El fet més evident és que Junts pel Sí ha guanyat les eleccions al Parlament de Catalunya amb una majoria simple que, afegint-hi la CUP, arriba a majoria absoluta de diputats, encara que no de vots populars.

Junts obté menys diputats que els que sumaven CiU i ERC, les dues forces que el van crear fa tot just dos mesos amb la complicitat de les entitats socials sobiranistes, i que en aquest temps ha aplegat una onada d´entusiasme i d´adhesions de personalitats. En compensació, la CUP triplica els escons. Ciutadans fa un salt de gegant i liderarà l'oposició i l'unionisme de la cambra, mentre que el PP s'enfonsa i el PSC perd una altra dosi de pistonada. Unió queda fora de l'hemicicle i, per tant, de les subvencions. I Catalunya Sí que es Pot no manté ni tan sols els votants i els diputats d'Iniciativa.

Més vots pel sí que pel no

Nombrosos eren els interrogants que el recompte electoral d'ahir a la nit havia de respondre. En la perspectiva plebiscitària -que van acabar acceptant de fet els líders unionistes- la primer pregunta era quants votants havien pronunciat l'equivalent d'un sí en un referèndum. La resposta és: el 48%. Menys de la meitat, però no gaire menys. Uns cent mil més que els 1,9 milions que van votar sí-sí a la consulta del 9-N.

En tot cas, aquest sí ha rebut més vots que els partits que s'han declarat capdavanters del no. Si aquest resultat faculta o no la majoria parlamentària per construir un estat independent serà un dels debats dels propers dies, mesos i potser anys.

La CUP, determinant

L'altra gran qüestió era si l'independentisme tindria majoria absoluta a la cambra, i la resposta és afirmativa. Les llistes de Junts i la CUP sumen prou diputats per aprovar resolucions, declaracions, lleis i estructures d'estat d'acord amb els fulls de ruta cap a l'estat propi. Però s'hauran de posar d'acord entre ells, i la desena de diputats de la CUP faran que la seva veu s'escolti amb força. Ni els respectius fulls de ruta ni molts dels conceptes de l'estat a construir no són idèntics, i les diferències poden fer que aquest sigui un camí ple de complicacions internes, que se sumaran a les externes que sens dubte arribaran a través del govern espanyol i el Tribunal Constitucional.

La qüestió de la investidura

Qui liderarà aquesta etapa com a President? La CUP ha dit que no investirà Artur Mas, que és el candidat de Junts pel Sí, però que no ho impedirà. En aquest cas és necessari que Junts pel Sí tingui més diputats que tots els que poden coincidir a votar-hi en contra, que podrien ser, per raons diferents, Ciutadans, PSC, PP i Sí que es Pot.

El President de la Generalitat és elegit pel Parlament, entre els seus membres, per majoria absoluta en primera votació i per majoria relativa en segona. En aquest darrer cas n´hi ha prou que el candidat rebi més vots a favor que en contra. Si els vots en contra són més, el candidat no és investit.

Ahir a mitjanit el resultat de Junts pel Sí era de 62 diputats després d´haver estat molta estona de 63 diputats. Si el resultat definitiu és consolida en 62 i els grups esmentats en sumen 63, com sumaven anit, a Mas li faran falta més abstencions que la de la CUP o bé que alguns diputats de la CUP votin a favor seu.

Ciutadans escombra el PP

L'espai que ha fet bandera d'impedir la independència queda lluny de la força necessària per encallar el procés amb els seus vots. En aquest sector destaca l'espectacular salt endavant de Ciutadans, que passa de 9 a 25 diputats, sobretot a costa d'enfonsar el PP, que baixa de 19 a 11 diputats. L´elecció d´Albiol com a cap de llista no ha estat la solució. La patacada ha caigut com una galleda d'aigua freda a la direcció espanyola dels populars, per a la qual Ciutadans és un malson persistent. El resultat a Catalunya dóna ales a Albert Rivera per a les seves pretensions a les eleccions espanyoles de desembre. El PSC perd un altre llençol en aquesta bugada: dos punts i quatre diputats, també en probable benefici de Rivera i en alguna mesura de Junts, on han anat a parar els seus nacionalistes dissidents. Tanmateix, és la tercera força del Parlament i això vol dir que continuarà sent visible, amb l´ajuda del PSOE.

Sí que es Pot no ha pogut

Catalunya Sí que es Pot, la llista que ajuntava Podemos i Iniciativa, ha quedat molt per sota de les expectatives generades per la victòria d'Ada Colau a les municipals de Barcelona. La llista del desconegut Lluís Rabell treu menys diputats i menys percentatge que Iniciativa tota sola fa tres anys, i posa en qüestió l'encert de l'invent i el to de la campanya, molt marcada per l'estil i els errors dels líders espanyols de Podemos.

Unió queda fora

Una incògnita important era què seria capaç de fer Unió Democràtica tota sola, després del trencament de CiU. Es tractava, en realitat, d'una Unió molt disminuïda -i desprestigiada- per la fugida de molts dels seus dirigents cap a la llista de Mas. Els que quedaven, amb Espadaler al davant i Duran Lleida al darrere, han fet una campanya contra la independència però reclamant alhora una relació totalment diferent amb Espanya. Amb aquesta persistència en la tercera via (una esperança negada per l'allau d'apocalipsis anunciades des de Madrid els darrers dies de campanya) no han aconseguit passar la ratlla del 3% que permet entrar al Parlament, i es queden sense diputats i també sense subvenció oficial per pagar els deutes de campanya.

Val la pena observar que l'existència d'Unió a dins de CiU l'any 2012 provoca d'altra banda que sigui difícil comparar el resultat de Junts, ahir, amb el de la suma de CiU i ERC fa tres anys. Però si afegim els vots d'Unió al resultat d'aquest any, per equilibrar la comparació, constatem igualment un retrocés de fa tres anys, retrocés que es limita a un parell de punts i que és àmpliament compensat, a efectes de la victòria independentista, per l'increment de vots i diputats de la CUP.