Endesa, dins del seu Pla de Conservació de la Biodiversitat, ha iniciat un estudi per conèixer la diversitat biològica i les funcions ecològiques dels corredors de seguretat de sota i dels costats de les línies elèctriques, segons va explicar la companyia ahir en un comunicat. Entre les comarques on es porta a terme el treball de camp hi ha les del Bages i el Moianès, perquè una part dels estudis es fa al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

La missió dels corredors sota les línies elèctriques és actuar com a tallafocs per evitar incidències en el subministrament elèctric causades per la proximitat de la massa forestal amb la infraestructura, alhora que se salvaguarda la xarxa de possibles incendis forestals; però els seus beneficis ecològics són, a dia d'avui i segons assegura la companyia, poc coneguts, i no tenen per què ser incompatibles amb els treballs de manteniment.

Endesa -amb la col·laboració d'Innoviland Solutions SL- ha començat un projecte per comprendre millor els actius ecològics de les xarxes de transport i distribució elèctrica i que permetrà determinar les funcions ecològiques dels corriols. En concret, s'han escollit sis línies elèctriques de diferents tensions (25 i 110 kV) entre la zona oest del parc natural del Montseny i la zona nord del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, a les comarques del Bages, el Moianès, Osona i el Vallès Oriental. En el seu conjunt s'estudiaran uns 70 quilòmetres lineals entre línies de mitjana i alta tensió.

L'estudi integral, que comprendrà dues tardors i dues primaveres, s'estrena amb el primer dels quatre vols en helicòpter que inspeccionaran el cablatge aeri amb l'última innovació tecnològica: sensors aerotransportats, els quals permetran obtenir, a escala industrial, més informació, més objectiva, de més qualitat, més uniforme i amb total traçabilitat.

Un cop obtingudes les dades, aquestes seran tractades mitjançant processos tipus Big Data. Així, s'analitzarà la informació dels múltiples sensors que aporten informació contínua i de detall de la infraestructura, el seu corriol i el seu entorn d'influència; s'implementaran sistemes d'anàlisi semiintel·ligents de geoinformació d'alta o extrema resolució, i es facilitarà i simplificarà la consulta mitjançant eines multiplataforma. A més, les dades recopilades durant els vols es contrasta posteriorment amb treball de camp (definició de parcel·les de mostreig en terreny), de tal manera que es reforça la informació obtinguda dels censors aerotransportats i viceversa.

El projecte dóna continuïtat a un estudi pilot realitzat per l'empresa fa dos anys, en el qual es van fer diversos trams de línies d'alta tensió del parc natural de l'Alt Pirineu i del parc natural del Llac Sanabria i voltants, aquest últim a Castella i Lleó. En aquest cas no es va utilitzar metodologia industrial, però ja es van poder extreure unes primeres conclusions que indicaven que les formacions vegetals que creixien a les clarianes dels corredors eren més diverses que les que es trobaven als boscos propers, amb un efecte positiu sobre la biodiversitat, ja que podrien contribuir a un enriquiment de la flora del bosc si colonitzessin el medi més proper. A més, creen nous biòtops i nínxols ecològics per a la fauna, amb majors recursos tròfics i corriols per als grans mamífers en els desplaçaments nocturns. De fet, el propòsit dels vols és donar una escala més gran al treball de camp per contrastar els resultats obtinguts en l'estudi pilot anterior a menor escala amb l'amplitud geogràfica que ens donen els vols en helicòpter.