Eleccions Catalanes

Com afronten els empresaris el 27-S?

Vicenç Mauri, assessor del president de la Generalitat en afers d'empreses, i Salvador Cots, president de la Federació empresarial de la Catalunya Central, participants al cara a cara de Regió7, coincideixen que el 28-S caldrà obrir diàleg

23.09.2015 | 11:12

Vicenç Mauri

assessor del president de la generalitat en afers d´empreses
  • «Les pimes, que són les que dominen el teixit econòmic de Catalunya, estan il·lusionades que surti el sí»
  • «Si jo fos al BCE i hagués de deixar diners a una Catalunya independent, o deixar-los a Espanya, ho tindria clar»
  • «Els empresaris s´estimarien més que a Junts pel Sí no li calgués el suport de la CUP, després del que diuen»
  • «A partir del 28 haurem de seure, i a Europa li convé que Espanya i Catalunya pactin per les bones»
  • «Si no vam fer les eleccions després de la conferència de Mas, hauríem d´haver esperat a les espanyoles»

Salvador Cots

president de la federació empresarial de la catalunya central
  • «No sabem si ens convé, no ens han explicat les conseqüències. Tot són paraules, cap compromís en ferm»
  • «Tindríem accés al finançament? Podríem demanar diners a la resta d´Europa i al Banc Central Europeu?»
  • «Dos dies abans hi haurà moltes trucades i reunions, perquè això no és bo ni per a un cantó ni per a l´altre»
  • «Si penso que la topada és inevitable i que hi haurà un espetec de ca l´ample, tinc por i no inverteixo ni gasto»
  • «Molt vot independentista canviaria si el govern espanyol garantís que es resoldria el problema de finançament»

Sens dubte les eleccions de diumenge que ve són transcendentals per a molts col·lectius, i les repercussions econòmiques dels camins que poden obrir-se no són pas l´aspecte menys important. Per debatre-ho Regió7 ha reunit dos empresaris amb experiència dirigent: Vicenç Mauri, expresident de Pimec a la Catalunya Central i assessor del President de la Generalitat en temes d´empresa, i Salvador Cots, president de la Federació Empresarial de la Catalunya Central.

Regió7 –Les empreses, què s´hi juguen en el resultat del 27-S?

Mauri –Les empreses han d´estar per sobre d´aquest debat de sí o no, però concretament les pimes, que són les que dominen el teixit econòmic de Catalunya, estan més aviat pel sí i il·lusionades que surti el sí, perquè penso que seria avantatjós per a elles. Pot haver-hi algun cas puntual d´alguna empresa que tingui tot el seu mercat a Espanya i tingui una mica de por que durant un temps hi hagi el boicot, però l´empresari és una persona que mira el compte d´explotació, i això d´aquí a quatre dies passarà. Penso que a les pimes els és avantatjós que Catalunya finalment sigui independent.

Cots –Penso bastant igual, perquè tots dos estem al capdavant de pimes, i segurament ho veiem diferent que la gran empresa i les multinacionals. Què ens podria passar? Hi ha un aspecte delicat, i és el del finançament. El boicot en gran part ja ha estat descomptat els darrers anys, i en canvi es guanyaria en il·lusió. Les empreses una mica més grans: ja és un altre afer, perquè les multinacionals poden canviar la seu sense problemes, però a les petites genera il·lusió. Una altra cosa és si ens convé o no: no ho sabem, perquè no ens han explicat les conseqüències. Tot són paraules, ningú no assumeix compromisos en ferm.

Mauri ­–El més negatiu és continuar com fins ara. Fa molt temps que anem malament, que no tenim accés a un bon finançament i que el Govern de Catalunya no pot ajudar gairebé gens les pimes.

Cots –I amb la independència tindríem accés al finançament? Podríem demanar diners a la resta d´Europa i al Banc Central Europeu?

Mauri –Evidentment. Amb les xifres de la nostra economia i un estat independent, el BCE ens deixaria força diners.

Cots –I aquests dos anys de transició de què es parla, d´on trauríem els diners? Perquè el deute català està a novell de bo escombraries.

Mauri –Perquè a l´Institut Català de Finances no el deixen endeutar, perquè en dependre de la Generalitat, el seu deute augmenta el de

Catalunya i Madrid no ens deixa. Però si jo fos al BCE i hagués de deixar diners a una Catalunya independent o a Espanya, ho tindria clar.

Els diners del BCE

Regió7 –Un estat català independent tindria accés al finançament del BCE si formés part de la Unió Europea i de l´Eurozona, però el portaveu de la Comissió ha deixat clar que la independència convertiria Catalunya en un estat tercer que ha de trucar a la porta i esperar que el deixin entrar a la Unió. I fins llavors, res de BCE.

