En el futur, les empreses tindran dones i homes prenent decisions, i creixeran els llocs de treball relacionats amb els robots especialitzats en cures. Així ho creu Silvia Leal (Valladolid, 1971), doctora en sociologia amb una llarga experiència en empreses (SAP, Santander) que fa que les seves reflexions no siguin pura especulació teòrica. El seu últim llibre és No te morirás (Punto Rojo Libros, 2017), en què analitza l´impacte de la robòtica i la intel·ligència artificial a la vida personal i professional de la gent.

Defensa que la tecnologia no traurpa llocs de treball, sinó que els transformarà.

Posa fi a ocupacions que s´automatitzen, però genera llocs de treball relacionats amb el desenvolupament i l´ús de la tecnologia, com ha estat tota la vida. Cal posar-se les piles i formar-se en els nous tipus d´ocupacions. Un dels camps on hi haurà un munt d´ocupació és tot el que té a veure amb la robòtica social per a nens o gent gran. Només cal veure la cara que se´ls posa quan juguen amb robots. Hi ha qui desenvolupa els programes; el sociòleg, el psicòleg, etc, que diu com han de ser els desenvolupaments; i després el que fa servir el robot. En casos d´autisme funcionen superbé. Ara, qui no es mogui, qui pensi que això és xauxa, que no s´ha de formar, està llest, com sempre. La vida canvia.

Els robots poden suplir el tracte humà?

No. Seran una eina més. El problema en moltes residències és que no hi ha prou gent per atendre emocionalment la gent gran. No has de canviar un senyor per un robot, però si no tens aquest senyor potser et recolzes en el robot perquè li doni afecte a la nit. I donen afecte. O per a gent gran al·lèrgics als gossos, que no poden tenir-ne... No supleix, però resol el problema. Per què hi ha tanta gent que se sent sola, per què no hi ha gent en centres d'atenció? No es gasten diners en això. Si els poses un robot que els dóna d´atenció emocional, els fas la vida molt diferent.

Els robots també poden utilitzar-se per al mal.

Sí, per exemple AnBot, un robot policia creat a la Xina, que té una enorme urpa metàl·lica i llança un corrent elèctric. Es tem que s´utilitzi per controlar la població. A Dubai (Emirats Àrabs), en canvi, es faran servir robots policia amables, per informar els transeünts. La tecnologia no ve sense riscos, però el problema no és seu, sinó de les persones. Som capaços de fer qualsevol cosa amb i sense tecnologia.

Defensa la importància de llegir o veure ciència-ficció, i còmics, per treure´n idees.

Hi ha un munt de coses que vénen d´aquí. La internet de les coses ve de la novel·la Ubik, de Philip K. Dick, que tracta d´objectes intel·ligents que interactuen amb les persones. El va llegir Mark Weiser, del laboratori de Xerox, i va crear el concepte de la computació ubiqua.

Com ho fa per predir les ocupacions del futur?

Aplico el sentit comú. No trec la meva bola màgica i m´ho invento. Per exemple: l´impressor d´òrgans. Hi ha gent que necessita òrgans, i la tecnologia d´impressió 3D està estesa. A les escoles cada vegada funciona millor la combinació de tecnologia i professors. Caldran professors experts en immersió tecnològica; també als hospitals faran falta especialistes en això. Són feines de tota la vida, però fetes d´una altra manera. O educadors de bots..., experts en exoesquelets, com a alternativa a les cadires de rodes...

A 'Ingenio, sexo y pasión' (coescrit amb Jorge Urrea, LID Editorial) destaca el valor d´incorporar les dones a la feina remunerada, però a diferència del corrent de pensament actual, ho justifica amb les diferències entre sexes.

Cal rendibilitzar la diversitat. Les dones som les que prenem gran part de les decisions de compra. Si no penses en elles en innovar, ho tens clar per vendre´ls productes. Homes i dones pensem de manera diferent: s´innova millor i es prenen decisions més adequades si hi ha gent dels dos sexes a l´empresa.

És partidària d´entregar-se a la feina. Com s´aconsegueix això sense cremar-se?

Quan una feina t´agrada molt és difícil no donar-ho tot, perquè tendim a obsessionar-nos-hi: hi ha el famós workaholic, concepte del qual ara es parla menys. Has de trobar l´equilibri fent altres coses que t´agradin molt molt molt, tant com la feina. Si no saps gaudir de la teva vida personal, al final tens una feina que t´agrada i t´hi fiques molt. A mi m´ha passat. Deixes de ser productiu. La feina també és relacionar-se amb els companys. No és una qüestió d´hores, sinó que les hores que hi estiguis, estiguis al màxim.