El Banc d'Anglaterra va advertir ahir que es podrien eliminar fins a 10.000 llocs de treball relacionats amb el sector financer el dia que es formalitzi la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, prevista per al març del 2019.

El subgovernador del banc anglès i director de l'Autoritat de Regulació Prudencial (PRA per les seves sigles en anglès), Sam Woods, va manifestar que estaria «sorprès» si la xifra de llocs de treball perduts fos més gran que aquests 10.000.

Segons va informar ahir l'emissora BBC, basant-se en diversos estudis dels experts, uns 75.000 llocs de treball al sector dels serveis financers del Regne Unit podrien suprimir-se en un termini de tres a cinc anys després de materialitzar-se el Brexit.

En una compareixença ahir davant el subcomitè d'Afers Financers de la Unió Europea (UE) de la Cambra dels Lords, Woods va precisar que aquesta xifra de 75.000 llocs de treball és davant «un escenari més extrem».

«Per posar-ho en context, 10.000 llocs de treball suposen l'1% dels llocs de treball relacionats amb els serveis financers (en general), el 2% dels llocs de treball en els bancs britànics o en el sector de les assegurances, i entre el 2% i el 3% dels llocs de treball a la City (centre financer londinenc)», va concloure. Les negociacions sobre el Brexit són encara incertes ja que no és clara quina serà la relació que tindrà el Regne Unit amb la UE i si Londres tindrà un vincle comercial especial amb els altres 27.

S'estima que el Regne Unit estarà fora de la UE el març del 2019 una vegada conclosos els dos anys de negociacions formals entre Londres i Brussel·les en virtut del Tractat de Lisboa, que estableix aquest període de converses de 24 mesos sobre els termes de la retirada d'un país comunitari del bloc europeu.

Augment dels interessos

D'altra banda, el Banc d'Anglater-ra anunciarà avui si apuja els tipus d'interès al Regne Unit per primera vegada en més de deu anys, davant l'augment de la inflació i la relativa estabilitat de l'economia malgrat el Brexit.

La majoria dels analistes espera que el comitè de política monetària del banc central, format per nou membres, voti en la reunió periòdica una pujada d'un quart de punt, fins al 0,50%, el que suposaria el primer increment de les taxes des del juliol del 2007, abans de la crisi creditícia global.

Aquest possible augment revertiria la baixada, fins a l'actual mínim històric del 0,25%, aplicada l'agost del 2016 com a resposta al suport dels britànics al Brexit o sortida de la Unió Europea en el referèndum del 23 de juny passat.

El Banc d'Anglaterra, governat pel canadenc Mark Carney, va decidir llavors abaratir el preu del crèdit, juntament amb altres mesures d'estímul, per tal d'incentivar el creixement de l'economia davant l'impacte de la ruptura amb la UE.

Els tipus havien estat al 0,50% des del maig del 2009, quan la institució els va reduir per la crisi financera global. Després de més de deu anys sense pujades i l'economia apuntalada, el banc emissor es planteja finalment un primer increment per frenar l'avenç de la inflació, que va aconseguir el 3% el setembre passat a causa de la devaluació de la lliura des del vot del Brexit.

Amb l'atur al 4,3% -el seu mínim en dotze anys-, l'economia britànica ha resistit millor del previst els efectes de la negociació amb Brussel·les, i va créixer en el tercer trimestre el 0,4%, per sobre del 0,3% dels dos trimestres precedents.

Això ha deixat un creixement interanual de l'1,5%, una mica per sota del 2% estimat el març passat pel Govern.