El repartiment de forces al Parlament de Catalunya ha estat fins aquest dilluns 30 d'octubre -quan la presidenta Carme Forcadell ha dissolt la cambra- fruit dels resultats de les eleccions autonòmiques del 27 de setembre passat. Uns comicis avançats en els quals el bloc sobiranista format per la coalició Junts pel Sí i la CUP amb un total de 72 diputats.

En total, la llista conjunta de l'ara extinta CDC i ERC va sumar 62 escons. El tipus de candidatura comú que presentaria les dues formacions va ser un dels interrogants que van sobrevolar la convocatòria des que Artur Mas va anunciar l'avançament de la cita electoral, el 14 de gener del 2015. Finalment, la candidatura va estar encapçalada per l'exeurodiputat d'ICV Raül Romeva, acompanyat per les llavors presidentes de l'ANC i d'Òmnium, Carme Forcadell i Muriel Casals com a números dos i tres. Els líders de CDC i ERC, Artur Mas i Oriol Junqueras van caure fins als números quatre i cinc. Qui finalment va ser nomenat President, Carles Puigdemont, va ser el número tres de la coalició a la província de Girona.

El repartiment de la cambra

La segona formació més representada des de llavors a la cambra catalana ha estat Ciutadans, que el 27-S es va erigir com a principal força de l'oposició amb 25 diputats. La cap de llista de C's, Inés Arrimadas, va millorar en 16 escons els resultats recollits pel partit en la convocatòria del 2012.

El PSC, encapçalat per Miquel Iceta, va ser la tercera força, amb 16 escons, 4 menys que en l'última cita electoral, una davallada, malgrat tot, notablement menor a la que auguraven les enquestes en els dies previs a les eleccions.

La quarta posició a l'hemicicle va ser per la suma de partits Catalunya Sí Que Es Pot, que recollia el testimoni i part de l'electorat d'ICV-EUiA i que va sorgir a la llum de la irrupció de Podem arreu de l'estat després de les eleccions al Parlament Europeu del 2014. El cap de llista de la candidatura va ser l'activista veïnal barceloní Lluís Rabell.

Per la seva banda, el PP de Xavier García Albiol va perdre 8 escons i es va erigir com a cinquena força a l'hemicicle amb 11 diputats.

A banda de C's, l'altre gran creixement de la jornada el va registrar la CUP, que va passar dels tres diputats aconseguits l'any 2012 als 10 que ha tingut aquesta última legislatura. Una desena de representants que van donar la clau de la governació als anticapitalistes per tal de poder aconseguir suports i assegurar la majoria parlamentària. Aquest suport, però, no va ser gratuït, ja que la CUP va bloquejar en dues ocasions la sessió d'investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat. Una posició, aquesta, que només van modificar quan JxSí va canviar el seu candidat a la presidència en favor de l'aleshores alcalde de Girona Carles Puigdemont.

Participació rècord

Tot i que l'anterior legislatura acabava el dia de Nadal del 2016, el llavors President Artur Mas va anunciar el 14 de gener del 2014 que el full de ruta del procés sobiranista inclouria la celebració d'unes eleccions al Parlament el 27 de setembre següent. La convocatòria oficial es va fer esperar fins el 4 d'agost, i la campanya electoral d'aquell mateix any.

Presentades pels partits sobiranistes amb l'etiqueta de ser unes eleccions plebiscitàries, les eleccions del 27-S van registrar la participació més alta en uns comicis al Parlament amb un total de 4.130.196 vots emesos, que equivalien al 74,95 % del cens. Aquestes dades van suposar una participació set punts més alta que les anteriors del 2012.

Un cop repassat tot el que va passar l'any 2015, si cliques en aquest enllaç trobaràs tota la informació de les pròximes eleccions del 21-D a Catalunya i els partits que es presenten.