Carles Puigdemont ha reconegut aquest dissabte que "segurament" no podria tornar a Catalunya per ser investit president de la Generalitat després del 21 de desembre si així ho decideixen majoritàriament els catalans. "Ser president requereix que vagi al debat d'investidura. Si el poble de Catalunya vota majoritàriament perquè sigui president i hi ha una majoria al Parlament que vol que sigui president el normal és que jo anés a la sessió d'investidura. Jo hi vull anar, però segurament no hi podré anar", ha apuntat en una entrevista al programa FACS de TV3.
Puigdemont ha afegit que sí que podria recollir l'acta de diputat i fer de parlamentari des de Brussel·les. En preguntar-li si acata el 155, ha opinat que "la manera més directa de no acatar-lo és derrotar-lo a les urnes". Sobre les suposades amenaces de violència per part del govern espanyol, ha insistit que no ha escoltat ningú de l'Estat dir que "està disposat a renunciar-hi". Al seu parer, "de miracle" no va haver morts l'1-O.
Puigdemont ha constatat que les properes eleccions no es donaran en unes condicions de normalitat, perquè hi ha persones a la presó, milers de policies a Catalunya, el 155 en marxa i molts candidats que no poden fer campanya en igualtat de condicions.
En aquest escenari ha remarcat que ell podrà assumir l'acta de diputat perquè això no requereix que es desplaci a Catalunya, però ha reconegut que no passa el mateix en cas que els catalans vulguin majoritàriament que sigui investit president i tingui una majoria al Parlament per ser-ho, perquè seria detingut immediatament. "M'agradaria no anar a fer la sessió d'investidura només, sinó a fer campanya. Exigeixo a l'Estat que em permeti fer campanya a Catalunya", s'ha queixat.
En tot cas, Puigdemont ha insistit que ara mateix ell és el president de la Generalitat, i ha remarcat que la "manera més directa de no acatar el 155 és derrotar-lo a les urnes". "Li hem de dir a Espanya i al món que el senyor Rajoy i el clan del 155 perden", ha apuntat.
Ha assegurat que el Govern estava preparat per fer efectiva la independència i ha tret ferro a les converses on s'apunta que les estructures d'estat no estaven llestes. "La nostra previsió és que aquest fos un procés democràtic i que al davant hi tindríem un Estat que hauria d'assumir que volem resoldre aquesta qüestió per la via només democràtica. És per aquest diàleg que estàvem preparats", ha afegit.
Sobre les declaracions de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, assegurant que l'Estat havia amenaçat amb violència, Puigdemont ha explicat que ell personalment no va rebre aquest tipus d'amenaces, però ha subratllat que tothom pot interpretar "actituds" i declaracions com quan es deia que s'estava "disposat a tot" per aturar la independència. "Quan l'Estat conjuga el 'tot' vol dir tot. Sabem què vol dir i jo no estic disposat a tot, però jo no he sentit ningú, ni el PP ni el PSOE ni el cap d'estat, dir que estan disposats a renunciar-hi. Quan l'estat espanyol diu que estan disposats a tot és un estat que és perfectament capaç de multiplicar el que va fer l'1-O", ha subratllat."De miracle no hi va haver morts l'1-O"
En aquest punt, ha indicat que Rovira té raó, i ha posat de manifest la "violència extrema" que ja es va poder veure l'1-O. Al seu parer, "de miracle no hi va haver morts a causa de la violència de la policia". Al seu parer, un estat "tan furiós, tan nacionalista, tan embogit, amb aquest furor guerrer del 'a por ellos' és capaç de tot". "Algú dubta de la disposició de l'estat espanyol d'utilitzar la violència extrema si la plaça Sant Jaume estigués plena defensant el Govern?", ha preguntat.
Segons Puigdemont, quan s'envien milers de policies i se'ls "incita" amb crits de 'a por ellos' no venen a "recollir floretes, sinó a pegar i intimidar la gent".
El cap de llista de Junts per Catalunya ha admès també que l'exconseller Santi Vila el va decebre en el terreny personal. Ha explicat que les declaracions que ha anat fent no han suposat tampoc una sorpresa, però sí que li ha trobat a faltar, ha dit, "molta coherència".
Pel que fa a la seva intenció de convocar eleccions renunciant a declarar la independència, ha explicat que si no ho va fer va ser perquè no va tenir les "garanties necessàries" per part de l'Estat que no s'aplicaria el 155, que marxarien els policies desplegats, que els 'Jordis' quedarien en llibertat i que s'acabaria amb la intervenció financera de la Generalitat.
En preguntar-li per la durada del proper mandat si ell fos president, ha apuntat que dependrà de la situació, perquè aquestes eleccions "no es poden plantejar en termes clàssics". De tota manera, ha apuntat que el camí haurà de ser la independència però sempre basant-se en la "democràcia, en la no violència i en el diàleg". "Si el resultat és explícit en aquest sentit, algú té dret a fer una altra cosa?", ha qüestionat.
Ara bé, ha afegit que de moment no existeixen cap d'aquestes tres condicions a l'altre costat, i ha subratllat que qui ha practicat la via de la unilateralitat és qui ha aplicat el 155.
