Els grups bancaris que operen a Espanya van obtenir un benefici net de 12.060 milions d'euros el 2017, el 51,3% més que els 7.970 milions guanyats el 2016, una xifra que recull les pèrdues registrades aquest any pel Banc Popular, sense les quals el benefici global hauria crescut un 5,3%. Així ho va explicar ahir en roda de premsa el president de la patronal bancària, AEB, José María Roldán, reelegit per quatre anys, que també va destacar que els resultats individuals d'aquestes entitats van llançar unes pèrdues conjuntes de 6.532 milions pels elevats sanejaments que va caldre fer després de la resolució del Popular. Per aquest motiu, aquestes xifres, explica l'AEB, són «poc representatives» de l'activitat del sector, i contrasten amb els beneficis de 3.009 milions que va obtenir l'any anterior segons els comptes individuals, que també incloïen fortes provisions.

Roldán va explicar que la decisió adoptada per les autoritats europees de resolució per al Banc Popular, que el 7 de juny de 2017 va ser intervingut i posteriorment venut al Banc Santander, va ajudar a mantenir l'estabilitat financera i va evitar l'ús de recursos públics. En aquest sentit, i preguntat per si han de sortir a la llum tots els aspectes inclosos en els informes sobre el Popular elaborats per la Junta Única de Resolució (JUR) i Deloitte, va dir que caldria reflexionar sobre això, però va apostar per la transparència.

Roldán va posar en valor el gran esforç de consolidació fet per aquestes entitats des de l'inici de la crisi, propiciat per la complexa i intensa regulació, la transformació digital i pels baixos tipus d'interès. Malgrat això, va recordar que supervisors i reguladors segueixen manant missatges que no descarten una nova ronda de fusions a la banca espanyola.

Preguntat per les fusions transfrontereres, Roldán va insistir en la seva idea que si no hi ha hagut cap en deu anys serà perquè no s'ha fet bé la unió bancària, i va aventurar que, en cas d'haver-n'hi alguna, que no serà «d'avui per demà», la banca espanyola tindrà un paper «protagonista».

Segons el parer de Roldán, un cop superada la crisi que es va iniciar el 2008, no es pot descartar que les entitats segueixin tancant oficines, alhora que veu més estabilitat en la retallada de plantilles.

Preguntat per la Circular europea que exigirà a les entitats nous matalassos anticrisi, va admetre que és «exigent» i va tenir un cert impacte en els comptes dels bancs, encara que aquests estan acostumats a tractar aquest tipus d'exigències.

Pel que fa a la possibilitat que la banca torni a entrar amb força en el crèdit promotor i alguna entitat pugui incórrer en pràctiques de risc, Roldán no es va mostrar preocupat, ja que el 2017 es van construir unes 85.000 habitatges, molt lluny del pic de 600.000 just abans d'esclatar la «bombolla».

Preguntat per la rendibilitat del sector bancari, que va tancar 2017 amb un ROE del 6,16%, va explicar que tot i que la banca espanyola està millor que les d'altres països de l'entorn, la ràtio s'hauria de situar com a mínim en el 10%, que seria equivalent al cost de capital, i és «el desitjable i el que ens demanen els accionistes». Després de la llarga crisi, el sector és ara més solvent i rendible i està preparat per contribuir al desenvolupament econòmic d'Espanya, gràcies a l'enorme neteja de balanços realitzada en aquests anys, que ascendeix a més de 260.000 milions, un 26% del PIB espanyol, i està ja en els seus últims moments, tot i que encara cal un esforç. El balanç consolidat dels grups bancaris es va elevar a tancament de desembre a 2,53 bilions d'euros, inferior en un 2,3% al corresponent a l'exercici anterior. El crèdit als clients es va reduir un 3,3% interanual, equivalent a 51.000 milions d'euros, i va quedar en 1,48 bilions d'euros, mentre que la morositat de la cartera va millorar fins al 4,6% enfront del 5, 7% d'un any abans.

Roldán no va voler aventurar-se a pronosticar que aquest serà l'any en què veurem un creixement del crèdit, encara que va admetre que podria ser així, gràcies a l'evolució de l'economia.

Els dipòsits de la clientela també van baixar, un 1%, equivalent a 15.000 milions d'euros, i es van situar en 1,38 bilions, mentre que la ràtio de capital, afectada per l'absorció del Popular, es va situar en termes de capital de màxima qualitat en el 12,17%, 19 punts bàsics menys.