Als espanyols els inquieta el futur de l´actual sistema de pensions públiques. Donen per fet que, en un país avançat com Espanya, l´Estat garantirà sempre una pensió. No obstant això, els preocupa -i amb raó- que aquesta pensió no sigui suficient per mantenir el poder adquisitiu quan arribi el moment de la jubilació.

«Les pensions que cobrarem en el futur, per una simple qüestió demogràfica, seran sensiblement inferiors a les actuals», assegura Carlos Magán, responsable de Desenvolupament de Negoci d´Analistes Financers Internacionals. «La taxa de reposició a Espanya -és a dir, el percentatge del salari que es cobra de pensió un cop jubilats- se situa a l´entorn del 80%», afegeix. El nostre país haurà d´afrontar un gran desafiament en els pròxims anys, ja que fins al 2050 hi haurà d´incorporar gairebé un 50% més de pensionistes.

El director general d´Ordenació de la Seguretat Social, Miguel Ángel García Díaz, ja ha advertit que «Espanya haurà d´assumir 5 milions de pensionistes addicionals als 10,5 milions que cobreix actualment». «A mitjà i llarg termini, el repte està marcat per l´envelliment de la població», explica. Resulta cada vegada més evident que complementar la pensió pública amb les aportacions dels plans privats de pensions, més que una opció, és ja una necessitat. D´aquí que tant el sector com els dirigents polítics estiguin fent passos perquè aquest producte d´estalvi a llarg termini guanyi atractiu.

«En els últims anys s´està notant una evolució en termes de competitivitat, dotant els plans de més liquiditat, aportant noves estratègies d´inversió més dinàmiques, reduint les comissions i, en general, buscant solucions eficients a una necessitat que és creixent», afirma Magán. Àngel Martínez-Aldama, president d´Inverco, considera que caldria impulsar «els plans de pensions a través de les empreses, que és l´única manera que aquest instrument arribi a tots els treballadors i no només a aquells amb capacitat d´estalvi».

Temor al possible rescat massiu de fons

El Govern vol que les aportacions als plans de pensions, un cop transcorreguts els primers deu anys, puguin rescatar-se amb independència de la finalitat a què es destinin els diners. En l´actualitat només es poden treure els estalvis en els supòsits de jubilació, defunció, invalidesa, malaltia greu, desnonament o atur de llarga durada. «Esperem que aquesta mesura estimuli la gent jove, però nosaltres no tenim molta seguretat que hagi de ser així», afirma Ángel Martínez-Aldama, president d´Inverco.

Més crític es mostra Santiago Cortezo, director de Relació amb Inversors de Cobas Assets Management: «No crec que beneficiï. Ja hi ha molts supòsits on es pot rescatar l´estalvi. En tot cas inclouria alguna contingència més ». L´esborrany del Reglament de Plans de Pensions que maneja l´Executiu preveu a més que el rescat no tingui restriccions, és a dir, que l´estalviador pugui retirar la quantitat que desitgi, una mesura que Inverco rebutja. «Caldria establir un límit de disposició anual per preservar la funció d´estalvi per a la jubilació», sosté Martínez-Aldama, que no descarta que «pugui donar-se» una retirada massiva de fons a partir de 2025 (el primer any en el qual seria possibles els rescats). Cortezo adverteix que «pot ser que hi hagi molta gent que ho rescati» i els plans de pensions «deixin de ser atractius».

Avantatges

DESGRAVACIÓ FISCAL

És un dels seus grans al·licients. Les aportacions són deduïbles de la base imposable de l´IRPF fins a un límit màxim de 8.000 euros anuals o el 30% dels rendiments del treball (la quantitat que sigui menor). En aportar a un pla de pensions, es paga menys impostos o fins i tot s´augmenta l´import que Hisenda ha de tornar si s´escau.

IMPORTANTS GUANYS

Els plans de pensions han sumat una rendibilitat mitjana el 2017 del 4,9%. Tot i que els productes de renda variable han acumulat, de mitjana, guanys superiors al 17%, també és veritat que els plans de pensions més defensius, els de renda fixa, presenten rendiments a l´entorn del 0%. «La capacitat de generar beneficis és molt més gran en renda varia- ble que en renda fixa», afirma Santiago Cortezo, director de Relació amb Inversors de Cobas Asset Management.

