El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) ha determinat que el servei que va prestar Uber a Barcelona entre l'abril i el desembre del 2014, anomenat UberPop, i que oferia trajectes en cotxes de particulars era propi d'una empresa de transport i no de mediació digital, per la qual cosa se li hauria d'exigir llicències. La multinacional nord-americana Uber va eliminar el seu servei UberPop davant les mesures cautelars imposades per un jutjat de Barcelona i al març del 2016 va llançar el servei UberX, amb un altre model de negoci basat en mitjançar vehicles amb llicències legals VTC o de lloguer amb conductor.

La sentència ha estat favorable a la demanda d'Elite Taxi Barcelona, que va litigar contra Uber en un jutjat de la Ciutat Comtal i que processalment va arribar fins a la cort de Luxemburg. El gremi de taxistes a tot Espanya ha interpretat aquest dictamen com un triomf en la seva vigent lluita contra l'expansió de les empreses que mitjancen amb vehicles de lloguer amb conductor i usuaris, com Uber o Cabify. Els taxistes espanyols opinen que la sentència crearà un precedent i que multinacionals com Uber o Cabify passaran a ser regulades tard o d'hora com a mitjà de transport urbà, de la mateixa manera que el taxi .

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va explicar ahir sobre aquesta qüestió que «aparentment» la sentència «no té cap tipus d'influència» en l'actual regulació espanyola en aquesta matèria. De la Serna va indicar que la sentència «parla de la situació d'UberPop» i va explicar que per a l'actual activitat de VTC es necessita una llicència «que a la llei espanyola ja està regulada i que són lliurades per les comunitats autònomes». El titular de Foment va declarar que Uber «ara mateix, pel que fa a la regulació a Espanya, està complint amb la sentència que es diu» i va afegir que no espera que hi hagi «cap incidència» en el marc normatiu actual després de la seva publicació.

Cabify va afirmar que, des de la seva fundació a Madrid el 2011, el seu model de negoci «és i ha estat sempre 100% legal», i que «no està relacionada en absolut» amb la sentència del TJUE. El portaveu d'Uber Espanya, Yury Fernández Castillo, va dir que la sentència ja no té «cap implicació pràctica» perquè el model de negoci va variar el 2016, i ha ofert col·laboració al Govern per regular el servei basant-se en «l'interès general».

Per contra, Fedetaxi, l'associació majoritària en el sector del taxi, va exigir ahir a la Comunitat de Madrid i a la Generalitat de Catalunya que inspeccionin, i si escau sancionin, els serveis realitzats per Uber des de l'any 2014. Segons Fedetaxi, Uber podria haver d'afrontar sancions a Espanya per més de 5.000 milions d'euros. L'Associació Nacional del Taxi (Antaxi) considera que la sentència és un «punt d'inflexió que desencadenarà una nova visió» dels tribunals espanyols en les demandes interposades pel col·lectiu de taxistes, pendents de resolució.