«Els nostres clients tenen una mitjana d'edat de 60 anys. Hem sobreviscut els darrers anys gràcies a les persones grans, que ens coneixen de tota la vida i sempre han comprat aquí, però cada cop en queden menys. Molts han mort, han marxat a viure amb els fills o són en residències i ja no poden venir. I no ens entra gaire jovent». Aquest és el neguit de Rosa Puigdellívol, que regenta la Perfumeria Regina de Manresa des de fa 22 anys, quan la seva mare, Regina Servet Farré, va morir. Servet i el seu marit, Esteve Puigdellívol Villaró, van obrir l'establiment ara fa setanta anys, el 1948, al carrer Cap del Rec número 4. Al principi només hi venien olis (comestibles) i sabons. Puigdellívol fins i tot recorda com durant la postguerra «les dones venien a buscar oli d'oliva amb les cartilles de racionament».

Malgrat que el dia de l'entrevista l'ambient a la botiga és un no parar d'entrar i sortir gent, Puigdellívol, que hi treballa des de molt joveneta, assegura que el volum de feina actual no és ni la meitat del que tenien fa uns anys. Apunta que havien arribat a ser cinc dependentes «els dissabtes i per Nadal» i totes amb feina a dojo, «cosa que ara seria impensable». La seva mare va obrir el negoci just en aquest carrer perquè llavors «era un formiguer».

L'actual propietària destaca tres «moments» que van influir en el descens de la clientela: el primer, quan es va «arreglar» la plaça de l'Ajuntament -on desemboca el carrer Cap del Rec- i s'hi va prohibir el pas de vehicles; el segon, quan van tancar els antics jutjats, a la Baixada de la Seu; i el tercer i més recent, el 2013, quan el Grup Mutuam -antic Montepio Tèxtil de Malalties- va tancar l'oficina de la plaça Major: «Venia molta gent gran a visitar-se, acompanyada, i quan passaven per davant de la botiga sempre entraven a comprar alguna cosa», subratlla.

La seva és, avui dia, l'única perfumeria no franquiciada de la ciutat. Explica que han de lluitar constantment contra els preus «ajustadíssims» de les grans superfícies, «que a vegades venen més barat del que em costa a mi un producte comprat directament a la casa», i contra el «deteriorament» que ha viscut aquesta barriada. No obstant això, han pogut fidelitzar els seus clients a mesura que han anat introduint productes nous segons la demanda. I el més important, han mantingut els productes «de sempre».

A banda de perfumeria, també tenen articles de drogueria, per-ruqueria, bijuteria o cosmètica, i segueixen venent oli d'oliva, entre d'altres. De fet, a Manresa no és estrany sentir la frase «Si no ho trobes a la Regina, no ho trobaràs enlloc». Alguns dels productes que difícilment es poden trobar en altres establiments però sí en aquesta emblemàtica perfumeria són el dermogètic Zaïmf (maquillatge per a pells seques), la crema Aseptine, la loció de sofre Veri (contra la caiguda dels cabells), el massatge facial Metilina Valet, les cremes Bella Aurora o la colònia Varón Dandy a granel.

Segons Puigdellívol, aquesta «exclusivitat» ha permès que l'empresa no hagi hagut de tancar. Ara passen per la botiga entre 50 i 60 persones diàriament -en dies bons en poden ser 100, en dolents unes 40-, de les quals més de la meitat són de fora de la ciutat, diu la responsable, que lamenta que hagi canviat la manera de comprar: «Molta gent ens diu que la botiga els queda lluny, però la tenen a deu minuts a peu. Sembla que tot acabi al Passeig i al Guimerà». És per això que està convençuda que si un microbús fes parada a la plaça Major «tot seria molt diferent». I també fa ressaltar que el seu objectiu és captar clients més joves per garantir la supervivència del negoci.

Quant al relleu generacional, explica que té una filla que l'ajuda a la botiga a estones, «però està estudiant per ser mestra i no vol treballar aquí. Així que prefereixo no pensar-hi, quan m'hagi de jubilar ja ho veurem», assegura.