Regió7 i BBVA organitzen el proper dimarts, al teatre Kursaal de Manresa, una jornada titulada «Transformar-se per exportar. Reptes de futur per a la pime catalana», en què experts de l'entitat bancària i representants d'empreses que han completat amb èxit el seu procés d'exportació explicaran a l'empresa local les claus per sortir al món. La jornada, que començarà a 1/4 de 10 del matí i s'allargarà fins a les 11, l'obrirà el director territorial de BBVA Catalunya, Xavier Llinares, i continuarà amb una ponència de l'economista principal del BBVA Research, Pep Ruiz. Clourà la jornada una taula rodona amb Víctor Blasco, director del segment pimes del BBVA; Antoni Ribas, director de desenvolupament de negoci de la igualadina Stikets; Sergi Bellorbí, Esport Manager de la manresana Persianes Collbaix; i Carme Porta, CEO de la surienca Unió Parts i Components SA.

Pep Ruiz avança alguns dels continguts de la seva intervenció en la jornada de dimarts, que se centrarà en els reptes internacionals per a l'empresa local en un món canviant i alhora ple d'oportunitats de negoci.

«Reptes de futur per a la pime catalana», diu el títol de la seva ponència. Quins són?

En el context actual, les empreses tant europees com catalanes i del Bages s'enfronten a un mateix mercat local amb poca capacitat de creixement, perquè ja són regions envellides. El conjunt de la població del nostre entorn potencialment compradora es preveu que no creixi, i fins i tot pot disminuir. A més, el potencial de creixement de les economies europees és relativament baix. Les necessitats de consum dels europeus de classe mitjana estan cobertes. Però això no passa en mercats com l'asiàtic o l'africà. Les empreses han de plantejar-se de sortir al món, principalment a l'àrea del Pacífic, ja que el centre de gravetat mundial de l'economia s'hi està desplaçant.

Cal adaptar-se, doncs, a aquest nou entorn.

Aquest és el repte, i cal fer-ho, principalment, incrementant la mida de les empreses per poder competir. Hi ha estudis que conclouen que augmentar l'1% la dimensió de l'empresa afavoreix un creixement del 5% en les possibilitats d'exportació. Cal créixer, doncs, per ser capaç d'assumir els costos de la infraestructura comercial. A més, les empreses més grans tenen una productivitat més gran.

Amb tot, Catalunya, en conjunt, està en unes bones condicions exportadores.

Sí. Avui, les nostres empreses de més de 250 treballadors tenen una productivitat comparable a la mitjana dels grans països de la UE, i la de les petites és molt similar. Catalunya té sis empreses exportadores per cada 1.000 habitants, i al conjunt de l'Estat n'hi ha tres. Però aquesta és una dada que millora a mesura que creix la dimensió de les empreses. Ens cal gua-nyar múscul, perquè les empreses guanyen així en productivitat, en supervivència i tenen menys ocupació temporal. Si l'empresa creix, ho fa el capital humà, i també hi ha més opcions d'optar a finançament extern.

I què impedeix a les empreses que creixin?

D'una banda, la regulació. Hi ha més percentatge d'empreses mitjanes on la regulació és pitjor. A més, si es té una percepció elevada de corrupció al territori, les empreses solen ser més petites, perquè n'hi ha més de protegides, i a la resta els costa créixer.

D'altra banda, falta competència. Quan aquesta es limita, a les més eficaces els costa expulsar del mercat les menys productives. Hi ha problemes també en l'accés al finançament: en moments en què aquest és restringit, pot fluir no sempre cap a les més productives, i les grans tenen avantatge.

Cal afegir que el baix capital humà limita la tria de la direcció. Les empreses familiars han de ser capaces de posar els millors a gestionar. Quan hi ha juntes d'accionistes grans, les empreses funcionen millor, perquè la junta vetlla perquè hi hagi la millor direcció.

Hi ha diversos factors externs a les empreses, però què poden fer els empresaris per fer créixer les seves empreses?

Buscar fusions, millorar el capital humà, diversificar el finançament. Cal canviar la cultura empresarial, malgrat que hi hagi una regulació difícil.

La seva reflexió posa deures també a l'administració.

Les tensions en els últims trimestres no han ajudat. Les inversions en béns d'equip estan caient. Però l'objecitu de transformació de la regulació ha de ser en l'àmbit europeu, espanyol i català, independentment del context polític conjuntural. S'han de reduir les càrregues administratives i les barreres. Calen bones regulacions, estables, fàcils d'entendre, lògiques, progressives.

Quins són els millors mercats per sortir a fora, ara mateix?

Aquells que puguin tenir perspectiva de creixement. I on no hi hagi riscos, que siguin regions estables. A Europa hauria de ser fàcil de sortir perquè no hi ha traves comercials. Llatinoamèrica i Àsia són regions amb un gran creixement de les classes mitjanes. A més llarg termini hauria de ser un bon mercat Àfrica.