«Viure sense l'Organització Mundial del Comerç (OMC) és tan impossible com viure sense el comerç», va dir ahir en una entrevista a Efe el seu director general, Roberto Azevedo, quan falten sis setmanes per a la conferència ministerial a Buenos Aires, una cita crucial per a la futura marxa de la institució. La crisi financera i econòmica que es va desencadenar el 2008 va ser el detonant d'un sentiment de desconfiança general que va afectar l'OMC i que, més recentment, va ser nodrit pel discurs contra el lliure comerç de l'Administració de Donald Trump.

No obstant això, aquestes percepcions són com onades que pugen i baixen, d'acord amb la interpretació del brasiler Azevedo, que no dubta a assegurar que «no hi ha més alternativa» que confiar en l'OMC i en el lliure comerç.

«Sense l'OMC estaríem en una situació molt pitjor, i el que passaria és que d'aquí a uns quants anys la recrearíem», afirma Azevedo, que fa quatre anys que és al capdavant de la institució que, d'una banda, és el fòrum on es negocien les regles del comerç internacional, i de l'altra, vigila pel seu respecte. El director general considera que «es pot viure sense moltes coses a la vida, però el comerç és l'oxigen del desenvolupament» i que, encara que hi pugui haver models alternatius de desenvolupament, avançar en aquest camí seria «molt més difícil i molt més a poc a poc». Els 164 Estats membres de l'organització tenen davant seu el repte de mostrar que pot fer avançar l'agenda del comerç no només lliure, sinó just, una tasca que abordaran de ple en la seva pròxima conferència ministerial, del 10 al 13 de desembre.

A la capital argentina alguns temes arribaran relativament «avançats», segons Azevedo, que va esmentar en particular el relatiu a la constitució de reserves públiques d'aliments per garantir la seguretat alimentària i l'eliminació dels subsidis a la pesca il·legal o no reglamentada.

Però igual que el brasiler refusa del fatalisme, també intenta moderar qualsevol optimisme excessiu: «En gairebé tots els temes, no importa el que es faci a Buenos Aires, és probable que no arribem al final del camí».