ón vuit els polítics de la Catalunya Central que s´asseuran a les cadires del Parlament en la nova legislatura. En aquest nou capítol de la política catalana, marcada pel procés independentista, hi ha una majoria clara de diputats de la regió central a favor de l´Estat propi. Entre Junts pel Sí i la CUP hi ha sis rostres de les comarques centrals. A les files dels que estan en contra de la secessió només n´hi haurà dos.

Els 62 escons que ha aconseguit Junts pel Sí han portat cinc polítics de la regió central a l´hemicicle català. Hi seran els convergents David Bonvehí, Albert Batalla i Maria Senserrich. Aixoplugats sota la mateixa candidatura, però provinents d´ERC, hi haurà Alba Vergés i David Rodríguez. De la CUP, hi serà Anna Gabriel.

De les forces polítiques que estan en contra de la independència de Catalunya només hi haurà dos diputats: Antonio Espinosa, que abandonarà la seva acta de regidor a l´Ajuntament de Manresa, i Òscar Ordeig, de la Seu d´Urgell i cap de llista del PSC a la província de Lleida.

Són els vuit rostres que, més enllà de treballar en l´omnipresent debat sobre el procés sobiranista, també s´hauran d´encarregar de portar al Parlament les inquietuds i les aspiracions de les comarques centrals.

El futur del país

Catalunya comença el camí cap a la independència? Els polítics de la regió central no es posaven d´acord ahir a la nit, amb els resultats a la mà, a l´hora d´assenyalar si els partits que donen suport al procés tenen prou força per iniciar un etapa d´aquesta envergadura. Tots, però, indicaven que es dóna el tret de sortida a una legislatura trepidant i de final incert. Els que han aconseguit un escó a l´hemicicle català es mostren orgullosos de poder estar a la primera línia política en un cicle polític mai vist.

D'esquerra a dreta: Maria Senserrich (JxSí), Albert Batalla (JxSí), Antonio Espinosa (C's), Anna Gabriel (CUP), David Bonvehí (JxSí), Òscar Ordeig (PSC), David Rodríguez (JxSí) i Alba Vergés (JxSí)

Eufòria a les files de Junts pel Sí. Pels resultats que els situaven a sis escons de la majoria absoluta i per considerar que els resultats legitimen les formacions independentistes a iniciar el procés de secessió. La republicana de l´Anoia Alba Vergés manté el seu escó al Parlament i es mostrava convençuda que «amb el suport de la CUP comença el procés», tot i que té clar que s´haurà de parlar amb aquesta formació per estudiar «com s´adapten les tesis de la CUP al full de ruta marcat per Junts pel Sí». Per a la diputada s´inicia una període «importantíssim» de la vida política del país. «És tot un honor ser present a la cambra catalana per tirar endavant tot això. Estem immersos en moments històrics. Abans de nosaltres, altres persones ho van intentar, però ara hi ha hagut l´oportunitat de tirar-ho endavant i ho hem d´aprofitar. Tinc moltes ganes que comenci aquesta legislatura», manifestava ahir a la nit just quan va saber que havia aconseguit una cadira a l´hemicicle. Tot i això, Vergés té clar que l´Estat espanyol «obstaculitzarà el procés» per frenar les ànsies independentistes del país.

La berguedana Anna Alsina, de la CUP, valora els resultats de la seva formació molt positivament, ja que el seu ascens (han passat de tres diputats a 10) significa, per a ella, «una mostra que el treball que fem als municipis i al Parlament té el seus resultats; la gent aposta per una opció rupturista, d´esquerres i anticapitalista». Alsina anava a la llista de la CUP a la província de Barcelona, però no ha sortit com a di Per a Alsina, la majoria d´escons ja legitima començar el procés d´independència, malgrat admetre que «una majoria de vots legitima més», i també admetre que ja s´esperava que el resultat «anés just». Ara bé, la postura de la CUP és clara: les eleccions havien de servir «per assentar unes bases per començar el camí», de manera que el procés «es pot iniciar», i sempre amb la «mobilització popular» com a eix central. La nota negativa, per a Alsina, és el resultat de Ciutadans, que veu en l´alta participació la raó per la qual hagin obtingut aquest resultat.

Altres qüestions a debatre

El socialista Òscar Ordeig, de la Seu d´Urgell, es va convertir en l´únic representant de Lleida del PSC al Parlament. Per al socialista els resultats són un fre al procés. «Si s´havien de plantejar com un plebiscit, s´han de comptar els vots. I en aquest sentit, les forces que donen suport a la independència han obtingut el 47% de les paperetes. No tenen prou força per iniciar un procés d´aquesta envergadura», sentencia. Creu, però, que la majoria d´escons sí els dóna legitimitat per negociar i dialogar, «però en cap cas per saltar-se les lleis», avisa. És per aquest motiu que vol ser la veu de l´Alt Urgell a l´hemicicle en un mandat «interessant» en què vol parlar «d´altres qüestions més enllà de la independència». «Hem de pensar que som la la comarca que més ha patit les retallades perquè s´han frenat inversions al nostre territori. Part de la meva feina se centrarà a que els pressupostos de la Generalitat no passin per alt els alturgellencs», afirmava ahir.

Per la seva banda, la convergent Maria Senserrich, que repeteix com diputada, afirmava ahir a la nit que estava contenta perquè «malgrat les amenaces i les pors inculcades per l´Estat espanyol, la ciutadania de Catalunya s´ha expressat amb llibertat i hi hagut una participació molt alta». Senserrich deia que per a ella «és un orgull com a catalana poder ser partícip d´aquesta etapa històrica» i poder «representar la comarca de l´Anoia». La diputada estava celebrant la victòria de Junts pel Sí a la plaça de l´Ajuntament d´Igualada.

Molt diferents eren els arguments i la interpretació dels resultats expressats per Pere Calbó, del PP. L´igualadí deixa l´escó que fins ara tenia al Parlament. «Reconec que no hem tingut uns bons resultats, però s´ha de tenir en compte que la suma de CDC i CiU perd nou escons respecte la legislatura que deixem. El còmput dels vots independentistes no sumen els 50%. Els que sempre parlen de democràcia no poden obrir cap procés si no han tingut un suportmajoritarii en el nombre de vots. El que haurà de fer ara l´executiu central és negociar amb el govern català, però sempre en el marc de la llei», opinava Calbó.

Els polítics, però, asseguren que s´haurà de veure com es bellu-guen les peces del tauler d´escacs de la política catalana.