L'exvicepresident del Govern espanyol i expresident de Caixa Catalunya Narcís Serra i el bagenc Adolf Todó, exdirector general de l'entitat, juntament amb dos exdirectius més de la desapareguda caixa, estan citats a comparèixer avui en qualitat d'investigats al jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno. Seran els primers dels 15 ex-alts càrrecs imputats pel forat de 720 milions d'euros en operacions immobiliàries realitzades entre el 2000 i el 2007.

Segons la providència dictada pel titular del Jutjat Central d'Instrucció número 2, Serra està citat a les 10.00 hores i una hora després compareixeran els exdirectors generals de la caixa Adolf Todó i José María Loza.

Demà hi compareixeran altres exdirectius de l'entitat, com Lluís Gasull, Eduardo Aznar, Joan Valls i Joan Güell. El dijous acudiran a l'Audiència Nacional Antoni Llarden, Joan Manuel Pla, Josep Alonso i Joan Echaniz, mentre que divendres serà el torn de Josep Molins, Montserrat Robuste, Francisco José Villegas i Josep Maria Alentorn.

Segons l'escrit de la Fiscalia Anticorrupció que demanava la imputació dels 15 investigats, la caixa va realitzar entre 2000 i 2007 «una intensiva i creixent activitat inversora immobiliària», principalment en projeccions i expectatives de negoci de futur incert i no recolzades per la necessària anàlisi de solvència.

El ministeri públic denunciava per «notables irregularitats» en la gestió de la caixa els ex-alts càr-recs per un presumpte delicte continuat d'administració deslleial per les anomalies que va detectar el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i el text constatava que en aquest període la caixa va executar les inversions, a través d'una filial, a Espanya, Polònia i Portugal.

«En la majoria de casos analitzats, l'aval i fiabilitat que des de l'entitat es va atorgar a les projeccions efectuades per la filial immobiliària i a les manifestacions dels socis immobiliaris copartícipes de les inversions va suposar escometre les inversions confiant en la paraula del soci, sense previs informes externs independents al projecte i sense realitzar anàlisis exhaustives d'aspectes tals com la solvència i capacitat dels associats», destacava el ministeri públic.

La Fiscalia va assumir la denúncia presentada pel FROB (que va assumir el control de la caixa el 2011), que considerava que aquesta actuació li va provocar un perjudici que ha calculat tenint en compte el preu d'adquisició dels terrenys i la seva posterior adjudicació a la Sareb.

La caixa, a través dels seus òrgans de govern -consell d'administració o comissió executiva-, va acordar intervenir en aquestes promocions mitjançant societats participades en les quals es reservaven la majoria del capital. Mitjançant aquest sistema van arribar a adquirir terrenys no urbanitzables o fins i tot qualificats com d'especial interès. En la majoria dels contractes no s'haurien establert clàusules suspensives o resolutòries del pagament del preu condicionades a l'efectiva realització dels projectes. Tampoc s'haurien fet taxacions per experts independents.

Quant a l'actuació concreta dels exdirectius, inclòs l'antic exvicepresident del Govern espanyol Narcís Serra, la Fiscalia va detectar una «total falta de preparació tècnica» de la gran part dels membres del consell d'administració per aprovar qualsevol proposta.

Per això, el ministeri públic conclou que es donava una total absència de control en la presa de decisions que va afavorir que el president, el director general i el seu adjunt fossin «els qui realment decidien en la caixa, sense que les seves decisions mai fossin posades en dubte».

Amb aquest criteri, afegeix la Fiscalia, el banc va realitzar inversions en llocs com Cracòvia (Polònia), per a la construcció de més de 2.000 habitatges, Valdemoro (Madrid), Molina de Segura (Múrcia) o Chiclana (Cadis).