Un estudi sobre «Els sistemes d'innovació comarcals a la demarcació de Barcelona», elaborat per la Diputació i en què compara totes les comarques del país, conclou que el Bages ocupa la novena posició global en el rànquing comarcal de potencialitats per a la innovació. Del Bages, l'estudi destaca principalment les «capacitats per col?laborar i transferir els coneixements i innovacions», àmbit en què situa la comarca com la sexta del país, però en considera millorables les «habilitats per innovar i adoptar les innovacions», aspecte pel qual ubica el territori com la 28a comarca del país.
L'estudi, que s'ha elaborat a partir de 49 indicadors amb dades corresponents a l'any 2016 (com el tant per cent de població amb estudis universitaris, que parla idiomes o que utilitzen eines electròniques; els llocs de treball en recerca i desenvolupament, els títols de cicles formatius que s'hi ofereixen, els centres universitaris i centres tecnològics a l'abast, les empreses industrials actives de mitjana i alta tecnologia i les sol·licituds de patents, marques i dissenys industrials, entre d'altres), destaca també del Bages les «capacitats per crear, difondre i compartir coneixements i innovacions», «l'exigència dels mercats», la «iniciativa i saber a dur bon port les innovacions» i la «producció i exportació de béns i serveis innovadors».
El Bages cau una posició en el rànquing anual de l'índex d'innovació (de la 9 a la 8), però se situa encara tres posicions per sobre de la 12a que ocupava el 2012.
En el mateix rànquing aportat per l'estudi, l'Anoia és ubicada en la posició 17 (puja un graó en un any), mentre que el Solsonès guanya un lloc i se situa 25a. El Moianès cau vuit posicions, fins a la 28a, i el Berguedà és la 29a enguany de la llista.
El rànquing és encapçalat pel Barcelonès, el Vallès Occidental, el Gironès i el Baix Llobregat, i el tanquen els dos Pallars, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran.
En línies generals, l'estudi conclou que els índexs d'innovació a les comarques catalanes s'ha anat equilibrant i repartint entre els diferents territoris en els darrers anys. La diputada de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona, Sònia Recasens, va assegurar ahir, durant la presentació de l'estudi, que «des del 2009 els índexs d'innovació comarcals s'han anat equilibrant a la demarcació. I aquest fet és molt positiu i coherent amb les nostres polítiques públiques».
L'informe estructura els sistemes d'innovació en tres dimensions: els factors externs a l'empresa -que determinen la capacitat d'innovar dels territoris-, els factors interns a l'empresa i l'eficàcia i els resultats de la innovació. Entre els factors externs s'inclou el nivell de formació especialitzada; les relacions en xarxa entre els principals agents; l'existència de clústers que competeixen a l'entorn internacional; i el suport públic i financer, entre d'altres, a més de les infraestructures cientificotecnològiques i les instal·lacions universitàries.
Per factors interns, l'estudi entén aquells vinculats a la capacitat de les empreses d'incorporar la innovació a la producció i d'obrir-se a nous mercats.
L'estudi situa 10 de les 12 comarques de la demarcació de Barcelona (que disposa del pes més decisiu de la indústria del país i d'un gran nombre de centres tecnològics) entre les vint amb els millors sistemes d'innovació de Catalunya.
L'estudi sobre els sistemes d'innovació en l'àmbit local té com a objectiu contribuir en les polítiques d'innovació i desenvolupament local a partir de classificar i detectar punts forts i punts millorables per a cada comarca. A més, vol ser «una eina útil i potent per als càrrecs electes per avaluar l'eficàcia de les polítiques públiques en innovació i generar debat en aquest sentit».
