Ramon Vancells Casacuberta és el número 7 de la candidatura de la CUP per Barcelona a les eleccions del 21-D. Casat i amb dos fills, va néixer l´any 1973 a Monistrol de Calders, on viu actualment, després d´haver viscut 15 anys a Manresa. És picapedrer d´ofici, «per tradició familiar», i fa temps que treballa com a autònom en l´àmbit de la restauració del patrimoni. Una feina que ha anat compaginant amb la política «perquè m´interessa des que tinc ús de raó». Als 15 anys ja militava a Joves Independentistes del Bages, i des de llavors ho ha fet en diverses organitzacions de l´esquerra independentista, ha participat en el moviment insubmís i també a l´AMPA. Vinculat a la CUP des dels inicis, es va presentar dos cops a les llistes a Manresa, però no va sortir, i el 2015 ho va fer a Monistrol de Calders, on va ser escollit alcalde, però una moció de censura el va portar a l´oposició, on és ara. Potser per poc, perquè diu que es veu al Parlament, i si es compleixen els pronòstics, haurà de deixar la regidoria per ètica de partit.

Com ha anat a parar Ramon Vancells a la llista de la CUP al Parlament de Catalunya?

Les assemblees de la territorial del Bages, Berguedà, Solsonès i Moianès van proposar el meu nom, d´aquí a la comissió on es debatien les llistes, i després va ser revalidat per l´assemblea nacional. Crec que respon a una trajectòria que em reconeix la capacitat de gestionar moments d´una certa complexitat com l´actual.

Vostè hi ha tingut l´última paraula. Què el va fer decidir?

És un moment transcendent per a la història del país en què a molts ens agrada poder-hi aportar alguna cosa, i jo tinc l´ocasió de fer-ho. Per això em vaig decidir.

Què pot aportar en aquest nou entramat de la CUP?

La meva experiència de govern. Jo puc posar en valor el municipalisme com a factor determinant fins i tot en la conducció del procés. I pel que fa a àrees temàtiques en les subcomissions, em puc vincular més aviat en temes de consum, territori i sostenibilitat, perquè la meva trajectòria s´ha desenvolupat més aviat en aquests àmbits. Però s´ha d´acabar de definir en funció dels resultats, i de quanta gent entra.

Serà una de les cares visibles de la CUP?

No ho sé. Però nosaltres no entenem d´ordres jeràrquics. Dins del grup parlamentari hi ha uns portaveus, però distribuirem les tasques de forma horitzontal segons la vàlua i la disponibilitat, i dependrà tot més aviat dels inputs que ens vinguin des de fora que de la nostra iniciativa.

Quin missatge ha de transmetre l´independentisme per tornar a tenir majoria el 21-D?

Hem de refermar la idea que ja no hi ha marxa enrere, i que un retorn a l´autonomisme només ens portaria a una etapa d´involució que no volem en cap cas. A nosaltres ens sembla que qualsevol reforma institucional, de la qual alguna gent s´omple la boca, serà per retallar encara més les llibertats i la capacitat d´autogovern, que en realitat, i veient el que ha passat aquests darrers mesos, s´ha demostrat que ja era un autogovern de fireta, perquè fins a 46 lleis votades pel Parlament han estat suspeses pel TC. Des de la CUP tenim molt clar que anem a aquestes eleccions per donar continuïtat al mandat que extreiem de l´1 d´octubre, al qual donem una absoluta legitimitat confrontant-nos a l´Estat d´una forma unilateral per implementar la república i totes les lleis que calgui per fer-la efectiva. També es tracta de garantir uns determinats drets civils i democràtics que donàvem per fets i que s´ha vist que estan en dubte amb l´aparició d´un règim que tothom creia que havia mort el 78. El franquisme polític i sociològic segueix present en la judicatura.

Si l´independentisme s´imposa, què s´ha de fer el dia 22?

Persistir el temps que faci falta, perquè persistir és vèncer. En canvi, la rendició ens portaria a un escenari llarg de frustració i derrota que seria un desastre per al país. Cal persistir amb la recepta de la mobilització de la gent, perquè no ens ha portat fins aquí la direcció de cap govern. El debat i el disseny d´aquesta república també s´hauran de fer des de baix, i per això és important deixar clar per part dels partits que si tenim una majoria independentista prou clara, nosaltres no tornarem a fallar una altra vegada.

