Regió 7
Eleccions Catalanes

Catalans a la resta de l´Estat constaten la dificultat que s´accepti el dret a decidir

Vuit entrevistats de la Catalunya Central en altres comunitats indiquen que la comprensió existeix, però que és minoritària

23.09.2015 | 20:03

A la resta de l´Estat sempre hi ha algú disposat a escoltar la part catalana sobre el procés. Més difícil és, però, que se n´acceptin les premisses. Les entrevistes a vuit ciutadans de les comarques centrals que resideixen o han residit recentment en altres comunitats autònomes de l´Estat espanyol permeten algunes conclusions, del tot provisionals, sobre les opinions que es tenen del cas català. Malgrat mostres de respecte d´alguns ciutadans, en general no s´acaba d´acceptar, sobretot a Madrid, que una part dels catalans desitgi la independència. També és remarcable, però, el fet que dels quatre catalans a Madrid, no n´hi hagi cap que afirmi que no se´n pot ni parlar, del tema, a la capital. Tot i això, com es pot veure en els testimonis del músic Sergi Cuenca i del comptable David Marsal, es va molt amb compte a l´hora de seleccionar els interlocutors per evitar topades innecessàries. La manresana Clàudia Jorba insisteix que entre els madrilenys hi ha qui vol escoltar i s´interessa pel tema i qui no, una argumentació que gairebé calca Queralt Baraut, quan parla dels gallecs, de qui diu que, malgrat que en general no accepten que Catalunya s´independitzi, es mostren tolerants i respectuosos davant la voluntat dels catalans.

