El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha denegat al número dos de la candidatura de Junts per Catalunya (JxCat) i expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, que pugui sortir de permís de la presó de Soto del Real per participar en actes de campanya electoral, tal com havia sol·licitat. El jutge tampoc li permet contactar amb mitjans de comunicació fora del règim ordinari intern del centre penitenciari ni tampoc disposar de l'ús d'internet més enllà del mateix règim. El magistrat sosté que el fet que Sànchez sortís de la presó podria possibilitat les "situacions de risc" d'impulsar mobilitzacions públiques "violentes", "similars a les que se li atribueixen" en la investigació en curs.

En una interlocutòria, el magistrat remarca que el sistema d'elecció està basat en llistes tancades de candidats on la defensa de l'ideari de la candidatura està atesa per tots els seus integrants, l'agrupació d'electors, el partit polític o l'agrupació de partits que li doni suport.

El jutge afegeix que Sànchez es va incorporar a la llista de JxCat quan ja estava privat de llibertat i que el fet que estigui empresonat, tot i que comporti una "limitació evident" per a la seva participació en campanya, no suposa "la impossibilitat de ser elegit ni comporta una pèrdua o una alteració essencial de l'efectivitat del dret de participació dels qui comparteixen el projecte polític" de l'investigat. A més, remarca que Sànchez "no té avui completament anul·lada la seva capacitat per a dirigir-se a l'electorat" i que la seva elegibilitat va lligada a la dels altres integrants de la candidatura, que sí participen plenament en la campanya.

Llarena recorda en la interlocutòria que va decidir mantenir la presó condicional comunicada i sense fiança pel risc que Sànchez pogués impulsar "mobilitzacions públiques violentes" similars a les que se li atribueixen en la investigació. En aquest sentit, el jutge creu que les autoritzacions que reclama per sortir de la presó o per participar en mitjans de comunicació "possibilitarien les situacions de risc que la presó ha mirat de conjurar".

"No només facultarien l'impuls de mobilitzacions immediates, sinó que poden aprofitar-se per propiciar que els tumults es materialitzin en resposta a la conformació institucional que resulti dels comicis, o com a reacció a qualsevol actuació política que es materialitzi d'una manera que rebutja l'ideari de l'encausat, tal com els fets investigats suggereixen que ja va passar", rebla.

El magistrat també utilitza doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans relativa als drets subjectius de vot i d'elegibilitat que va establir que aquests no són drets absoluts, i que "cada Estat contractant pot modular sempre que la participació democràtica no perdi la seva efectivitat i que les limitacions responguin a finalitat legítimes i guardin adequada correspondència amb els motius que les impulsen".