La Comissió del Pacte de Toledo va arribar ahir a un consens dels grups per establir en la seva revisió de recomanacions pujades de pensions al ritme de la inflació, i fins i tot per sobre, en els anys de creixement econòmic. No obstant això, la revisió de la segona de les recomanacions, la dedicada al poder adquisitiu i a la qual els grups han dedicat les seves últimes reunions, encara no està tancada, ja que no hi ha consens sobre què s'ha de fer en anys de recessió.

Per a aquests anys, la proposta de diversos grups, com PP, Ciutadans o PDeCAT, passa per blindar el creixement de les pensions més baixes amb la inflació -les mínimes més aquelles que no superin un determinat llindar de renda-, però no estendre aquest percentatge de revaloració a la resta de pensions.

Des d'aquestes posicions, no descartaven que les pujades de pensions poguessin ser superiors en anys de bonança econòmica per tal de compensar a les pensions més altes les revaloritzacions més baixes durant els anys en dificultat. «Fins i tot superior a l'IPC. Estem d'acord que sigui superior. Si apliquem aquests criteris, en època de molta bonança, l'economia va molt bé, els ingressos de la Seguretat Social són molt bons i els salaris creixen per l'IPC, per què no poden créixer les pensions per sobre de l'IPC? Però, lògicament, cal aplicar-lo en situació contrària en cas de crisi», va explicar el diputat del PP José María Barrios.

PSOE, Units Podem i ERC no comparteixen la distinció de renda i s'aferren a la inflació. Exigeixen que no hi hagi distinció entre pensionistes en la revisió de recomanacions, si bé el PSOE remet als acords que assoleixi el Govern amb les organitzacions sindicals i patronal. Un consens que, segons han acordat els grups, i així s'ha parlat per incloure-ho fins i tot en la revisió de les recomanacions, és «essencial».

Fi de la reforma del 2013

En tot cas, la recuperació de la inflació com a referència per apujar les pensions suposaria psoar fi a la reforma del 2013, cosa que a la sortida de la Comissió reconeixien entre les mateixes files dels populars, que asseguraven que el mateix acord de pressupostos amb el PNB, amb pujades de les pensions a l'1,6% el 2018 i el 2019 i signat pel mateix PP, liquidava l'actual fórmula de revaloració.

En les seves últimes reunions, els grups havien acordat avançar en la recerca d'una nova fórmula, que tingués l'IPC com a element «troncal» i que, incloent-hi altres elements com l'evolució de la productivitat, els salaris o el creixement econòmic, permetés mantenir el poder adquisitiu de les pensions.

Els anys de recessió

Les diferències ara se situen sobre què cal fer els anys de dificultats, ja que la proposta formulada fa diverses reunions per PNB i PDeCAT, que s'ha acostat a PP i Ciutadans, no convenç PSOE i Units Podem, perquè suposa distingir pujades en funció de la renda.

«Dir IPC plogui o no plogui és enganyar la gent», va esgrimir Barrios, que recordava, com Carles Campuzano (PDeCAT), que el Govern del PSOE va haver de congelar les pensions el 2010 davant la impossibilitat de revaloritzar-les al ritme de la inflació. Per a aquests anys, la proposta és assegurar una revaloració amb la inflació a determinades pensions fins a un determinat nivell de renda, però establir, a través d'un mètode objectiu, pujades més petites a les pensions més elevades.

Tot això sense excloure la possibilitat, com diu Campuzano, de compensar aquestes pujades inferiors en els anys amb més disponibilitat de recursos. De fet, el PNB va posar damunt de la taula en el seu moment un mecanisme plurianual per concentrar les pujades més elevades de pensions en anys amb més volum d'ingressos. Els grups coincideixen que haurien de ser sindicats i patronal els que acordessin amb el Govern els canvis en la revaloració i que la revisió de les recomanacions del Pacte de Toledo ha de ser «prou oberta» per poder establir fórmules del gust de qualsevol formació, i en això han fet èmfasi tant els portaveus de PP com de Cs.

La portaveu del PSOE, Mercè Perea, assenyalava que aquesta qüestió separava els grups d'un acord, de manera que confiava que la distinció per nivells de renda per diferenciar revaloritzacions acabés «diluïda» en les recomanacions i no s'inclogués finalment. Fer-hi constar un esment seria per a la portaveu d'Units Podem, Aina Vidal, provocar que els pensionistes «es barallin per repartir-se un trosset de pastís». «Un debat és el de la revaloració i un altre és el de la suficiència», va dir, en considerar la possibilitat que hi hagués pujades més àmplies de pensions en les més baixes, però no a costa de rebaixar les pujades de la resta, sinó amb ingressos suficients.

Malgrat les diferències en aquest aspecte, diferents portaveus han celebrat l'acostament de posicions, que ja s'havia fet en les últimes reunions, i que no s'ha vist afectat pel canvi de Govern. «El PP ha estat molt col·laborador, pel consens. És molt positiu per a tots», va dir Perea.

Votació imminent

L'acostament és tal que la mateixa presidenta de la comissió, la popular Celia Villalobos, ha plantejat la possibilitat d'acabar la setmana amb aquesta recomanació i votar les diferents propostes, per així avançar en la resta de recomanacions. En tot cas, aquesta opció no ha estat consensuada pels grups. El que sí que es va acordar és la compareixença de la ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social, Magdalena Valerio, a la Comissió del Pacte de Toledo, ja que no només havia estat demanat per diversos grups, sinó que Valerio havia sol·licitat fer-ho.

La propera cita de la Comissió és prevista per a dimarts o dimecres vinent, en funció de si finalment es convoca una comissió d'Ocupació el primer dia. En tot cas, les reunions hauran de completar-se amb una darrera fase de compareixences, ja que és previst que, tal com va demanar Units Podem, se'n facins diverses de referides a la bretxa de gènere en les pensions abans d'abordar aquesta qüestió.