Aula d'Economia i Empresa FUB-UManresa

«El progrés humà i la negativitat cognitiva»

«Ens fixem més en les amenaces externes que en les oportunitats o millores contrastades»

18.01.2018 | 13:29
L´esgotament de recursos i la contaminació generen temors.

La humanitat ha progressat vertiginosament en els darrers dos segles i mig. Malgrat els horrors del segle XX i de les dues guerres mundials, malgrat el tràgic experiment comunista d´una economia de planificació centralitzada a la Unió Soviètica, malgrat la barbàrie de la Guerra Civil Espanyola i malgrat tots els malgrats, avui podem assegurar que una persona de classe mitjana del nostre entorn viu més i millor que un príncep de l´edat mitjana o un emperador de l´antiga Roma.

No és cap casualitat ni es deu a cap caprici aleatori de la història. La inflexió en l´evolució de la humanitat la trobem a final del segle XVIII, a la Gran Bretanya, amb l´anomenada primera revolució industrial. Abans del 1760, la pobresa, la fam, les malalties i la mort eren les companyes inseparables de l´ésser humà des del seu naixement. Només cal comprovar el canvi en alguns indicadors bàsics. L´esperança de vida, abans de la revolució industrial, era de només 30 anys. Ara, a casa nostra, és de 81 anys per als homes i 86 anys per a les dones (queda molt clar quin és el sexe dèbil i quin el fort).

La mortalitat infantil, abans, superava el 25%. Ara, només 1 de cada 200 nadons moren abans dels 5 anys. Gràcies al creixement exponencial de la producció, bona part de la humanitat es pot alimentar i accedir a béns de consum que abans eren inimaginables. Gràcies als avenços en l´alimentació, la medicina i la higiene, s´han eradicat epidèmies i algunes malalties que abans eren mortals. L´estatura mitjana també s´ha incrementat amb el temps i genis com Shakespeare o Miguel de Cervantes estarien per sota de la mitjana actual? físicament parlant!

La renda per capita mundial, només en els darrers 50 anys, ha passat de 6.000 dòlars a 16.000 dòlars, ajustada en termes d´inflació i capacitat adquisitiva. Això significa un increment del 167% o, en termes anuals, del 3,3%. També el període d´escolarització s´ha allargat, i ha passat d´una mitjana de 3,9 anys a 8,4. El professor Donald Boudreaux, de la Universitat George Mason, parla de la prosperitat de la humanitat en forma de pal d´hoquei, per la forma de la representació gràfica d´aquest fenomen, similar a un estic d´aquest esport.

Curiosament, els mitjans de comunicació més massius ajuden a difondre la sensació que el món no està millorant, sinó empitjorant. Dels resultats d´estudis realitzats, només el 10% dels suecs, el 6% dels nord-americans, el 4% dels alemanys i el 3% dels francesos subscriuen que es millora. La resta, molt majoritària, pensa que la humanitat empitjora, que la fam i les epidèmies s´estenen per tot el món, que el terreny es desertitza i l´aigua escasseja, que el petroli i els minerals s´exhaureixen, que la capa d´ozó s´aprima i la vida del planeta perilla, que la pluja s´acidifica, que els nostres fills viuran pitjor que nosaltres i les pensions futures es desplomaran (això és cert per al cas d´Espanya), o, fins i tot, que l´impacte d´un asteroide es perfila a l´horitzó en creuar-se amb l´òrbita terrestre.

Cada època té el seu leitmotiv pessimista, que, quan s´incompleix, és substituït per un de nou. Als anys 60 era l´explosió de la població mundial i la fam generalitzada, als 70 va ser l´esgotament dels recursos naturals, que va mutar en els 80 a la pluja àcida, les epidèmies en els 90 i l´escalfament global del planeta més recentment. Com a explicació d´aquest pessimisme recurrent se sol argumentar que la capacitat del cervell, limitada, filtra la informació més important. I sent nosaltres els descendents d´espècies que van sobreviure als múltiples perills de l´entorn, ens fixem més en les amenaces externes que en les oportunitats o millores contrastades.

Qualsevol amenaça a la supervivència és prioritària i copsa a l´instant tota la nostra atenció. Si passejant pel camp un fantàstic dia de primavera trobem una serp verinosa, què serà més important? Admirar el paisatge o fugir corrent davant els moviments amenaçadors del rèptil?

El nostre biaix per la negativitat és permanent i, fins i tot, fisiològic. Davant la prioritat de la supervivència, la informació que rebem de l´exterior és filtrada per l´amígdala cerebral, situada a la part interna del lòbul temporal medial, i responsable de les emocions primàries com la por, la ràbia, l´alegria o l´odi. Estem programats genèticament per detectar els perills potencials i per això prioritzem les males notícies. La vida diària d´un suís, pròspera i saludable, no és notícia. La vida d´algun africà que s´arrisca a creuar el Mediterrani sí que ho és.

Els efectes psicològics d´esdeveniments negatius tenen una ponderació superior a la dels positius. El temor de possibles pèrdues supera la gratificació de guanys potencials. En aquesta vida, d´alguna manera, és com si el mal dominés sobre el bé. D´aquí la importància cabdal d´entendre i difondre quins són els mecanismes pels quals la humanitat, a partir de la revolució industrial, ha progressat enormement com mai ho havia fet en els segles i mil·lennis precedents.

De quina manera l´extensió generalitzada del lliure mercat, en un entorn institucional específic capaç de limitar els abusos del poder, ha elevat els nivells de benestar a cotes impensades? Aquesta és la clau. Els falsos profetes de l´apocalipsi ens amenacen amb catàstrofes imaginàries que no succeiran mai. Ni l´increment de la població mundial ens portarà a morir de gana ni els recursos naturals s´esgotaran. Just al contrari. El biaix de la negativitat cognitiva no ens ha de distreure del que és fonamental per al progrés de la humanitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema