L´Estat espanyol és un país industrial que demana a crits ser reindustrialitzat. Des dels pròspers anys setanta, el sector s´ha aprimat fins a estalviar-se diversos forats del cinturó. La indústria a Espanya és forta, però petita, i dual. Unes poques empreses punteres viatgen en primera i són líders del mercat internacional, mentre que altres moltíssimes de petites bracegen a punt d´ofegar-se per sobreviure en el seu microentorn.
La indústria de tot l´Estat, que va arribar a assolir el 30,8% del PIB el 1975, va baixar al 18,75% el 2000 i ha remuntat al 23% de 2017, un 22% menys que en els països més competitius del món.
El conjunt d´Espanya és competitiu, però arrossega problemes estructurals que són travetes en el camí cap a la quarta revolució industrial. Aquests llasts fan que ocupi el lloc 34 del rànquing de competitivitat global i el 19è en el de competitivitat industrial que elabora cada any el Fòrum Econòmic Mundial.
Dual, petita i poc innovadora. Des de l´Administració però també des del sector privat, els principals experts econòmics han mirat amb lupa la seva arquitectura per conèixer els seus avantatges competitius i dèficits estructurals en un entorn de canvis històrics com aquesta quarta revolució industrial, tecnològica i digital.
I no són els únics que veuen problemes. Insatisfets, sindicats i patronals demanen un Pacte d´Estat per la Indústria. Al cap i a la fi, la indústria, el sector secundari, és el que més ocupació genera. I tot i això, la desocupació, encara constitueix la principal preocupació per als espanyols, segons el baròmetre del Centre d´Investigacions Sociològiques (CIS).
Espanya ha sortit de la crisi, però amb el segon atur més alt de la UE, un deute que ronda el 100% i un dèficit públic important. El país demana a crits un canvi de model productiu i la indústria, per la seva importància en la innovació i l´exportació, tindrà un paper de primer ordre en aquesta transició. El repte el comparteix CCOO en el seu recent informe, «Situación de la Industria y evolución de la economía española», del passat setembre.
I, encara que queda feina per fer, el terreny és fèrtil. La indústria espanyola és particularment competitiva en alimentació i begudes, metall o paper, les seves principals indústries, però també en material ferroviari, destaca la Federació d´Indústria de CCOO en el seu últim informe. Hi ha marge de millora, sobretot en indústries com electrònica i TIC o maquinària i equips mecànics, a més d´en altres grans sectors com el químic i farmacèutic, o el de vehicles de motor, on també sembla haver-hi encara cert recorregut. Però el gran repte de la indústria espanyola passa per no perdre el tren de la indústria 4.0.
Reindustrialització
Haurà d´esforçar-se per pujar al vagó correcte de la present revolució industrial. En els últims 20 anys el ritme de creixement del sector ha estat més baix que el del PIB (1,5%, enfront del 2,1%).
L´última dada disponible, d´agost, mostra que la producció industrial espanyola creix a ritmes del 2%, mentre que en l´eurozona arriba al 3,5% i a la Unió Europea, el 3,8%. La indústria es recupera, però lentament.
Microempreses en aigües obertes
Gran part del problema espanyol és de mida. El 80% del sector té menys d´una desena d´empleats, el que frena la competitivitat. Irlanda té una mitjana de 38 empleats, Alemanya de 35 i Regne Unit de 21, quan la mitjana europea és de 17, en xifres de l´estudi «Propuestas para la Reindustrialización en España», elaborat per Deloitte en col·laboració amb IESE Business School.
Per a més inri, inverteix poc en I+D: un 1,3% del PIB, del qual només el 53% està finançat per les empreses. Aquestes dades contrasten notablement amb les xifres d´Alemanya, on la inversió en I+ D representa el 3% del PIB, del qual el 78% és finançament de les empreses.
«Parlar de reindustrialització significa definir el futur que es vol per a l´economia del país, però aquest procés s´hauria d´orientar cap a una indústria diferent, adaptada a les noves tecnologies i a la digitalització», explica Jordi Sevilla, economista i exministre d´Administracions Públiques.
I+D+i
La paraula màgica és, per tant, innovació. Incrementar la inversió en I+D+i de la indústria espanyola passa, entre altres mesures, per atreure els centres d´innovació que les grans multinacionals tenen desplegats en altres països i per potenciar l´activitat innovadora de la petita i mitjana indústria local.
Però no tot és fustigar-se. Espanya compta amb experiències reeixides, entre les quals cal destacar l´agència basca d´innovació (Innovasque) i la xarxa d´instituts tecnològics de la Comunitat Valenciana (Redit), enumera Jorge Fabra, soci fundador d´Economistes davant la crisi. Fabra insisteix a deixar-se il·luminar per la indústria intel·ligent, els serveis avançats destinats a empreses, que aporten més del 16% en el PIB espanyol. «Des d´una agroramaderia més a prop de la biotecnologia a la construcció connectada amb la domòtica i el nous materials i la suficiència energètica», enumera. «Aquests serveis són fonamentals perquè l´economia espanyola estigui basada en la creació de valor», tanca.
«Factors país»
Altres elements importants per a la competitivitat són els anomenats factors país. L´excessiva càrrega administrativa, les restriccions en l´accés a crèdit, l´alt cost de l´energia i la fugida de cervells formen part de l´ADN de la indústria espanyola i en frenen el creixement.
Revolució 4.0 a l´espanyola
«Espanya no pot aportar low cost pur i dur», concorda Santiago Carbó, director d´Estudis Financers de Funcas. Manuel de la Rocha Vázquez, director de l´àrea d´Economia de la Fundación Alternativas, hi coincideix i torna a preocupar-se per la grandària de les empreses. «Les grans i mitjanes ho tenen més que resolt», introdueix, «perquè són punteres». El problema de nou, considera, «és com fer que les microempreses creixin i puguin pujar al tren del 4.0».
Aquest sembla el camí. L´especialització en productes d´alta tecnologia i alt valor afegit li permetria sortir de la perifèria d´Europa. «La realitat demana una indústria intensiva en tecnologia lligada a la digitalització i a noves realitats com la robòtica». Aquesta és l´essència de la reindustralizació d´Espanya, segons l´opinió de l´exministre Jordi Sevilla.
«Anem endarrerits, no hi ha impuls del Govern», critica Santiago Carbó. «L´aposta pel cotxe elèctric pràcticament no existeix, tampoc el wi-fi gratuït», enumera. «Noruega és un mercat petit per a l´art i els seus pintors venen a través d´Internet; Espanya ha de pujar al carro de l´última tecnologia i deixar de ser un país que només produeixi bones olives», assessora.