RESCAT AMB 10 ANYS D´ANTIGUITAT

Des de l´1 de gener de 2015 té en compte el supòsit de liquiditat per a les aportacions amb una antiguitat superior als 10 anys, amb independència de la finalitat a què es destini aquest estalvi. Els primers rescats que s´acullin a aquest supòsit es podran realitzar a partir l´1 de gener del 2025.

SENSE RESTRICCIONS AL RESCAT

Tot apunta que el Reglament de Plans de Pensions que prepara el Govern, que en principi impediria rescats superiors als 10.000 euros, no establirà finalment cap límit en la quantitat que el partícip desitgi rescatar un cop transcorreguts els 10 anys.

TRASPASSOS

La normativa permet a l´estalviador canviar els seus diners d´un pla de pensions a un altre sense cap penalització fiscal ni de costos.

ESTALVI SISTEMÀTIC

L´ideal és que el pla de pensions, que té vocació de llarg termini, no exigeixi grans desemborsaments sinó, preferiblement, petites aportacions periòdiques (mensuals). Els experts aconsellen començar com més aviat millor perquè l´horitzó temporal sigui el més extens possible. El pla de pensions és una cursa de resistència.

POSSIBILITATS D´ INVERSIÓ

Hi ha múltiples categories per a l´elecció d´un pla de pensions. Des de les més con- servadores (garantits) fins a les més agressives (renda variable) per a qualsevol perfil d´inversor.

GESTIÓ PROFESSIONAL

Les gestores compten amb els recursos tècnics i humans necessaris per a una gestió professional de les inversions. Es requereix una bona i diversificada selecció de fons i valors, i una gestió activa i eficaç. El pla de pensions és una forma adequada d´invertir en borsa. En immobilitzar els diners durant al- menys 10 anys, l´aposta per la ren- da variable resulta molt atractiva ja que, a llarg termini, ofereix rendibilitats millors que els bons.

CAPITALITZACIÓ DELS BENEFICIS

La majoria dels plans a Espanya són de capitalització, de manera que els resultats generats es continuen capitalitzant amb les rendibilitats obtingudes.

SEGURETAT

Els actius estan a nom del pla de pensions i queden fora del balanç de les se- ves entitats comercialitzadores. En cas d´insolvència de l´entitat dipositària o de la gestora, el fons de pensions no es dissol. Se substitueix l´entitat sense afectar el patrimoni de l´estalviador. El pla de pensions és, a més, un producte supervisat. La Direcció General d´Assegurances i Fons de Pensions vetlla per la protecció del partícip i el compliment de les obligacions per part de les entitats.

Desavantatges

TRIBUTACIÓ AL RESCAT

Més que un avantatge impositiu, el que permeten els plans de pensions és el pagament diferit dels impostos. En rescatar els estalvis, el partícip ha de tribu- tar aquests ingressos com si fossin rendiments del treball. L´avantatge fiscal se circumscriu, per tant, al fet que durant tota la vida del pla de pensions podrem deduir per les aportacions i no haurem de pagar impostos pels rendiments que aquestes aportacions puguin generar.

PITJOR QUE LA COMPETÈNCIA INTERNACIONAL

Els plans de pensions, però, continuen generant a Espanya rendiments menors que els oferts per la competència en àmbit internacional.

ATENTS A LA INFLACIÓ

L´estalviador a llarg termini no pot perdre de vista l´augment dels preus, que de mitjana ronda el 2% anual. L´inversor ha de superar la inflació per no perdre poder adquisitiu.

IMPOSSIBILITAT

Els estalvis no es poden tocar en 10 anys, excepte en cas de jubilació, defunció, invalidesa, dependència i malaltia greu o atur de llarga durada (supòsits extraordinaris de liquiditat). No és un producte tan líquid com els fons d´inversió.

COMISSIONS

Les comissions que apliquen les entitats financeres als estalviadors «són enormes», segons Pablo Antolín, l´economista en cap de la Unitat de Pensions Privades de l´OCDE. El Ministeri d´Economia preveu re- baixar les comissions màximes de gestió dels plans de pensions de l´actual 1,5% a una mitjana del 1,25%, un percentatge per sobre de les comissions que tenen aquests productes en altres països europeus. L´OCDE considera que aquesta rebaixa seria insuficient.