Cada dia obrim l´aixeta diverses vegades. En molts casos ho fem sense pensar-hi, l´obrim i l´aigua raja. Ja sigui per beure, per dutxar-nos, per cuinar, per rentar el gos, per fregar el terra... el que és habitual a casa nostra és gaudir d´aquest recurs en abundància i de forma immediata. Tant és així que la majoria de la gent no pensa que l'aigua no és infinita i que gaudir d'un bon servei de proveïment, a tota hora i tots els dies de l'any, és el resultat d'un procés de gestió costós que exigeix tecnologia, especialització i molta dedicació.

De la natura a casa

L'aigua, captada en dessalinitzadores -en zones properes al mar- o embassaments, ha de ser tractada i potabilitzada per al consum humà. Cal eliminar-ne les impureses i microorganismes abans de la seva distribució. Aquest és el penúltim pas en un procés que arriba a la seva fi amb la recollida de l'aigua usada i la seva depuració per ser retornada al mitjà natural en les millors condicions.

A l´Estat espanyol, grans empreses com Aqualia s'integren en un model mixt públic-privat de gestió del cicle integral de l'aigua per posar al servei dels municipis, independentment de la seva situació i grandària, les infraestructures i equipaments necessaris per garantir el subministrament.

Segons informaciondelagua.com, a l´Estat espanyol existeixen 224.000 quilòmetres de xarxes de distribució d'aigua (uns 5 metres de canonada per persona), 1.300 estacions de Tractament d'Aigua Potable que subministren un total de 4.231 hm3, 165.000 quilòmetres de xarxa de clavegueram i gairebé 3.000 Estacions de Depuració d'Aigües Residuals. Aqualia porta l'aigua a les aixetes de les llars de 1.100 poblacions a l´Estat espanyol i gestiona 72.753 quilòmetres de xarxes, gairebé dues vegades el perímetre de la Terra.

Aigua de l'aixeta, font de benestar, clau per al desenvolupament

Aquestes xifres no són, en absolut, extrapolables a tots els països del món. En el Dia Mundial de l'Aigua, Nacions Unides recorda que, tot i que aquest recurs hídric és indispensable en una societat de benestar i clau per a la prosperitat econòmica de qualsevol territori, més de 663 milions de persones no tenen accés a l'aigua potable. Mentre que a Espanya en consumim 132 litres diaris per habitant, milions d'habitants al món no aconsegueixen els 50 que fixa com a mínim aquesta organització.

I la situació no sembla que hagi de millorar a curt o mitjà termini. El creixement de la població urbana, la progressiva industrialització i sobreexplotació i el canvi climàtic amenacen la meitat del planeta, que podria quedar-se sense aigua en menys de 100 anys.

Cada gota compta

"El món afronta una crisi de l'aigua. És un recurs preciós i una de les amenaces més grans a l'avenç econòmic, l'eradicació de la pobresa, la pau, la seguretat i el desenvolupament sostenible", assenyalaven el 14 de març passat onze caps d'Estat en l'informe "Que cada gota compti: una Agenda per a l'Acció de l'Aigua", presentat per l'ONU i el Banc Mundial. En aquest document els líders mundials reconeixen la necessitat d'engegar "polítiques sòlides, una gestió transparent i idees innovadores". "El 60 % del nostre cos està compost d'aigua, per la qual cosa no és una exageració dir que l'escassetat d'aigua és un assumpte de vida o mort", ha dit el secretari general, Antonio Guterres.

N´hi ha prou de posar el focus en països com Kenya per veure que la situació és dramàtica. Amb la sequera declarada ja desastre nacional, la falta d'aigua fa que fins i tot els camells es morin de set. "Els turkana estan habituats a una existència difícil perquè en els seus dominis la sequera no és un fenomen recurrent, sinó més aviat una forma de vida. Però l´any 2017 les coses s'han posat més negres del que és habitual. La distància mitjana fins a l'accés a l'aigua va passar de ser de sis quilòmetres entre l'anada i la tornada a més de deu en comparació de l'any anterior", ha alertat Nick Thuo, coordinador de la Creu Roja de Kenya en aquesta àrida regió. "A Turkana no existeix un pla a llarg termini per a la gestió de l'aigua, perquè l'escassa pluja s'utilitza per al regadiu, no s'emmagatzema de cap manera i acaba perdent-se a causa de l'altíssima taxa d'evaporació de la zona", ha dit l'ecologista Ikal Ang´elei. El resultat: 3,4 milions de kenyans estan en situació d'emergència.

Amb aquestes xifres al cap, hem de tenir clar què és l'aigua i el gran valor que suposa disposar d´aquest bé finit a les nostres llars i consumir-lo de forma totalment responsable. També, conèixer i valorar el treball que hi ha en tota la seva cadena de producció. No es tracta només de proveir la població sinó de fer-ho amb la màxima eficiència, garantia de serveis i gestió de riscos. Només amb noves eines, amb formes de gestió intel·ligents, tecnologies i solucions innovadores es pot optimitzar el recurs, minimitzar l'impacte ambiental i garantir la sostenibilitat global.