Aula d'Economia i Empresa FUB-UManresa

«El mal negoci de l'AVE»

«Les classes mitjanes paguen el cost del tren amb impostos, però més del 75% dels usuaris són de renda elevada»

05.02.2018 | 14:20
Rajoy durant la inauguració de l´AVE entre Madrid i Castelló

Mentre que els dèficits d´inversió pública a Catalunya es perpetuen, l´Estat continua avançant en la recentralització a través d´una infraestructura estrella com l´AVE. Concretament, el nou tram que s´acaba d´inaugurar, sempre en sentit radial, és entre Madrid i Castelló. La construcció d´aquesta obra faraònica sempre passa pel centre geogràfic. Un enllaç qualificat d´excepcional pel ministre de Foment, Íñigo de la Serna. De fet, el càntabre no dubta a considerar-lo un èxit rotund. La qüestió és, però, per a qui?

Des del punt de vista polític, Espanya és la segona potència mundial en trens d´alta velocitat. La xarxa construïda fins ara és de 3.240 quilòmetres. Més que França (2.036 km), Japó (2.664 km) o Alemanya (1.013 km), molts més que els EUA (362 km en funcionament) i només superats per la Xina (11.132 km). L´inconvenient, no menor, és que l´AVE és una pèssima inversió, tant financera com social. Poques línies mundials són rendibles i cap de nacional ho és.

Només cal considerar que la línia París-Lió, per exemple, de 400 quilòmetres, i tota la xarxa actual d´Espanya varen tenir exactament el mateix nombre de passatgers l´any passat. Mentre que Espanya té una mitjana només lleugerament superior a 10.000 passatgers anuals per quilòmetre, la línia París-Lió supera els 60.000 (6 vegades més) i la de Tòquio-Osaka arriba a 300.000 (30 vegades més). Aquest tipus d´infraestructures tenen sentit econòmic quan vertebren territoris dinàmics i densament poblats en superfícies no grans grans. No és el cas d´una Espanya amb endarreriments crònics, que té una població escassa i una orografia complicada.

El que és una medalla per als polítics és una càrrega per als contribuents. Concretament, el cost del projecte ferroviari d´alta velocitat supera els 50.000 milions d´euros i això equival a un pagament de 2.700 euros per família.

L´informe que analitza la manca de rendibilitat econòmica i social de l´AVE ha estat realitzat per Ofelia Betancor, de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, i Gerard Llobet.

La línia més freqüentada i menys ruïnosa de totes, entre Madrid i Barcelona, amb prou feines aconseguirà recuperar a llarg termini el 45% del capital invertit; les línies Madrid-Andalusia, poc més de l´11%; Madrid-Llevant, menys del 10%; i les connexions de Madrid amb el nord d´Espanya, ni tan sols arribaran a cobrir els seus costos variables de funcionament, de manera que no es preveu que es recuperi res de la inversió inicial. És a dir, que no només tots els euros invertits ho són a fons perdut (no es recuperaran mai), sinó que, a més, s´han de subvencionar les despeses d´explotació ordinàries.

En termes socials, la rendibilitat també és negativa. Això vol dir que l'alta velocitat contribueix a agreujar les desigualtats socials. Les classes mitjanes en paguen el cost amb impostos, però més del 75% dels usuaris de l´AVE són persones amb renda elevada. L´efecte sobre les classes baixes, que utilitzen les línies convencionals, deixades de la mà de l´Estat, és regressiu. Els ciutadans que no utilitzen l´AVE subvencionen obligatòriament els que sí que l´utilitzen.

Naturalment, entre els beneficiats per l´alta velocitat també hi comptem directament les empreses proveïdores i constructores, totes ben connectades políticament, que obtenen ingressos extraordinaris gràcies al pressupost públic. Aquests ingressos, si s´haguessin d´obtenir en condicions de competència i en absència de privilegis, serien molt inferiors.

Els trens de rodalia, per la seva banda, no reben el manteniment necessari i el servei es degrada. Només cal pensar en la línia Barcelona-Manresa-Lleida, que continua al mateix pas que quan es va inaugurar, fa més de 150 anys! També les línies ferroviàries de mercaderies se´n ressenten. El Corredor Mediterrani, una infraestructura que sí que té una anàlisi cost-benefici positiva i que reactivaria econòmicament tot l´arc mediterrani, és abandonat i negligit sistemàticament.

Si l´AVE no promou ni el creixement econòmic, ni el desenvolupament territorial, ni l´equitat social entre ciutadans, alhora que l´impacte sobre la indústria i el turisme de les ciutats per on passa és irrellevant, a qui beneficia? Com destaquen els dos investigadors mencionats, l´AVE és un projecte de l´administració pública i els rèdits que ofereix són polítics.

Els ministeris no detallaran cap anàlisi cost-benefici, però sí que continuaran promocionant aquesta obra amb l´argument fal·laç de millorar l´equilibri territorial i la reactivació de la demanda. I mentre els contribuents espoliats no en siguin conscients, amb els seus vots contribuiran a la perpetuació d´unes inversions nefastes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema