Mútua Intercomarcal, l'entitat nascuda de la fusió, el 1993, de Mútua Manresana Intercomarcal i Mútua Layetana, serà previsiblement una de les dues úniques mútues de l'Estat que tanqui l'exercici 2017 amb resultats positius. Una bona dada per a la mútua que dirigeix el manresà Enric González, tenint en compte que al sector s'esperen unes pèrdues, aquest exercici, de 430 milions d'euros. La dissipació de la crisi i l'increment de l'absentisme motiven, diu González, aquest repunt general de les pèrdues, que el 2016 ja van ser superiors als 315 milions d'euros.

Mútua Intercomarcal, que manté un notable pes bagenc als seus òrgans de govern, amb la presència a la seva junta directiva de la Cambra de la Propietat Urbana de Manresa i el Bages, Sagalés, Roqueta Origen, Ampans, Accessoris Manresa i Friman, preveu uns resultats inferiors als del 2016 (quan van ser d'11,5 milions d'euros), però tot i així positiu. «Si no hi ha un constipat de darrera hora, perquè encara ens falta un trimestre per acabar l'exercici», es cura en salut González.

El director de la mútua avança que l'entitat tancarà amb ingressos procedents de la Seguretat Social a l'entorn dels 193 milions d'euros. «Creixerem quant a quotes entre el 10 i l'11%, però el resultat es ressentirà per l'increment de l'absentisme», lamenta González.

El sector mutualista reclama fa temps poder gestionar les baixes de les contingències comunes, les malalties no professionals, que suposen el segon paquet en volum d'ingressos de les mútues després de les malalties professionals. «Nosaltres només podem pagar per llei la baixa, però no fem l'assistència de les malalties comunes. No tenim capacitat de decisió, de demanar una prova més, per exemple. I no es preveu que aquesta dinàmica hagi de canviar», diu González. Les mútues reclamen gestionar les contingències comunes per incidir en l'increment de l'absentisme, que es va reduir notablement els primers anys de la crisi, però que va repuntar el 2014. Segons un estudi de l'Associació de Mútues d'Accident de Treball (AMAT), el cost de les baixes laborals va ser, el 2016, de 75.000 milions d'euros, 20.000 milions més que dos anys abans.

González insisteix que un sector deficitari no interessa a les arques públiques, ja que es redueixen les aportacions de les mútues al fons de reserva de la Seguretat Social. L'aportació màxima del sector al fons va ser de 279.020.304 euros l'any 2013. El 2016, només tres mútues van generar un excedent per a la Seguretat Social. En el cas de Mútua Intercomarcal, aquest va ser de 7,5 milions d'euros. «Això no millorarà mentre no ho faci el nostre finançament [aportacions de l'Estat a partir de les cotitzacions a la Seguretat Social] o hi hagi un canvi de legislació que ens permeti tenir més eines de gestió per incidir en l'absentisme», diu González.

Per al director de Mútua Intercomarcal, el recel sindical a una intervenció més gran de les mútues en la gestió de les malalties comunes és infundat. «Alguns consideren que els metges de les mútues estan més al servei de les patronals que dels treballadors, però és una visió totalment errònia, fruit d'una lectura dogmàtica. El que intentem és que els treballadors no es curin com més de pressa millor, sinó el millor possible. Ens preocupa la salut dels treballadors perquè el seu benestar té repercussió en la mútua i en les nostres empreses afiliades. Quan es donen altes precipitades, el treballador torna a recaure, i una recaiguda costa tres vegades més que una baixa normal. El primer interessat que el treballador es curi bé és la mútua», insisteix González.

El director de Mútua Intercomarcal argumenta que la bona trajectòria recent de l'entitat en un mar de dèficit al sector cal atribuir-la al fet «que hi ha qüestions que tenim molt clares. Principalment, que l'atenció mèdica sigui de la màxima qualitat possible. No estalviem ni un euro, tant en serveis mèdics com administratius, en l'assistència, ni en el material, ni en els ingressos. Això és vital, perquè genera una millor salut. A més, la nostra marca ha estat sempre la prevenció, tot i que ara no en podem fer per llei. Amb tot, ens queda una petita parcel·la en què que podem gestionar campanyes per millorar la salut laboral i mèdica. A més, tenim grans professionals, tant mèdics com de gestió», apunta Enric González. «Som de les poques mútues al sector que treballem matí i tarda, que és un detall, però que marca cultura, la manera com ha de ser la relació entre mútua i clients».