Vol dir la meitat més un?

El que ens donarà una legitimitat inapel·lable és la majoria de vots.

I si es guanya en escons però no en vots?

Caldrà seguir mantenint la gent mobilitzada i fer polítiques que facin percebre que un govern independentista actua pels drets democràtics i civils i pel benestar dels ciutadans. S´ha de posar en valor el que s´ha fet aquests dos anys i ha quedat aturat. Un govern que sense una majoria de vots no té la legitimitat de tirar pel dret, sí que pot fer aquestes altres polítiques, tot i que crec que la legitimitat per implementar la república ja ens la dóna el mandat de l´1-O. Amb això vull dir que, malgrat que està suspès, tenim un govern legítim i un president legítim que és Carles Puigdemont.

I si ni tan sols es guanya?

Caldrà assumir els resultats, malgrat que no ens estarem de repetir les condicions en què s´hauran fet aquestes eleccions. Potser és posar la bena abans que la ferida, però s´ha de ser cec per no veure el nivell d´adulteració a què s´ha arribat. En qualsevol cas, s´haurà de seguir treballant per eixamplar la base independentista i de gent que s´adoni que el progrés social d´aquest poble només és possible sortint de l´Estat espanyol. Interpretem que la majoria d´aquest poble ha pres la clara determinació de girar full del règim del 78 perquè ha vist que no serveix per millorar la qualitat de vida de la nostra gent. I això mereix la màxima contundència, que segurament seria resposta també amb contundència per part de l´Estat, però tindrien molt difícil d´explicar-ho. L´Estat també ha d´estar preocupat; també s´ha vist derrotat, humiliat, i contra les cordes, i no pot sostenir durant gaire temps una Catalunya ingovernable.

Fins ara la CUP s´ha mantingut fora del govern. Pot canviar?

Ens trobaran oposats a qualsevol govern que pretengui tornar a la bilateralitat o a un escenari autonòmic, perquè ens sembla que ja no hi ha res a negociar amb un Estat que actua amb l´amenaça de la porra i perquè creiem que ja hi ha prou legitimitat per tirar endavant la república. El que cal és treballar els escenaris i actuar amb intel·ligència, i per a nosaltres no serà tan determinant els tempos com la voluntat clara i explícita de fer efectiva la república i de tornar a l´escenari de l´1 i del 3 d´octubre.

La CUP sempre ha estat més aviat escèptica respecte a Europa i el seu suport a la causa catalana. A quina porta ha d´anar a picar, doncs, Catalunya?

Pel que fa a la gent, el suport internacional segur que hi és, fins i tot a la UE, com també hi ha molta gent escandalitzada pels morts a la Mediterrània. El problema és la UE com a club d´estats, i ha estat un error centrar-hi tots els esforços. La comunitat internacional es mou per interessos, sovint econòmics i moltes vegades obscurs, i per tant, tampoc hem d´esperar que pel fet de tenir la raó ja sigui suficient perquè es mogui. Però per altra banda, en el tauler internacional és important no cenyir-se només a aquells possibles aliats que aparentment són de la teva corda ideològica perquè, com tots, al final es mouran pels seus propis interessos, econòmics o de territori.

Però què hauria de passar perquè arribés aquest reconeixement, fos de qui fos?

Si s´ha de jutjar per com es mou l´escena internacional, hauria de passar que fóssim un problema econòmic. Tenim una posició geoestratègica prou interessant perquè no siguem un lloc ingovernable durant molt temps. Però és bo no pensar en clau d´immediatesa.

L´eix social ha de prendre més protagonisme del que ha tingut fins ara?

El que és segur és que això no serà possible si entrem en una legislatura purament autonòmica, perquè ja hem vist com entenen el nostre autogovern, i el que voldrien és posar el llistó molt per sota d´on el teníem. Un Estat autonòmic mai ens donarà més eines per fer polítiques socials. La millor política social que podem fer és construir la república, perquè és la que ens garantirà les eines i la possibilitat de començar des de zero, sense les rèmores del passat.