Alba Vergés, diputada igualadina per ERC, ocuparà en la propera legislatura un dels llocs més destacats de la llista electoral. Figura al número 6 de la candidatura per Barcelona. Vergés, economista de 39 anys, segur que deixarà la seva petja al Parlament per accions que hagi dut a terme, per lleis que hagi impulsat o per comissions que hagi presidit (la darrera, la de l'Operació Catalunya), però no es podrà desprendre de la tendra imatge de la diputada que es va estrenar al Parlament alletant un nen acabat de néixer. Durant la campanya electoral d'aquelles eleccions ja va tenir un muntatge amb la família perquè entre míting i reunió pogués donar el pit al nen. Però amb l'activitat com a diputada, la situació encara es va complicar més per les moltes obligacions polítiques. Al Parlament, fins i tot van arribar a adequar un espai per a les mares que tenien fills petits. Compartia l'experiència amb la també diputada republicana Anna Simó. En té bons records, però amb els anys veu que li serà defícil tenir un segon fill, perquè fer de diputada, presidir el partit a la comarca i fer de mare «és complicat». «El veus poc -assegura- i sempre li estàs dient adéu». Vergés, abans de ser diputada, dirigia els comptes del Consorci Sociosanitari d'Igualada, que ofereix diferents serveis relacionats amb la gent gran. Va plegar per una baixa maternal i no s'ha pogut reincorporar. Si mai ha de deixar la política, té una plaça en aquesta feina.

Ser el número 6 d'ERC és un premi? Vostè ha tingut molt bona relació amb l'actual número 2, Marta Rovira

No crec que sigui un premi. I, en tot cas, si hi ha algun retorn és per la bona feina conjunta que s'ha fet a la comarca de l'Anoia.

Però alguna cosa hi deu tenir a veure, per exemple, la feina feta com a presidenta de l'Operació Catalunya?

He tingut més visibilitat. Potser hi ha tingut alguna cosa a veure. També sóc una persona que acostumo a anar a tot arreu on se'm demana i, per tant, he voltat motíssim fent actes del partit, o actes sobre la investigació de la comissió de l'Operació Catalunya i l'ús de les clavegueres de l'estat per anar contra un país.

Una persona com vostè que té un coneixement profund del que va ser l'Operació Catalunya, justament, entén més el que està passant ara?

Sí. Però tot i així, el que passa ara em sembla molt fort. Jo denunciava la impunitat amb la qual actuaven des de les clavegueres de l'estat, però és que ara, amb l'article 155 i el suport polític de Ciutadans i PSOE, ho fan a cara descoberta. Haver d'afrontar una campanya amb candidats a la presó i a l'exili, amb amenaces constants de la Junta Electoral... és increïble.

Esteu en inferioritat de condicions. És un condicionant que pot ser determinant?

És evident que si Oriol Junqueras fos fora de la presó i pogués fer campanya, tremolarien molt més. Oriol Junqueras els pot fer por perquè saben que té lideratge, el respecte de la gent i que és una persona que no es rendirà mai. De totes maneres, ell es va envoltar d'un equip molt bo i estem tots units i amb força per intentar aconseguir el resultat que ell mateix aconseguiria. Iceta, Arrimades... poden fer el debat com a número 1, i nosaltres el tenim a la presó.

Vostè coneix molt Marta Rovira, la número 1 de facto. Com la veu?

Marta Rovira és una dona molt forta, amb una alta capacitat, la més capaç que conec per gestionar temes complexos, una feina que fa temps que fa, i feia un equip i una pinya amb Oriol Junqueras. Té capacitat, intel·ligència i persistència per tirar endavant les coses, sobretot aquelles que són justes.

Tenir alguns consellers que estaven a la presó ara en llibertat els canvia la campanya?

Crec que sí. És un respir. Són els consellers del teu govern, que els aprecies i saps que han fet molt bona feina.

ERC, dins de la coalició Junts pel Sí, va governar amb l'exConvergència. Ara es presenten per separat, però li sembla que les portes a la col·laboració amb Junts per Catalunya de Puigdemont i amb la CUP estan igual d'obertes que abans del 27 d'octubre?

Em sembla que sí. El que ens cal és agafar distància respecte al grup que lideri el bloc del 155. Això és el que intentarem.

El 27 d'octubre va crear un cert desconcert, desànim en el sector independentista... Ara està canviant el sentiment?

Jo crec que sí. Som la gent els que hem de decidir, som els que hem de dir qui volem al davant de les nostres institucions. S'ha de demanar la retirada immediata del 155, però també de la intervenció econòmica, que només té motius polítics. El departament d'Economia tenia uns grans números, se sabia que el procés no estava desincentivant l'economia i se sabia que com més avançava el procés millor era la situació.

És cert que el 155 s'hauria de retirar, però vostè confia que passarà si el bloc per la independència guanya les eleccions?

El 155 és de facto. La retirada de la intervenció econòmica l'haurem d'exigir. És una intervenció que no respon a cap necessitat econòmica.

Si l'independentisme guanya, hi haurà algun canvi en la part catalana?

Fins ara no han volgut dialogar. Però crec que l'escenari que tenim ara no és el del 27 de setembre. L'1-O també va fer veure a la gent que som sobirans i que som els que hem de decidir. Convocar eleccions és l'únic gest polític que se li ha vist, a Rajoy. La resta tot ha estat dir no, i dir-ho amb la policia i els jutges. Estic segura que Rajoy no ha convocat eleccions per voluntat pròpia, sinó perquè algú els ho ha exigit. La seva intenció era arrasar, eliminar les institucions, la llengua, la cultura...