El vídeoclub Hollywood de Manresa està de liquidació. Quan a mitjans del mes de febrer tanqui portes definitivament, deixarà la capital del Bages amb un únic videoclub, el DeCine, i gairebé certificarà la mort d'un sector que a començaments dels 90, en el seu esplendor, tenia oberts vint-i-cinc establiments a Manresa.

L'arribada de l'ADSL i, més recentment, l'aterratge de plataformes digitals com Netflix o HBO han acabat de donar l'estocada al videoclub Hollywood, un local que obria portes el 1989 al carrer Barcelona i que ha aguantat els últims temps, explica el seu responsable, David Giralt, per la persistència d'un centenar fidel de clients. Amb tot, en el darrer any i mig aquest nucli de devots del lloguer de pel·lícules físiques s'ha reduït a una quarentena, precisa Giralt, una minva que ha fet ja del tot insostenible el negoci.

Històricament, diu Giralt, «al sector ens ha fet molt mal la pirateria, que a Espanya mai no ha tingut una legislació clara per regular-la». En aquesta cultura del tot gratis han crescut les noves generacions de potencials consumidors de videoclubs, aliens al delicte de la pirateria, explica Giralt. I la clientela ha quedat en no-res.

A tall d'exemple, diu el responsable del videoclub, el primer hivern del Hollywood, el de 1989, «vam llogar un miler de pel·lícules per Nadal i Sant Esteve. Aquest últim si n'hem llogat trenta ja són moltes». Un altra dada: en els bons temps, el videoclub arribava a llogar 200 pel·lícules diàries; «ara, eren amb prou feines dues o tres», diu Giralt, que explica que «en els últims anys el lloguer ja només era el 30% del negoci». Per tapar la fuita, el Hollywood havia incrementat darrerament la seva aposta per una nodrida oferta de cinema clàssic a la venda.

Un cop fort per als videoclubs, apunta Giralt, va ser la caiguda de la rellevància del porno en el negoci del lloguer. L'inacabable oceà de sexe gratuït a internet ha arruïnat un gènere que era el rei dels prestatges. Al Hollywood havia suposat «el 60% del lloguer, tot i que només representava el 20% del nostre fons».

Un fons del local circumscrit, per raons d'espai, a l'entorn de les 4.500 pel·lícules, 3.500 de les quals per llogar i la resta per vendre. Tots aquests títols estan des de finals de desembre en liquidació, a preus a partir d'un euro. «I tres per dos en les de venda», apunta el seu responsable.

David Giralt és la segona generació del Hollywood, un negoci que van obrir els seus pares, Elies Giralt i Maria Carme Mejuto. La parella, molt aficionada al cinema, va canalitzar la seva passió per canviar un negoci de fusteria per un nou sector que a finals dels vuitanta era un èxit gairebé segur. El projecte inicial era que l'establiment el gestionés la mare en solitari, però la febre pel lloguer de pel·lícules va abocar la família a concentrar els seus esforços en el nou negoci.

El 1989 feia 12 anys que el californià George Atkinson havia inaugurat el primer videoclub del planeta. El 1980 havia obert portes a Barcelona el primer establiment del ram a l'estat, Video Instan, encara en actiu. Durant els anys vuitanta i mitjans dels noranta, la xifra de videoclubs es va multiplicar a l'Estat, fins arribar als 20.000. Segons l'últim cens disponible, del 2016, actualment en restararien a l'entorn de 500. Al Bages i Berguedà només en quedaran tres: el DeCine, el Chaplin de Navàs i l'Oca de Puig-reig.

David Giralt relata amb tristesa (com ha de fer sovint aquests dies amb antics clients que s'hi apropen ara per la liquidació) els motius que han dut al tancament del negoci. Però mira el futur amb optimisme: el local és de la família, i el projecte és obrir en els propers mesos un nou negoci «on s'hi venguin productes assequibles, que portin molta gent, perquè trobo a faltar moviment a la botiga», diu Giralt.

Mentre el Hollywood abaixa la persiana, el DeCine, a la carretera de Santpedor, sobreviu amb els mínims. «Resistim, i el tancament del Hollywood pot donar-nos encara vida», confia Valentí Oliveras, que fa una dècada va assumir el traspàs d'un negoci que ara gestiona el seu fill Sergi. L'únic dels cinc treballadors inicials del videoclub encara en plantilla. La cosa no dóna per a més. Però el DeCine no té cap intenció de tancar, de moment. Oliveras recorda que el lloguer «es manté als 3,50 euros», poc més de les 500 pessetes que costava llogar el segle passat, i que el temut (i llastant!) recàrrec per tornar tard el DVD s'ha reduït. L'enorme establiment té un fons de més de 15.000 títols. «Som un dels videoclubs més grans de tot l'Estat», diu Oliveras envoltat de clàssics, rareses, novetats, refrescos i gominoles.