El nombre d'agents immobiliaris inscrits al registre oficial de l'Agència Catalana de l'Habitatge, vigent des del 2010, ha passat de 27 aquell any als 65 d'aquest primer trimestre del 2018. L´augment del cens ha estat constant des que es va posar en funcionament, en obligar tots els professionals del sector a formar-ne part. La xifra encara queda lluny del centenar d´operadors que figuraven (en una dada oficiosa) a la capital del Bages en ple boom immobiliari, però a poc a poc la xifra creix.

La majoria de nous registres al cens obligatori de la Generalitat (que té com a objectiu afavorir la transparència i garantir la protecció dels usuaris, ja que certifica que l'agent té la formació acadèmica adequada, l´experiència en l'àmbit en què es desenvolupa i solvència econòmica) són de despatxos professionals o gestories que ja oferien aquest servei de manera no exclusiva i que han anat regulant la seva activitat immobiliària des que es va formalitzar el registre. Amb tot, fonts del sector apunten que el mercat ha anat mostrant a la capital del Bages signes d'una tèbia recuperació (allunyadíssima de l'impuls que han donat inversors estrangers a l´àrea de Barcelona) i que aquest factor és un bon argument per tornar a operar a Manresa.

El nombre d´immobiliàries actives a la capital del Bages va arribar al seu màxim durant el 2006, quan se´n comptabilitzaven a l´entorn d´un centenar (llavors no hi havia cap obligació de formar part d´un registre oficial). Ja a mitjan 2007, amb els primers efectes de l´esclat de la bombolla, el 15% de les agències i empreses dedicades a la intermediació havien tancat portes. Fins al 2013, la desaparició d'immobiliàries a Manresa va ser progressiva, fins que en el moment en què es va posar en marxa el registre se´n van inscriure tan sols 27. Una xifra que no garanteix que aquests fossin els únics operadors en actiu a Manresa en aquell moment, però que il·lustra la davallada de l'activitat.

Per figurar al registre que atorga la condició d´agent immobiliari homologat, cal demostrar alguna titulació en especialitats com ADE, arquitectura o dret, entre d´altres, i haver fet cursos d´agent immobiliari i gestió de la propietat, dret immobiliari, i valoracions immobiliàries, entre altres matèries.

Actualment, el sector està en una dinàmica de lleu creixement a Manresa. Així, segons dades del ministeri de Foment, l´any passat es van tancar 748 compravendes, el 25% més que l´any anterior. Amb tot, la xifra suposa un terç de les operacions que es van fer el 2006 (2113), tot i que dobla les del 2011 (360), en plena fractura del sector. Quant als preus, però, en un any només s´han incrementat l´1%. De fet, des que el preu del metre quadrat es va situar per sota dels 1.000 euros, l´any 2014, no s´ha tornat a superar aquesta bar-rera, segons Foment. El preu està estabilitzat, i no sembla que hagi de fer cap salt. En el conjunt de la crisi, el preu dels pisos ha davallat a Manresa el 57%, trenta-tres punts més que al conjunt català. De fet, Manresa és la segona ciutat del país on més ha caigut el preu de l´habitatge, només darrere de Salt.

El fet que no hi hagi cap nova promoció d´habitatge en l´horitzó immediat (en el conjunt de l´any passat se´n van iniciar un total de 37, d´iniciatives particulars) i que hi hagi encara un gran estoc de fons bancaris per vendre frena el creixement del sector. En termes generals, el client busca, avui, un pis de segona mà, però, en dues tipologies: d'una banda, l´habitatge petit, de 80.000 o 90.000 euros, per posar al mercat de lloguer en una ciutat que acull estudiants universitaris forans; i, de l'altra, l´habitatge gran, d´uns 120 metres quadrats, que satisfaci les necessitats dels usuaris que no va resoldre el model de construcció del boom, quan es comercialitzaven majoritàriament habitatges inferiors als 100 metres. Avui el pis gran va buscat. «Com més en tingués en estoc, més en vendria», diu un agent.