L'Espai Rubiralta de Manresa va fer el ple ahir al vespre per assistir al cara a cara entre el cantant de Brams i regidor a l'Ajuntament de Berga per la CUP, Francesc Ribera, Titot, i el president de Societat Civil Catalana, el santpedorenc Josep Ramon Bosch.

L'acte conduït per Pep Garcia, col·laborador de Regió7, promotor cultural i escriptor, i Xavier Gual, empresari artesenc establert al Berguedà i també columnista d'aquest diari, es podria definir de forma significativa més pel que no va ser que pel contingut de l'hora i mitja de diàleg, amb arguments molts d'ells ben coneguts per la concurrència.

No va ser un acte agre ni de mal rotllo sinó un cara a cara amb un to sempre correcte i cordial en què el públic reia amb els convidats no dels ponents.

No hi va haver una voluntat de situar-se sistemàticament diametralment en contra de les aportacions que feien l'un o l'altre sinó que ambdós van reconèixer, alguna vegada, que el que exposava el contrincant no estava mancat de raó.

Tant una cosa com l'altra el que van fer va ser confirmar la tesi dels organitzadors: que aquell era un espai per parlar de tot.

I així ho van fer dues persones que difícilment veuen les coses des de la mateixa òptica, perquè un és un independentista de pedra picada i l'altre un defensor de la idea dels "junts i millor".

Josep Ramon Bosch va explicar que el pal de paller de l'argumentari de Societat Civil Catalana és que tant a Catalunya com a Espanya els anirà millor anant junts que separats, però que les disfuncions de l'encaix no es resoldran si Espanya no entén millor Catalunya i a la inversa.

Francesc Ribera Titot va mantenir en tot moment que la història, fins a arribar al moment actual, el que havia demostrat era l'interès de l'estat espanyol a fer desaparèixer Catalunya com a nació i la tossuda resistència d'un poble a desintegrar-se en la història.

Bosch va lamentar que bona part de l'argumentari que farà que molts milers de catalans votin a favor de la independència estigui fonamentat en interpretacions errònies i interessades de la història.

Titot, del que es va doldre, és que hi hagi qui a hores d'ara pugui posar en dubte la sistemàtica intervenció de l'estat espanyol i dels seus poders fàctics per evitar que ser català a Espanya pugui ser una cosa normal.

Mentre que el president de Societat Civil Catalana considerava que la política de veritat començarà després de les eleccions del 27 de setembre, quan els partits que es declaren independentistes puguin mostrar quina és la seva força en vots i escons, el regidor berguedà de la CUP es mostrava convençut que els governs espanyols havien engreixat una bèstia que havia generat tal quantitat d'odi i prejudicis contra els catalans que farà impossible que pugui plantejar una contraoferta.

Titot va deixar clar que la CUP seguirà apostant políticament per falcar el camí cap a la independència i que no es faci ni un pas enrere sinó els que calguin endavant: "si no és per assolir la independència no donarem suport ni a canviar el color dels taxis".

La visió de Bosch era ben diferent i lamentava tant la catalanofòbia que havia viscut en la seva pell a Espanya com la hispanofòbia que s'havia generat a Catalunya, i que ell va assegurar haver patit en pròpia carn: "contra mi han atiat l'odi, m'han acusat de quintacolumnista i he rebut atacs personals".

La rèplica de Titot va ser que una cosa és que hi hagi eixelebrats puntuals i una altra "que mitjans de comunicació públics realitzin una premsa de guerra contra Catalunya".

Per a un seria un drama quedar fora d'Europa, per a l'altre no; per a un la balança fiscal negativa és de 16.000 milions, per a l'altre de 750 milions; per a un van anar 2 milions a la manifestació de la Diada, per a l'altre molts menys, però en una cosa sí que es van posar d'acord, a no perdre el somriure durant tot l'acte.