Anna Solé admet que els primers dies els clients es mostraven sorpresos, sobretot la gent gran, i demanaven que sortís el farmacèutic. «M'ha anat molt bé tenir el Manel», admet riallera. I és que a la farmàcia hi continua treballant Manel Domínguez, auxiliar de farmàcia, que fa 50 anys que és en aquest establiment. Ara té 63 anys i des dels 13 que està darrere el taulell del que llavors era la Drogueria Ferrer. El va fitxar Fernando Ferrer, que va donar nom a la històrica farmàcia, el 1967, com a dependent per a la seva botiga.

Domínguez ha passat tota la vida en aquest negoci i assegura que està molt content amb els nous propietaris perquè «són joves i estimulen. M'han permès trencar amb la rutina assolida després de mig segle treballant al mateix lloc», diu. «Ha estat un bon canvi. L'única cosa que m'ha costat més ha estat adaptar-me al nou programa informàtic», confessa. Domínguez coneix molt bé el bar-ri i, sobretot, els seus veïns, i això ha permès que la gent «no se senti estranya quan entra a la farmàcia i veu cares noves», diu Solé.