Antonio Espinosa (Vilamayor de Calatrava-Ciudad Real, 1959) repeteix com a candidat al Parlament de Catalunya per Ciutadans. Casat i amb dues filles, fa anys que viu a Manresa. També ho havia fet a Monistrol de Montserrat. Diplomat en relacions laborals, va treballar al Centre de Càlcul de la Politècnica i va obrir una assessoria fiscal que va deixar quan va fer el salt a la política. Diputat a l´última legislatura, és aficionat als escacs i al tennis taula. Afirma que la política és molt «absorbent», i això fa que «quan tens l´oportunitat d´estar amb la família ho valoris i ho aprofitis més». És membre del Comitè Executiu Nacional de Ciutadans.

La seva primera experiència de diputat en aquesta última legislatura es deu haver assemblat al Dragon Khan. Com la valora?

Per a mi ha sigut molt positiva, veus com es pot treballar i crec que fins i tot ha sigut profitosa. El que passa és que tinc la sensació que si no estigués tan omnipresent tot el tema del procés i la independència encara hagués pogut ser més profitosa des del punt de vista legislatiu i de canviar coses que afecten realment el dia a dia de la gent.

Això no s´ha fet?

S´han fet algunes coses, però s´hauria pogut fer molt més si no s´haguessin invertit tantes energies en el procés. Fins i tot moltes lleis s´aprovaven sabent que després el Constitucional les tombaria. Aquesta dinàmica és ingrata i una pèrdua de temps.

Des del Parlament a vegades sembla que la Catalunya Central quedi lluny...

No queda lluny, però hi ha problemes que generen certa frustració, com el desdoblament de la carretera C-55 o la millora del transport ferroviari. Costa molt de canviar perquè el Govern posa pals a les rodes. El Govern de Catalunya i en algun moment el d´Espanya en el cas del tren.

Llavors, què s´ha de fer?

El que cal en aquests casos és canviar de govern. Tant a Madrid com a la Generalitat. Posar gent més sensible a problemes diferents. Hi ha gent que té unes prioritats i gent que en tenim d´altres.

Les enquestes diuen que podria ser el partit més votat. Amb qui es disputa aquests vots?

Competim electoralment amb el PP, PSC i amb En Comú-Podem. Hi ha diferències però també aspectes en comú. En unes eleccions com les que afrontarem, que estan molt polaritzades des del vessant nacional i independència sí, independència no, competim amb aquests partits. Hi ha gent que potser és més d´esquerres però vol continuar sent espanyola, i això fa que en un moment determinat pugui votar Ciutadans perquè és qui considera d´una forma més clara i des de fa molt temps la idea de poder ser espanyol, català i europeu.

I l´eix dreta-esquerra?

Ciutadans és un partit que fa seus tots els temes d´igualtat i llibertat. Una persona que no faci de l´eix esquerra-dreta una qüestió fonamental crec que se sentiria còmoda votant Ciutadans.

Hi haurà tripartit constitucionalista?

Hi podria ser, sempre que En Comú-Podem s´abstingués, si fem cas de les enquestes.

I tripartit d´esquerres?

Segurament a alguns els agradaria, però ells mateixos sembla que no ho tinguin gaire clar.

Aquestes eleccions no seran gaire normals. Candidats a la presó, a l´estranger, el 155 gestionant la Generalitat...

És veritat que és una situació excepcional, però també és veritat que l´expresident Puigdemont tenia l´oportunitat de convocar-les i haver-les convertit en uns comicis més normals. Nosaltres pensem, i vam ser dels primers que ho vam dir, que la sortida més lògica i democràtica a la situació a la qual s´havia arribat eren unes noves eleccions autonòmiques.

I si tot continua igual després de les eleccions?

Tot no pot continuar igual. El pròxim Govern de Catalunya no pot cometre il·legalitats. Això perjudica no ja l´independentisme, sinó Catalunya. El Govern s´ha saltat les lleis i això ha tingut una repercussió. En primer lloc econòmica. Pràcticament 3.000 empreses han marxat de Catalunya. Aquesta inestabilitat s´ha d´aturar i jo crec que l´única manera de fer-ho és garantir que el Govern de Catalunya respectarà la llei. Aquest és el marc que hem d´acceptar. Això no significa que no es pugui fer política independentista. És clar que sí, però ha de passar per ampliar la seva base social. Naturalment els meus arguments hi estaran en contra, però qualsevol govern que surti ha de respectar la llei. És un principi mínim si no volem retrocedir.

Es pot fer política independentista, doncs. Però si s´aplica es corre el risc d´anar a la presó, com de fet està passant...

No tots els independentistes han fet una llei de transició, ni han acumulat resolucions del Constitucional. La Unió Europea tampoc no ha entès ni ha atès les reivindicacions perquè en el fons ningú no estarà per una violació de la llei. Això l´independentisme ho ha d´assumir. Ha d´avançar per camins democràtics i legals. S´ha volgut avançar de pressa, trobar una drecera que necessàriament conduïa a una situació d´il·legalitat. No és veritat que per ser independentista vagis a la presó, sinó perquè s´han saltat les lleis. Ja es determinarà en quin grau. Tampoc no pot ser que per canviar l´Estatut es necessitin 90 diputats i per declarar la independència, i saltar-se per tant el mateix Estatut, n´hi hagi prou amb 72.

Ciutadans defensa la reforma de la Constitució? Per fer exactament què?

Nosaltres hem tingut des de sempre una idea d´avançar en termes d´un federalisme cooperatiu, on hi hagi elements de descentralització política i elements de coordinació. Hi ha d´haver consens per poder canviar la Constitució. Per fer-ho no s´exigeix més majories que en qualsevol altre país democràtic del nostre entorn. La Constitució no és sagrada i naturalment es pot canviar, però s´ha de fer amb majories qualificades perquè tingui un caràcter estable.

Si Inés Arrimadas fos presidenta de la Generalitat, què faria en matèria d´educació?

Millorar-la. Hi ha marge de millora. Tenim massa abandonament escolar, massa mòduls prefabricats i falta formació i suport al professorat. També és veritat que nosaltres entenem que des del punt de vista lingüístic és millor tenir tres llengües vehiculars, castellà, català i anglès, que no pas una. Les proporcions poden variar en funció de la composició social de l´escola. No pensem que hagi de perjudicar gens el català. El domini de les tres llengües donaria més oportunitats als joves.

Els fa nosa el català i és una bona excusa per fer política?

Tal i com ho plantegem s´acabaria el problema.

És un problema, doncs, el català i la immersió?

No seria un problema si fos voluntària. S´ha d´afrontar aquest tema amb naturalitat.

Vostès són dels qui denuncien que a les escoles es fa adoctrinament...

M´agrada més politització que adoctrinament, que té un component massa negatiu. Tenim constància que hi ha certa politització en algunes aules i col·legis. Han de ser més neutrals. Els espais públics han de ser de tots i per tant de ningú. Sobren les estelades a qualsevol col·legi públic. Equips directius i els pares haurien de vetllar per això. Si tots volem sentir l´escola com a pròpia, hem de treure elements que la identifiquin amb una determinada ideologia.

Què pensa del que va succeir l´1-O i les càrregues policials?

Va ser un gran fracàs de l´operatiu policial. Ja va començar fracassat. Políticament no compartim l´operatiu. Lamentem les agressions que es van patir i que no haurien d´haver passat si hi hagués hagut més prevenció que no pas prohibició. S´hauria d´haver evitat que la gent fos als col·legis i precintar-los abans per evitar el referèndum i les càrregues.