Abertis xifra en 2.603 milions d'euros l'import que l'Estat li deu per les inversions i els descomptes en el peatge que la companyia va fer en un tram de l'autopista AP-7 a Catalunya en funció d'un acord aconseguit el 2006 amb el Govern central i aprovat llavors per Reial decret.
D'aquest import, 835,95 milions corresponen a les obres de millora i ampliació que el grup, a través d'Acesa, va realitzar en la via, i els 1.767 milions d'euros restants a la compensació acumulada des de llavors pel descens del volum de trànsit.
El ministeri de Foment haurà d'abonar la primera d'aquestes quanties el 2021; això és, quan conclogui el termini de concessió de l'autopista, que explota els trams de l'AP-7 Barcelona-la Jonquera, Barcelona-Tarragona, Montmeló-el Papiol i Saragossa-Mediterrani.
Quant a la quantitat relacionada amb el trànsit, el seu pagament en aquest mateix any està pendent del que decideixi el Tribunal Suprem, instància judicial a la qual ha desembocat el desacord i el contenciós que Abertis i Foment mantenen per aquesta quantia des del 2011.
Al començament del 2017, Abertis va aconseguir una sentència favorable sobre aquest pagament per part del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, si bé el departament que dirigeix Íñigo de la Serna va recórrer la decisió davant l'Alt Tribunal.
En cas que el Suprem ratifiqui el jutge de Madrid i dicti sentència a favor d'Abertis, l'Estat hauria d'abonar al grup el 2021 l'import que correspongui llavors, atès que les dues quanties es van incrementant cada any.
En l'informe anual, Abertis indica que aquest contenciós està encara pendent de resolució, després que el Suprem hagi acceptat una sol·licitud d'ampliació del recurs presentada pel grup davant una resolució contrària del Consell de Ministres del juliol del 2017.
No obstant això, la companyia considera que «es manté la solidesa dels arguments jurídics que sempre han sustentat la validesa jurídica del saldo de compensació de trànsit» en lliça, segons indica en aquest informe. Abertis reitera la seva disposició a «procurar arribar a una solució amb l'Administració que protegeixi els seus interessos», si bé ratifica que, «si no fos possible, els defensaran com procedeixi davant totes les instàncies possibles dels Tribunals de Justícia».
El grup d'autopistes manté aquest litigi amb Foment mentre la companyia és objecte de la batalla d'Opes que ACS i la italiana Atlantia lliuren per aconseguir el seu control.
El ministeri està pendent d'aquest procés perquè afronta el rescat de nou autopistes de peatge en fallida i la seva posterior readjudicació a empreses privades mitjançant un concurs públic.
Es dóna la circumstància que Abertis participa en quatre d'aquestes vies i ha mostrat interès a tornar a licitar per elles.
Quant al contenciós de l'AP-7, té el seu origen el 2006, quan el llavors Govern central socialista va aconseguir un acord amb Abertis, aprovat per Reial decret en Consell de Ministres.
En virtut del pacte, l'empresa es comprometia a fer obres d'ampliació i millores en el referit tram de l'autopista AP-7 i a aplicar descomptes en els peatges. L'Estat es comprometia a assumir el risc del trànsit de l'autopista si el volum d'usuaris no aconseguia certs nivells. No obstant això, el 2011, després del canvi de Govern central, Foment va començar a plantejar dubtes sobre la interpretació d'aquest acord pel que fa a les compensacions pel trànsit, i després d'un intercanvi de consideracions i d'informes l'assumpte va derivar als tribunals.