Cots –Tenim el cas d´Andorra, que no forma part de la UE i treballa tranquil·lament amb euros. Però tenen una bona política, no estan endeutats i si s´endeuten saben on anar a finançar-se. El nostre problema és la transició fins a tenir el poder necessari per fer funcionar plenament l´estat; dos anys en els quals caldria també liquidar el deute amb Espanya.

Mauri –Ningú no diu que Catalunya hagi d´esperar per demanar diners al BCE. A partir del dia 28 ens haurem d´asseure a parlar amb Espanya, i automàticament també estarem parlant amb Europa. I a Europa li convé que Espanya i Catalunya pactin per les bones, perquè d´aquesta manera ens emportarem la part del deute espanyol que correspon al nostre PIB. Potser ens en podríem emportar una mica més i tot, perquè Catalunya, ben finançada, té moltes més possibilitats de pagar-lo que Espanya.

Cots –Però de tot això que dius i que està tan bé, no hi ha res signat. I les paraules se les endú el vent. Jo puc dir que vinguis a dinar a casa que et trauré un Petrus de tres mil euros, i a l´hora de la veritat fer l´orni amb un «això et vaig dir?».

Mauri –Però si jo vinc cada dia al teu restaurant i cada dia menjo més malament, arribarà el dia en què buscaré un altre restaurant, encara que m´arrisqui.

Cots –Has capgirat l´exemple.

Mauri –El que Catalunya ha aportat a Espanya i no ha tornat són molts més diners que els que el pla Marshall va aportar a Europa. Potser sí que passarem uns mesos d´incertesa, però la dono per ben passada si els meus fills i néts poden viure en un país que, segons molts experts, pot ser el desè d´Europa i el vintè del món. Podem ser com Corea del Sud. Als mercats no els fa cap por una Catalunya independent. És evident que hi ha un cert risc, perquè és una cosa nova i desconeguda, però els empresaris estem acostumats a patir el risc.

El PIB i Castor

Regió7 –El diner és poruc però l´empresari és agosarat?

Mauri –Compte amb qui parla pels empresaris. El 61,9% del PIB català és de pimes. Els directius de la majoria de grans empreses, amb alguna excepció, no són propietaris sinó alts executius molt ben pagats. Aquesta gent ha de voler canviar alguna cosa? No! Aquests executius no tenen problemes quan necessiten diners, i a l´hora de cobrar el seu salari va al davant. L´empresari de la pime catalana, si arriba a final de mes amb penes i treballs, primer de tot paga als treballadors, i si ha d´esperar per cobrar el seu, s´espera. I aquesta gent sí que volem un canvi. Però els executius de les grans empreses de commodities, d´activitats regulades, que s´asseuen a dinar amb els polítics que els ho fan anar bé perquè quan els jubilin aniran als seus consells d´administració, aquests, per què haurien de voler canviar res? Si poden fer el que volen! Que s´ha d´apujar l´energia? S´apuja. Ja que en parlem, hi ha qui diu que en un estat independent s´abaixaria.

Cots –Molt hipotètic.

Mauri –Per exemple, no hauríem de pagar la plataforma Castor.

Cots –Potser tindríem altres coses semblants.

Mauri –He se suposar que ho farem més bé.

Regió7 –L´adjudicació d´Aigües Ter Llobregat demostra que Catalunya pot ficar la pota tota sola. O el cas Spanair. Una ficada de pota patriòtica.

Mauri –Si el 2010 el nou govern hagués tancat l´aixeta a Spanair l´haguessin acusat de motius polítics, i per això va continuar ajudant-la un temps, penso que massa.

Regió7 –Demostra que no estem vacunats contra els errors.

Trucades i reunions

Cots –I a part dels grans casos, hi ha moltes petites empreses, com Gas Gas, a les quals s´ha ajudat i que estan en suspensió de pagaments. De vegades aquest tipus de polítiques acaben d´enfonsar el microempresari, i la mitjana empresa, si no està ben gestionada, peta igual encara que tingui ajudes.
Mauri –Gas Gas té un bon producte, que pot tirar endavant, i el que ens hem de preguntar és per què des de la Generalitat no se´ls pot ajudar més.

Regió7 ­–En tot cas, la factura del Castor es deu al fet que el contracte de concessió garanteix el benefici del concessionari, passi el que passi, i això és el que s´ha fet també amb l´autopista de Manresa, una concessió de la Generalitat.

Mauri –Les meves notícies són que ningú no volia fer aquesta autopista, i que perquè algú l´assumís va caldre fer tot de concessions.

Cots –És el mateix que em consta a mi.

Regió7 –Com han vist el document del Cercle d´Economia?

Cots –L´he vist com que estan rectificant, i això em fa pensar que dos dies abans de les eleccions hi haurà moltes trucades i reunions, perquè això no és bo ni per a un cantó ni per a l´altre. El document és més prudent del que s´apuntava. El problema és que el govern central no baixa del ruc i vol aguantar fins al límit, i el document diu: seguem i parlem! Si fa quatre o cinc anys ens haguessin donat una mica de concert econòmic, no hi hauria tant d´independentisme. Però no ho han fet, i ara puja una mainada que quan voti, tota votarà independència.

