El salari mitjà de les dones a Catalunya va ser el 24% inferior al dels homes -6.568 euros menys a l'any- el 2015, una xifra que ha baixat dos punts percentuals enfront de l'any anterior, segons CCOO de Catalunya, que ho atribueix al fet que va augmentar la taxa d'ocupació en homes -dos punts- amb treballs que van ser més precaris, mentre que en les dones es va mantenir l'atur (més elevat).

CCOO va presentar l'«Informe bretxa salarial. Febrer de 2018» realitzat amb dades de l'última Enquesta salarial. Aquesta bretxa salarial «és el resultat de totes les desigualtats i discriminacions que experimenten les dones al mercat laboral, en el qual tenen el sostre de cristall però també el terra enganxós», un concepte que recull que tenen més dificultat per abandonar llocs de treball menys reconeguts, que es corresponen a sectors feminitzats, va dir la secretària de Dones, Diversitats i Polítiques LGTBI de CCOO de Catalunya, Alba Garcia, que va apuntar a la reforma laboral de fa sis anys com a generadora de precarietat.

La bretxa salarial augmenta en sectors amb salaris més baixos, fins al 38% en els sectors amb ocupacions menys qualificades, i està present en llocs públics: «L'accés és molt més garantista, però hi ha bretxa en tota l'administració pública», i per exemple han detectat que en sanitat hi ha ocupacions del nivell C més feminitzats que tenen sous inferiors a altres del nivell D més masculinitzats.

En el col·lectiu de persones de més de 55 anys, la bretxa salarial augmenta fins al 32%, i axiò suposa que les dones cobren un terç menys que els homes, i les representants del sindicat van destacar que la bretxa també genera més parcialitat indesitjada -en què més del 70% són dones- i pensions i jubilacions inferiors, i per això hi ha «més risc de pobresa».

El salari base té un pes més gran en les retribucions de les dones, amb el 71% enfront del 65% dels homes, i en aquesta base existeix també bretxa, del 15%, mentre que les hores extraordinàries són l'apartat en què hi ha més diferència, i les dones perceben el 73,4% menys «quan les cobren», va afegir la responsable de Transversalitat de Gènere i Anàlisi amb Impacte de Gènere del sindicat, Lídia Sandalinas.

En les retribucions de l'IRPF, les dones contribueixen el 38,1% menys, i en la Seguretat Social, el 20,8% menys: «Això farà que després les prestacions d'atur i les pensions siguin inferiors, la qual cosa ens origina més precarietat i més pobresa per a les dones».

Més precarietat, més bretxa

De totes les persones treballadores que tenen ingressos inferiors o iguals al salari mínim interprofessional (SMI), el 70% són dones, va alertar Sandalinas -segons dades de tot l'Estat, ja que no es desglossen per territoris-, que va afegir que el 18% de les dones es troba en aquest col·lectiu, enfront del 8% dels homes: «Com més precarietat, més bretxa», va dir.

En el cas de les dones nascudes en altres parts d'Espanya, «la discriminació salarial és doble», i si bé cobren un 20% menys que els homes nascuts fora de l'Estat -enfront del 17,9% de l'any anterior-, aquesta xifra ascendeix al 28,9% respecte a les dones nascudes a Espanya i al 46,6% dels homes nascuts en l'Estat.

El sindicat va demanar legislar per augmentar la transparència sobre els sous en les empreses, amb l'objectiu d'avançar en la implementació de la llei d'igualtat i cap a una llei d'igualtat salarial, alhora que van demanar que la Inspecció de Treball pugui actuar d'ofici davant qüestions de gènere, entre altres propostes.