Joan Casanovas (Mallorca)
Arxiu particular
Sergi Cuenca (Madrid)
Arxiu particular
«De cap manera es planteja la paraula ´independència´» «Cap amic amb qui n´he parlat és contrari al dret a decidir»
Joan Casanovas (Mallorca)
Joan Casanovas viu a Mallorca des de fa deu anys i treballa de comercial per al diari Ara Balears. El manresà adverteix de la complexitat de la societat mallorquina, dividida en quatre grups: l´espanyolista, el mallorquinista, que sent «aversió per tot el que sigui català» perquè pateix «un sentiment de colonització respecte de Catalunya», el minoritari grup pancatalanista i, en darrer terme, un grup d'esquerres, que quedaria representat en el sector de Podem, que ha entrat al govern autonòmic, amb «simpatia i interès» per Catalunya, però que «no és tan marcadament sobiranista» com el grupuscle pancatalanista. És cert, al seu parer, que el procés ha empès la societat mallorquina a més reclamacions, sobretot pel que fa al dèficit, «que fa molt poc que se n'ha començat a parlar». «De cap manera la paraula ´independència´ es planteja». Casanovas apunta que la marxa verda per l'educació en català a les Illes no és una constatació d'un augment del nacionalisme balear. Per a ell, els defensors dels Països Catalans tenen feina a fer-hi, perquè a les Illes és viable «el concepte cultural», però no el polític, a curt termini.
Sergi Cuenca (Madrid)
El músic i compositor berguedà Sergi Cuenca viu a cavall de Madrid i Sant Feliu de Llobregat, municipi on té establerta la residència a Catalunya. També fa estades a Puig-reig, d'on és originària la seva família. El compositor ja fa més de dos anys que fa el vaivé del pont aeri, dirigint espectacles com el musical d'èxit El Rey León. Cuenca, que es qualifica contundentment d'independentista, afegeix, al mateix temps, que, del procés, a Madrid intenta «no parlar-ne», tret que sigui amb «amics de molta confiança». Cuenca subratlla que a Madrid, sobre el tema català, «la manipulació que es fa és molt important». Dels amics, «molt seleccionats», amb qui n'ha parlat, assegura que cap rebutja «el dret a decidir». Tot i això, adverteix que «dins de l'ambient dels artistes hi ha de tot». Insisteix que, a la capital, no li agrada parlar-ne: «em fa molta mandra perquè és impossible dialogar-hi, creuen que tot és cosa del Mas». Segons ell, per a aquest sector, «quan l'Artur Mas sigui a la presó, tot s'haurà acabat». Està convençut que Espanya no és una democràcia: «vull viure en un lloc on tot sigui transparent» i on el poble decideixi.
Queralt Baraut (Lugo)
Arxiu particular
Àngels Fanés (Sant Sebastià)
Arxiu particular
«Ho veuen força innecessari, però ho respecten i no s´hi capfiquen» «Estan contents que haguem tingut nassos de plantar cara»
Queralt Baraut (Lugo)
La navarclina Queralt Baraut fa dos anys que estudia Veterinària a Lugo. Parlant del tema català, es nota que, dels gallecs, n´ha copsat un caràcter gens terminant: «aquí a Galícia en general ho veuen una mica innecessari», tot i això, «en general són bastant respectuosos amb el tema, no s'hi capfiquen gaire». Baraut afirma que hi ha un sector, el més galleguista, que estaria a favor de la independència de Catalunya: «pensen que tant de bo això passés a Galícia, ja que aquí el nacionalisme és escàs i el gallec s'està perdent molt entre els joves». que, segons la navarclina, «una gran majoria s´avergonyeixen» de parlar en gallec perquè consideren que «l´accent fa pagès». De fet, segons Baraut, ha pogut comprovar que entre els joves, encara que tinguin el gallec com a llengua materna, se sol parlar en castellà, menys a les aldees, on el gallec segueix sent predominant. Baraut insisteix que Galícia no és una regió que s´oposi amb força a les aspiracions de Catalunya, encara que tingui un sector conservador marcadament espanyolista. «No són tossuts», assegura, i té esperances en un sector, per bé que minoritari, de la joventut gallega, també a Lugo, que comparteix les tesis nacionalistes dels galleguistes més adults.
Àngels Fanés (Sant Sebastià)
Fa sis anys que Àngels Fanés és al País Basc, a Sant Sebastià, on exerceix de professora d´anglès a secundària. Sembla que Catalunya ha sobrepassat el País Basc en reclamacions i en lluita nacional, en els últims anys. Això, per a Fanés, no ha molestat pas els capdavanters des de la Transició, ans al contrari: «estan contents que haguem tingut nassos de plantar cara». Assenyala, però, que a Sant Sebastià «hi ha de tot» i, com marca la cultura del país, «la política és un tema tabú», fins i tot parlar del procés català, per bé que «en un entorn petitó, sí que en pots parlar». Fanés afirma que el procés, informativament, «arriba d´aquella manera», i indica que els bascos s´hi interessen, principalment, «per veure què passarà» a Euskadi. Veuen, doncs, el tema català com un motor dels processos nacionals de l´Estat. La professora defensa que la societat basca té bons ulls per als catalans, ja que, al seu parer, aquesta procedència afavoreix les relacions. No podrà votar el 27-S i li fa «molta ràbia». Potser es reuniran una comunitat de catalans davant d´una urna simbòlica i hi dipositaran el vot. Lamenta que l´empadronament ho impedeixi

Reaccions força divergents són les que transmet Laura Viñas, a l´Aragó, de les de Joan Casanovas, a Mallorca. Els aragonesos, vistos per Viñas, són, del recull presentat, el grup a qui costa més d´entendre les aspiracions dels catalans, i esgrimeixen arguments com el de la submissió medieval dels comtats a la Corona d´Aragó, cosa que, al seu parer, anul·laria la legitimació històrica de la sobirania. Casanovas avança, per als apassionats dels Països Catalans, que el procés està motivant la societat balear a reivindicar un tracte fiscal més just, però que això no té res a veure amb l´emergència d´un nacionalisme polític que, a mitjà termini, tingui la sobirania com a fita. No nega que una part de l´esquerra vegi el procés amb simpatia.

Un sentiment més intens el transmet Àngels Fanés, al País Basc, que recorda, però, que molts bascos només es fixen en el cas català per les conseqüències que pot tenir per al procés nacional d´Euskadi. Allà, però, també hi ha qui el rebutja.
David Marsal (Madrid)
Arxiu particular
Adrià Trulls (Madrid)
Arxiu particular
«No en parlo gens perquè fer-ho és buscar-se merders» «Pensen que la independència de Catalunya seria temporal»
David Marsal (Madrid)
L´igualadí David Marsal és a Madrid des de final del 2012, quan va acabar la carrera. Viu a Aranjuez. Ara treballa com a gestor de comptes a la delegació madrilenya de Philips, una empresa on «hi ha un ambient intercultural» per la procedència dels treballadors. Com a tot arreu, «hi trobes de tot, gent molt respectuosa i gent que hi està molt en contra». Marsal ha detectat que el perfil de ciutadà més obert sobre el tema català sol coincidir amb «la gent que s´ha mogut més» pel món, ja siguin espanyols o estrangers. Fora de l´empresa, amb madrilenys, Marsal no en parla «gens» perquè no es vol «buscar merders». Pensa que «és difícil» encetar aquest tema perquè, al seu parer, aquestes converses són ineficaces «com els típics diàlegs polítics per la televisió». L´igualadí alerta, però, que no només els mitjans de Madrid fan «demagògia», que «és un problema comú». Opina que aquestes eleccions seran «un bon cop de martell sobre la taula» dels independentistes, però que l´empat gairebé tècnic a escons portarà o bé a «pactes polítics» o bé a «unes altres eleccions» d´aquí a uns mesos. Diu que els amics més llestos veuen que un referèndum ho solucionaria.
Adrià Trulls (Madrid)
Fins aquest estiu el músic berguedà Adrià Trulls ha estat estudiant a l´Escola Superior de Música Reina Sofía de Madrid. Trulls, que s´ha especialitzat en la viola, ara és a Londres, on continua els estudis. Diu que sobre el tema català, a Madrid, ha tingut bastanta sort perquè el món dels músics és «bastant tolerant i bohemi», cosa que li ha evitat més d´una discussió. «Veus l'altra cara de la moneda: com els mitjans de comunicació manipulen la situació i alimenten l'odi del poble», assegura. Trulls subratlla que, malgrat que no ha discutit amb agror, amb cap company no ha aconseguit coincidir en la visió que té del tema català. El tracte quotidià de Trulls ha servit per desmitificar la visió, excessivament marcada pels prejudicis, que alguns madrilenys tenen dels catalans: «més d´un cop m'han preguntat si vinc d´una família andalusa, perquè semblo ser una persona normal, i no un català». Trulls apunta que «molts» artistes «estan a favor d´una votació popular, però estan convençuts que la independència és temporal i que una Catalunya fora d´Espanya és inviable». Els anglesos, diu, tot i que s´hi interessen, no s´acaben de creure el procés.
Laura Viñas (Saragossa)
Arxiu particular
Clàudia Jorba (Madrid)
Arxiu particular
«Em diuen que Catalunya forma part del regne d´Aragó» «'hi ha que et respecten i n'hi ha amb qui costa de parlar-ne»
Laura Viñas (Saragossa)
És el segon any que Laura Viñas estudia Veterinària a Saragossa. Viñas, que farà 19 anys properament, adverteix que amb el seu entorn aragonès no parla gaire sobre el tema català. Quan ho fa, però, la reacció és d'incomprensió: «diuen que no entenen com podem tenir aquest sentiment». L'entorn jove compra la tesi que el procés català és un invent: «diuen que ens adoctrinen i que ens proporcionen informació i dades falses». El més sorprenent és que aquests jove es remunten a la Corona d'Aragó per oposar-se a la independència, ja que, segons defensen, «Catalunya forma part d'Aragó».
Clàudia Jorba (Madrid)
Clàudia Jorba, la de l´esquerra a la foto, enceta un segon any a la capital de l´Estat després de fer-hi un màster el curs passat. Llicenciada en Comunicació Audiovisual, Jorba prefereix no generalitzar sobre els madrilenys: «hi ha gent de tot, com a tot arreu. Gent que respecta la teva opinió, els teus ideals i que vol saber més del tema i d´altra gent amb qui costa parlar de temes de política, ja que no comparteixen la teva opinió». La manresana considera que aquestes eleccions poden ser «una oportunitat única per fer el nostre camí i per proporcionar un futur millor a les pròximes generacions».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Eleccions catalanes

Tots els resultats del 27-s

Consulta el resultats de les Eleccions catalanes del 2015: El nombre d'escons, nombre de vots per província, comarca i municipi. Tot sobre les eleccions catalanes.

Enllaços recomanats: Premis cinema