La licitació d'obra pública a Catalunya ha augmentat un 49% durant el 2017, i ha assolit 1.690 milions d'euros de volum inversor, segons un informe de la Cambra oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC). Malgrat l'increment -l'any anterior la licitació d'obra pública es va situar en 1.130 milions d'euros-, la xifra encara és lluny de la mitjana de licitació dels darrers 20 anys, de 3.750 milions d'euros anuals, és a dir més del doble que el 2017.

La millora amb relació al 2016 ve principalment per l'impuls de l'administració local, que va augmentar el volum licitat un 90%. Segons la CCOC, el local és l'àmbit administratiu més actiu, amb un volum inversor de 1.096 milions, el 62% del total. També augmenta un 43% la licitació de la Generalitat -assoleix el 25% del total amb 426 milions licitats-, mentre que l'administració de l'estat espanyol ha disminuït la licitació un 23% respecte a l'any anterior -amb una inversió de 218 milions.

En un comunicat, la Cambra oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya lamenta que la inversió per part de l'estat espanyol se situa «molt per sota» de «les expectatives creades per l'anunci del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el març del 2017, a Barcelona, de la inversió de 4.200 milions d'euros fins al 2020 en infraestructures a Catalunya».

D'altra banda, la CCOC també ha recordat que «la licitació mínima regular» que requereix Catalunya hauria de ser de prop del 2,2% del PIB, és a dir de 5.000 milions anuals -més de tres vegades per sobre de la inversió actual. Una estimació «conservadora» en comparació de la mitjana de la Unió Europea, del 3,2% del PIB.

En aquest sentit, la cambra de Barcelona reitera la necessitat que les infraestructures «es planifiquin a mitjà-llarg termini, independentment dels períodes electorals, en funció de la seva demanda», segons criteris que n'assegurin «la rendibilitat econòmica, social i ambiental».Creix la superfície visada

La superfície dels projectes visats a Catalunya ha crescut el 9% interanual durant el 2017, segons va informar ahir el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Tot i aquest creixement, el COAC adverteix que el sector de la construcció i de la rehabilitació continua «sota mínims» des de l'explosió de la bombolla immobiliària. Igualment, el Col·legi d'Arquitectes lamenta que l'increment del 9% en la superfície visada d'aquest darrer 2017 representa un «alentiment» en el ritme percentual de creixement dels dos exercicis anteriors.

En una roda de premsa ahir al matí, el degà del Col·legi d'Arquitectes, Lluís Comerón, va afegir que aquest creixement, a més, no és homogeni a tot el territori, ja que les demarcacions de Barcelona i Girona són les úniques que augmenten l'activitat de manera significativa, mentre que Lleida, Tarragona i les Terres de l'Ebre registren increments «molt baixos».

L'any 2017 es va tancar amb un total de 3.907.014 metres quadrats visats, 327.000 més que l'any anterior. En qualsevol cas, aquest augment és inferior al que s'havia produït en els anys immediatament anteriors, ja que va ser d'un 24% el 2016 i d'un 26% el 2015.

L'any 2017 els projectes de gran envergadura (més de 10.000 metres quadrats de superfície) baixen, compensats per l'increment dels projectes mitjans i petits. La superfície total visada a Catalunya correspon a un total de 7.820 projectes, xifra que segueix molt per sota dels estàndards europeus. Assolir aquesta xifra «permetria la recuperació dels arquitectes i del sector en general de manera més homogènia», segons el COAC.Més estoc d'habitatge usat

L'estoc d'habitatge usat en venda al conjunt de l'Estat ha crescut el 32,2% en els últims tres anys, i ha passat dels 310.100 immobles disponibles el desembre del 2014 als 410.072 registrats el desembre del 2017, segons un estudi publicat pel portal immobiliari Idealista.

El cap d'estudis d'Idealista, Fernando Encinar, assenyala que l'estoc d'habitatge usat està tenint «evolucions diferents» depenent de la ciutat que s'analitzi, i subratlla que en la majoria dels mercats entren «més o menys els mateixos habitatges que surten». Amb tot, en el cas de Barcelona, «l'alt preu assolit pels pisos està impedint que l'estoc es redueixi», encara que el cap d'estudis del portal immobiliari assenyala que els pisos més barats «sí que poden estar tenint una rotació més gran».