La premsa recupera lectors a l'Estat espanyol. Així ho constata el Llibre Blanc de la Informació 2017, presentat ahir a la Conferència Anual de l'Associació de Mitjans d'Informació (AMI), celebrada a l'hotel Palace de Madrid. En concret, l'informe certifica que, al tancament del 2016, tenia 16,8 milions de lectors més grans de 14 anys, el que suposava un increment del volum de lectors a 140.000. Una xifra que, segons van avançar els autors de l'estudi, es va incrementar de manera notable al tancament d'aquest any, ja que actualment se situa en 17,2 milions, després de registrar un increment de 517.000 lectors en els dos últims anys.
El Llibre Blanc 2017 -coordinat per Enrique Yarza i Ramón Alonso Aranegui i en el qual han participat Media Hotline, Deloitte i Carat-Dentsu Aegis Network- analitza les dades de 118 diaris en paper i 218 digitals (entre els quals s'inclouen les edicions on-line dels mitjans de suport físic i un centenar de nadius digitals). En suma, es tracta d'un volum de publicacions que arriba als 1,9 milions d'exemplars cada dia, només en suport paper.
L'increment del nombre de lectors s'emmarca en un canvi de tendència general respecte al registrat en els tres anys precedents. Una cosa que es reflecteix també en els resultats nets dels diaris, que per primera vegada en aquests quatre anys retorna a xifres de benefici net, en concret 14,5 milions d'euros al tancament de l'exercici 2016, quan el 2015 s'havien perdut 2 milions . El motor d'aquest creixement és l'àmbit digital, que creix de manera sostinguda.
«Reflexió esperançada»
Javier Moll, president d'AMI i president de Prensa Ibérica Media, grup al qual pertany Regió7, va indicar ahir que aquestes són unes dades que animen a fer una «reflexió esperançada». «Els mitjans d'informació estan aconseguint consolidar el negoci tradicional i comencen a obtenir nou retorn del digital, l'audiència valora el valor del contingut diferencial que oferim i és el moment en què es consumeix més informació de la història», va afirmar Moll, que va apostar per crear espais de trobada per aconseguir «un periodisme fiable, autoexigent, rigorós, clar i de qualitat» que integri els nous canals.
«El periodisme del futur ha de ser innovador, tecnològic i participatiu. Les noves tecnologies han arribat per quedar-se, s'han convertit en un vehicle extraordinari per difondre informació, i per això hem d'estar oberts a establir aliances que contribueixin que els mitjans d'informació siguin el referent que necessita la societat», va concloure el president de l'associació.
Contra les notícies falses
A banda de les xifres, en la conferència es van analitzar els reptes que han d'afrontar els mitjans en aquest nou context, entre ells les notícies falses. Uns desafiaments que es van analitzar en una taula rodona en què van participar, a més de Javier Moll, Luis Enríquez (conseller delegat de Vocento) i Francisco Rosell (director d'El Mundo). Va actuar com a moderador Juan Cruz (periodista i director adjunt d'El País).
Els participants en el debat van coincidir en la necessitat de mantenir el rigor davant els impulsos de notorietat o el guany de trànsit a curt termini en les xarxes, i van defensar l'honorabilitat dels professionals dels mitjans enfront de les intencions d'altres actors que, tractant d'usurpar l'aparença de mitjans de comunicació, persegueixen objectius econòmics o polítics.
En el debat, Javier Moll va insistir en la necessitat de col·laboració entre els mitjans, objectiu central d'AMI, per garantir la llibertat de premsa i informació que apuntala, i garanteix, la democràcia.
El model The New York Times
La transició d'un diari de paper a un digital, els seus reptes i les opcions de desenvolupament, va ser un dels eixos de la jornada. Entre totes les iniciatives, els ponents van destacar l'èxit del model implantat per The New York Times, que ha aconseguit implicar els seus lectors amb una informació de qualitat i en tots els seus formats. Aquest model va ser analitzat en profunditat pel periodista Ismael Nafría, autor del llibre La reinvenció del New York Times, que va destacar com el diari nord-americà que té cura dels seus subscriptors, per sobre del lector eventual que pugui punxar el seu web, i com aprofita el prestigi de la seva marca per impulsar iniciatives noves de cara a ampliar el seu volum de lectors/subscriptors. En l'actualitat, el diari novaiorquès voreja els 2,5 milions de subscriptors.
