La capital del Bages és la tercera ciutat catalana de més de 75.000 habitants amb més establiments per cada 1.000 persones: un total de 16,07. Només Girona (16,82) i Barcelona (16,75) superen Manresa en aquest rànquing. D'aquesta manera, la capital del Bages se situa per damunt de ciutats de gran tradició comercial, com Lleida (15,93), Reus (15,82), Mataró (14,70), Tarragona (14,18), Sabadell (12,3) o Terrassa (12,24). Amb tot, en densitat comercial Manresa queda per sota d'altres capitals de comarca del seu entorn, com Igualada (18,19) i Vic (19,99).

En total, a Manresa hi havia censats al final de l'any passat 1.208 establiments comercials, el 2,03% més que l'any anterior, una xifra que suposa en conjunt una superfície de venda de 226.046 metres quadrats. Això suposa que figuren a la ciutat 3.008 metres quadrats per cada 1.000 habitants. Els establiments tenen, de mitjana, una superfície de 187 metres quadrats. Totes aquestes dades es desprenen del Cens d'Establiments Comercials 2018, elaborada per la Direcció General de Comerç i el Consell General de Cambres de Catalunya i que es va presentar ahir.

Per comarques, al Bages consten 2.424 establiments, per sobre de comarques com Osona (2.104) i l'Anoia (1.372). El Bages té una superfície total de venda de 386.943 metres quadrats i una densitat d'establiments per cada 1.000 habitants de 13,84, una per damunt d'Osona, l'Anoia, el Maresme, el Tarragonès, el Vallès Oriental, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, entre d'altres. Al Berguedà hi havia censats el 2017 623 establiments, l'1,27% menys que el 2016. Al Solsonès consten 213 botigues, el 6,99% menys, mentre que a l'Anoia el nombre d'establiments és de 1.372, el 0,73% més.

En general, l'oferta comercial a Catalunya ha crescut l'1,87% i se situa en més de 103.000 comerços, segons el cens que es va presentar ahir en el marc de la jornada «Comerç, Territori i Vida Urbana», dins la 2a edició de la Setmana del Comerç.

El cens apunta que la meitat dels comerços de Catalunya tenen menys de 65 m2 de superfície de venda i que un de cada 4 no arriba als 34 m2. D'altra banda, el 93,1% dels establiments comercials catalans i el 83,8% de la superfície de venda se situen dins de trama urbana consolidada, de manera que la immensa majoria de l'oferta comercial està integrada dins els nuclis urbans, un dels trets que identifica el model de comerç a Catalunya. La diferència entre els percentatges d'establiments i de superfície de venda dins la trama urbana s'explica perquè els establiments situats tripliquen la dimensió dels comerços de centre ciutat.

Pel que fa al sector d'activitat, el cens revela que el subsector de l'alimentació és el que té més pes en l'oferta comercial a Catalunya en nombre d'establiments, amb 33.656 comerços (el 32,6% del total). En segon lloc s'hi situa l'equipament de la persona, amb 18.862 establiments (amb el 18,2% del total) i en tercer lloc, l'equipament de la llar (que engloba productes de bricolatge, decoració, mobiliari, electrodomèstics i similar) amb 18.027 establiments (el 17,5%). De fet, aquest subsector ha crescut el 5,14% respecte al 2016.

El secretari d'Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, va destacar ahir la rellevància del comerç a Catalunya, «com a sector econòmic, com a element vertebrador de les nostres ciutats» i va assegurar que «forma part del moll de l'os de la nostra societat». De la seva banda, la directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, va ressaltar que «el 2017, segons el cens que actualitzem anualment, hem vist com el nombre d'establiments ha crescut i també el nombre d'empreses, i això és una bona notícia perquè aquests increments esdevenen sempre després d'un creixement previ de vendes i d'ocupació al sector». Així mateix, Vilalta va apuntar que el creixement de l'oferta comercial ha anat acompanyat d'una redistribució: «Si bé és cert que hi ha comarques on ha baixat el nombre d'establiment, la densitat comercial s'ha mantingut o fins i tot ha crescut».