Mauri –Si no vam fer les eleccions immediatament després de la conferència de Mas al Fòrum, la meva opinió és que hauríem d´haver esperat a després de les espanyoles. Perquè ara el govern actua respecte de Catalunya en clau d´eleccions espanyoles. La dictadura tenia molt clar que la locomotora era Catalunya, però des que hi ha democràcia ha deixat de ser així: el carbó ja no és per fer anar la locomotora sinó per a la calefacció dels vagons de cua, perquè els polítics van a buscar els vots dels electors de totes les regions.

Cots –Jo crec que dos dies abans de les eleccions es trucaran.

Mauri –En tot cas, dos dies després, i crec més que després de les espanyoles. Una altra cosa important que diu el Cercle és que si guanyen els del no, també cal negociar. Però a negociar val més anar-hi amb un pilot de sís. També és veritat que dins del sí hi ha el que hi ha. Quan sento la CUP dient que podria haver-hi un corralito com a Grècia...

Cots –Dir això, ara, és no tenir res al cap.

El diner covard

Regió7 –Entre els empresaris que coneixen es creu que cal anar a negociar?

Cots –Jo diria que sí perquè ens hem d´entendre, perquè si sabem que van a negociar ens sentim més segurs, estem més tranquils, que no si pensem que són dos trens que es dirigeixen l´un contra l´altre. Si penso que la topada és inevitable i que hi haurà un espetec de ca l´ample, tinc por. I si tinc poc endarrereixo el projecte d´una inversió, o la compra d´un bé de consum, i això alenteix l´economia.

Mauri –Això t´ho hauria comprat fa un temps, però ara la majoria d´entitats empresarials estan en l´ona de la independència.

Cots –El diner sempre és covard, sobretot el dels que en tenen. Ningú vol estar tot el dia pendent de si hi ha la topada o no hi és. I estic d´acord que calia haver convocat les eleccions catalanes després de les espanyoles.

Regió7 –Entre els empresaris hi ha fractura social?

Mauri –Jo diria que no, i encara menys en les pimes, que constitueixen la majoria.

Cots –I els petits empresaris sentim el país, el sentim com a propi, i volem que estigui tranquil.

Mauri –Però no podem estar tranquils quan manquen recursos, per exemple, per transferir a les empreses els fruits de la investigació.

Cots –Molta gent canviaria el vot independentista si el govern espanyol garantís que es resoldria el problema de finançament.

Mauri –Te´n pots refiar, del govern espanyol?

Cots –I me´n puc refiar, de la promesa que la independència serà millor?

Mauri –Amb el dèficit fiscal recuperat es poden fer moltes coses!

Regió7 –Josep Borrell diu que si li restes el cost de les estructures d´estat, queden poc diners.

Cots –Els arguments de Borrell els he vist força coherents.

Mauri –Jo hi veig força mentida.

Regió7 –Europa serà intel·ligent com espera l´independentisme?

Mauri –A Europa no li ve de gust la nostra independència, però no es deixarà perdre el PIB de Catalunya ni el deute que assumiria.

Regió7 –Europa ha demostrat ser capaç de disparar-se al peu. Si optava per deixar-nos a fora, Catalunya ho podria aguantar o seria catastròfic?

Cots –Els catalans hem demostrat que podem aguantar moltes coses. En els anys més durs de la crisi hem fet esforços molt importants, amb el suport del teixit familiar. No ens moriríem de fam, però potser l´estat del benestar quedaria tocat. Les pensions...

Mauri ­–Estan garantides.

Regió7 –Com que són redistributives, les pensions dependrien del conjunt d´activitat de l´economia catalana. Per això cal preguntar-se què li passaria a aquesta activitat si quedava fora de la UE, ni que fos durant un temps.

Cots –Resistiríem perquè tenim els clients i les fàbriques. I quant a finançament, les empreses ja hem estat cinc anys amb l´aixeta dels bancs tancada.

Mauri –Segur que algun país europeu creuria en Catalunya i li faria de banc.

Regió7 –Als empresaris els intranquil·litzaria tenir la CUP al govern?

Mauri –Els empresaris s´estimarien més que a Junts pel Sí no li calgués el suport de la CUP. Sobretot amb les darreres declaracions que els hem sentit. Penso que aquest partit s´hauria d´apropar als empresaris, però per les notícies que m´arriben d´alguna capital de comarca, és més aviat al revés. No sé si alguna gent pensa que a la Generalitat hi ha una màquina de fer diners per pagar les polítiques socials.

Cots –Ja ho saben que no hi és. Però ho fan veure perquè el que hi ha és molta hipocresia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema