Catalans a la resta de l'Estat constaten la dificultat que s'accepti el dret a decidir

Vuit entrevistats de la Catalunya Central en altres comunitats indiquen que la comprensió existeix, però que és minoritària

Ramon Aran Vilà | Manresa

23·09·15 | 16:57

0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades

A la resta de l´Estat sempre hi ha algú disposat a escoltar la part catalana sobre el procés. Més difícil és, però, que se n´acceptin les premisses. Les entrevistes a vuit ciutadans de les comarques centrals que resideixen o han residit recentment en altres comunitats autònomes de l´Estat espanyol permeten algunes conclusions, del tot provisionals, sobre les opinions que es tenen del cas català. Malgrat mostres de respecte d´alguns ciutadans, en general no s´acaba d´acceptar, sobretot a Madrid, que una part dels catalans desitgi la independència. També és remarcable, però, el fet que dels quatre catalans a Madrid, no n´hi hagi cap que afirmi que no se´n pot ni parlar, del tema, a la capital. Tot i això, com es pot veure en els testimonis del músic Sergi Cuenca i del comptable David Marsal, es va molt amb compte a l´hora de seleccionar els interlocutors per evitar topades innecessàries. La manresana Clàudia Jorba insisteix que entre els madrilenys hi ha qui vol escoltar i s´interessa pel tema i qui no, una argumentació que gairebé calca Queralt Baraut, quan parla dels gallecs, de qui diu que, malgrat que en general no accepten que Catalunya s´independitzi, es mostren tolerants i respectuosos davant la voluntat dels catalans.

Joan Casanovas (Mallorca)

Sergi Cuenca (Madrid)

Queralt Baraut (Lugo)

Àngels Fanés (Sant Sebastià)

Reaccions força divergents són les que transmet Laura Viñas, a l´Aragó, de les de Joan Casanovas, a Mallorca. Els aragonesos, vistos per Viñas, són, del recull presentat, el grup a qui costa més d´entendre les aspiracions dels catalans, i esgrimeixen arguments com el de la submissió medieval dels comtats a la Corona d´Aragó, cosa que, al seu parer, anul·laria la legitimació històrica de la sobirania. Casanovas avança, per als apassionats dels Països Catalans, que el procés està motivant la societat balear a reivindicar un tracte fiscal més just, però que això no té res a veure amb l´emergència d´un nacionalisme polític que, a mitjà termini, tingui la sobirania com a fita. No nega que una part de l´esquerra vegi el procés amb simpatia.

Un sentiment més intens el transmet Àngels Fanés, al País Basc, que recorda, però, que molts bascos només es fixen en el cas català per les conseqüències que pot tenir per al procés nacional d´Euskadi. Allà, però, també hi ha qui el rebutja.