Aula d'Economia i Empresa FUB-UManresa

«El proper crac»

«En nom de l'estabilització de l'economia es contribueix a la formació de crisis financeres periòdiques»

29.01.2018 | 11:41
Les accions s´estan revaloritzant

Segons les previsions de Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), les compres acumulades de deute públic per part del banc emissor superaran els 2,5 bilions d´euros aquest 2018. El tipus d´interès continuarà a nivells aberrantment baixos, propers al 0%, mentre la inflació no repunti. Economistes austríacs com Ludwig von Mises o Friedrich Hayek ens expliquen com aquesta política monetària tan expansiva és la causant dels cicles econòmics recurrents i, també, de la creixent inestabilitat política a Europa.

Tipus d´interès artificialment baixos distorsionen les decisions de consum i inversió de famílies i empreses, formant bombolles insostenibles que acabaran punxant. La gran disponibilitat de diner barat i l´accés al crèdit fàcil provoca errors massius i sostinguts en sectors de negocis allunyats del consum final, com l´immobiliari, que, tard o d´hora, es convertirà en una recessió econòmica. Un tipus d´interès molt baix desincentiva l´estalvi, però alhora permet iniciar projectes d´inversió amb taxes de rendiment ínfimes finançats amb crèdit bancari.

Fixem-nos que la inflació, entesa com l´increment generalitzat dels preus dels béns de consum, és baixa en el nostre entorn, però que, en canvi, el preu de les accions i altres actius financers no para de créixer. Els índexs borsaris mundials estan en màxims històrics, com el Dax alemany i el Footsie britànic. Als EUA, els tres principals indicadors (Dow Jones, S&P 500 i Nasdaq) revaliden màxims contínuament. Quan el banc central decideixi incrementar el tipus d´interès, el boom es pot convertir en un crac borsari i algunes empreses glamuroses amb projectes d´inversió a mig fer, enganyades per la política monetària ultralaxa, tindran un abrupte final.

L´expansió monetària també ajuda a entendre la paràlisi de la productivitat. Els projectes poc rendibles s´inicien en els booms econòmics gràcies al diner barat. Una legió d´empreses zombis es mantenen artificialment vives gràcies al finançament privilegiat de bancs comercials, que opten per continuar refinançant el seu passiu abans de donar per perduts els crèdits i empitjorar els balanços bancaris.

Aquesta política monetària tan ultraexpansiva també té part de responsabilitat en una redistribució de la renda desigual i injusta. Els primers de rebre el nou diner creat, especialment les entitats financeres i els endeutats governs de l´eurozona, en surten beneficiats. Tanmateix, no són poques les empreses que prosperen gràcies al BOE o a privilegis concedits pel regulador. Per contra, la gran majoria de la població en surt perjudicada. Mentre que jubilats i treballadors perden poder adquisitiu amb pensions i salaris estancats, les persones amb rendes més elevades provinents de guanys del capital, propietàries d´accions i altres actius financers, veuen augmentar la seva fortuna. Friedrich Hayek, a la seva obra Dret, legislació i llibertat, explica com la concessió de privilegis a una minoria posa en perill l´harmonia social. La frustració s´apodera de grups cada vegada més nombrosos, que donaran suport a partits polítics extremistes i propiciaran el seu ascens.

A Alemanya, la reedició de la gran coalició entre Angela Merkel i Martin Schulz, els dos partits tradicionalment majoritaris, ha costat moltíssim per l´ascens de la ultradretana Alternativ für Deutschland. Del creixent descontentament popular i inestabilitat política, se´n culpa la globalització i l´onada de refugiats. Però l´ascens de la ultradreta també és un fet a Àustria, Txèquia o, fins i tot, la França de Marine Le Pen. I a la república txeca el nombre de refugiats és baix i el creixement econòmic raonablement alt. En bona part d´Europa, de fet, prosperen els partits més radicals i extremistes, independentment del nombre de refugiats acollits. I una part de responsabilitat rau en els bancs centrals i l´excessiva creació de moneda i crèdit.

L´estroncament de la productivitat i el fre dels augments salarials motiva que el vot vagi a líders polítics populistes, que prometen revertir les pèrdues amb programes socials generosos i polítiques públiques marcadament estatistes. I això significa que el cercle viciós es retroalimenta, perquè l´expansió dels governs, amb més normatives i més dèficits, contribueix a l´augment imparable del deute públic. I quan aquests títols de deute siguin adquirits pel sector financer s´utilitzaran per crear més diner i més crèdit. En definitiva, que en nom de l´estabilització de l´economia es contribueix a la formació de crisis financeres periòdiques i que amb l´esquer de la redistribució de rendes s´incrementen encara més les desigualtats existents. Vivim en el món de la postveritat, on les aparences són més importants que el contingut i on l´engany i la manipulació tenen una presència constant i ubiqua a les nostres vides. El procés de polarització política recorda inevitablement el dels anys trenta del segle passat, fet que hauria d´alarmar la població i fer despertar els líders polítics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema