La Comissió Europea (CE) va presentar ahir una proposta legislativa per establir límits més estrictes a les emissions contaminants dels vehicles, amb la qual també aspira a convertir la Unió Europea en el referent mundial en vehicles elèctrics, enfront de la puixança dels Estats Units i la Xina. «El cotxe es va inventar a Europa i crec que també hauria de reinventar-se aquí», va declarar el vicepresident de la Comissió Europea per a la Unió de l'Energia, Maros Sefcovic, en la presentació de la iniciativa, coincidint amb la celebració de la cimera climàtica COP23 a Bonn (Alemanya).
El pla de la Comissió Europea, que haurà de negociar-se ara amb el Parlament Europeu i el Consell Europeu, que representa els països, fixa diversos eixos d'acció per contribuir, des del transport, a l'objectiu de complir el compromís adoptat per la Unió Europea ( UE) en l'Acord Climàtic de París de reduir les seves emissions contaminants en un 40% el 2030.
Dos anys després de l'escàndol del Dieselgate, el primer punt de la nova proposta de Brussel·les se centra en rebaixar els màxims de CO2 que podran emetre els vehicles en 2025 i 2030. En el primer horitzó, els fabricants hauran de reduir les seves emissions contaminants en un 15% (fins als 80 grams de CO2 per quilòmetre enfront dels 95 actuals) i en el segon es posa el llistó un 30% més baix, en 66,5 grams de CO2 per quilòmetre recorregut.
«Deixem els fabricants que decideixin quines tecnologies aplicar per assolir els objectius», va assenyalar el comissari europeu d'Energia i Acció Climàtica, Miguel Arias Cañete, que va indicar que el límit per al 2015 servirà perquè arrenquin les inversions i el de 2030 per aportar «estabilitat». La CE , segons la proposta inicial, multarà els fabricants que no ho compleixin i considera «vehicles nets» -siguin elèctrics o híbrids- els que emetin entre 0 i 50 grams de CO2 per quilòmetre, encara que amb diferents trams intermedis. A més de millorar l'eficiència dels vehicles impulsats amb combustibles fòssils, el primer punt porta al segon dels eixos de la proposta comunitària: el vehicle elèctric.
«Europa no va pel camí correcte», va dir Cañete, que va recordar que la UE ha reduït les seves emissions globals el 23% des del 1990, però les relatives al transport han incrementat el 20%, i que les vendes de vehicles elèctrics a la UE no arriben a l'1% del total. Per impulsar el vehicle elèctric, la Comissió Europea oferirà fins a 800 milions d'euros per reforçar el nombre de carregadors elèctrics desplegats, i 200 milions d'euros més d'ajudes en R + D per als fabricants que compleixin amb els objectius de reducció de CO2 citats anteriorment. S'incentivarà també que les administracions nacionals dels països membres de la UE comprin o lloguin més vehicles elèctrics i que recullin en els seus licitacions públiques l'esperit de la CE d'impulsar els vehicles nets.
«Què ve abans, el cotxe o el car-regador? És com l'ou i la gallina», va dir Arias Cañete sobre el desenvolupament del sector de l'automòbil, que suposa 12 milions de llocs de treball a la UE. A més a més, Brussel·les incentivarà els fabricants per intentar que el nombre de vehicles elèctrics que col·loquin al mercat el 2025 sigui, de mitjana, el 15% respecte del total de la flota, i el 30% el 2030. La Comissió no es planteja sancionar els que no arribin a aquest objectiu, però sí que recompensarà els que ho facin amb crèdits tous.
L'eurocomissària de Transport, Violeta Bulc, va assenyalar que el paquet legislatiu en el seu conjunt recull «mesures requerides urgentment», mentre que la comissària d'Indústria, Elzbieta Biezkowska, va subratllar que és una eina per ajudar a la pròpia indústria en el mercat global. «És per la vostra competitivitat, per al vostre futur, per les vostres exportacions», va dir.
Espanya, amb els deures fets
La secretària d'Estat de Medi Ambient, María Garcia, va subratllar ahir que Espanya arriba la cimera del clima de Bonn (COP23) «amb els deures fets» en la lluita contra el canvi climàtic, tant en matèria de reducció d'emissions com de finançament climàtica, amb 595 milions aportats el 2016.
La secretària d'Estat va recordar que Espanya va ratificar el gener passat l'Acord de París, i que està treballant en la redacció d'una Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica per complir-lo, i l'esborrany es presentarà el primer trimestre del 2018. Abans de la reducció d'emissions compromesa en l'Acord de París, que comença a comptabilitzar-se a partir del 2020, Espanya té assumida la meta de rebaixar el 10% les seves emissions respecte del 2005 en els anomenats sectors difusos (transport, agricultura, residus o edificació ) per a l'any 2020, en el marc de la segona fase de compliment del Protocol de Kyoto. En aquesta línia, Espanya va disminuir les seves emissions el 3,5% el 2016 respecte del 2015.
D'aquesta reducció, el 10% va correspondre al sector industrial, mentre que els gasos dels difusos van incrementar el 0,9% el 2016 respecte de l'any anterior. García també va indicar que Espanya va mobilitzar 595 milions en finançament climàtic l'any 2016, i s'apropa a la xifra promesa per Mariano Rajoy de destinar 900 milions anuals a donar suport als països en desenvolupament en la mitigació i adaptació a l'escalfament global.
