L´independentisme, amb Puigdemont finalment al davant, torna a sumar majoria absoluta malgrat que la llista amb més vots i escons sigui Ciutadans, a costa d´enfonsar el PP en la misèria. L´increment de la participació fins a xifres històriques no ha servit per girar la truita com volia el Govern espanyol en convocar aquestes eleccions. La clau dels disminuïts comuns només serà útil si Puigdemont, Esquerra i la CUP no aconsegueixen posar-se d´acord.

Més de dos milions d´electors han fet confiança a les formacions que van aprovar les lleis de desconnexió, van convocar el referèndum de l´1 d´octubre i van declarar la independència. Prop de dos milions d´electors han optat pels partits que van acordar i defensar l´aplicació de l´article 155, la destitució del president i del Govern i la intervenció de la Generalitat. I CatComú, l´única força que es reclamava «ni-ni», ni DUI ni 155, ha perdut pistonada.

La candidatura que té el cap de llista a Brussel·les ha aconseguit més de nou-cents mil vots. La que té el cap de llista a la presó n´ha sumat una quantitat semblant. Les forces encapçalades pels acusats de rebel·lió, sedició i altres delictes a causa del procés, sumen més d´1,8 milions de vots, i no en són més perquè la CUP no era al Govern, però aviat podria tenir dirigents imputats en el mateix sumari. El fet de ser presumptes delinqüents als ulls de les policies, dels fiscals i dels jutges instructors no els ha llevat suport popular. Un suport refermat el mateix dia en què s´ha difós que les grans manifestacions de la Diada estan incloses en la seqüència de fets que sustenten l´acusació de rebel·lió contra moltes de les accions a favor de la independència dels darrers cinc anys.

Ahir Gabriel Rufián va escriure: «Avui votem en legítima defensa». Per al diputat d´ERC al Congrés, és una defensa contra el que considera una agressió de l´Estat. Per a una gran part dels votants de Ciutadans, del PP i del PSC, és la defensa contra l´independentisme. Dos vots defensius que impliquen una consideració molt negativa de l´altra part, un fet que influirà en el desenvolupament parlamentari de la legislatura.

La participació ha crescut molt i ho ha fet especialment en les comarques i municipis menys nacionalistes, com es veu en el quadre adjunt. I és cert que Cs creix en comarques on augmenta molt la participació, però aquest fenomen no ha perjudicat el bloc independentista, que en conjun repeteix el percentatge de fa dos anys, i per tant incrementa la xifra absoluta de vots. Uns i altres augmenten la penetració als respectius territoris favorables.

El gran damnificat d´aquestes eleccions és el PP. El partit de Rivera i Arrimadas pispa la meitat de l´electorat a Rajoy i Albiol. Els responsables polítics de l´actuació policial de l´1 d´octubre, els que han tret pit per la intervenció de l´autogovern i quasi s´han atribuït els empresonaments, han estat castigats a les urnes. Una cosa és voler impedir la independència i una altra fer costat al PP. La patacada tindrà conseqüències en la política espanyola. Rivera trepitjarà més fort a Madrid.

El PSC es queda sense el creixement que esperava, víctima del vot útil a Arrimadas.

Una incògnita important era fins on arribaria l´ascens de la candidatura de Puigdemont. La seva irrupció va trencar els esquemes a Esquerra, que fa dos mesos esperava ser el partit hegemònic de l´espai sobiranista i el primer de tot l´arc parlamentari. La vetlla de les eleccions, les dues llistes anaven frec a frec i el de Brussel·les era el preferit com a president, per un concepte de reparació. El veredicte de les urnes ha estat que Junts per Catalunya sigui la llista amb més diputats, i això dóna una força indefugible a l´exigència de la seva restitució com a president. Una operació complicada si continua a l´estranger. Si torna serà detingut i empresonat, però llavors podria demanar un permís especial per presentar-se a la sessió d´investidura. I després?

La CUP experimenta una davallada considerable, que no hauria de preocupar excessivament els seus dirigents si tenen en compte que una part dels vots del 2015 eren prestats, i que ara els han tornat. Eren de votants d´Esquerra que no van voler avalar l´operació Junts pel Sí per rebuig a la Convergència d´Artur Mas. Ara que ERC s´ha presentat sola, aquests vots han tornat a casa.

Els comuns de Domènech i Colau tampoc no estan per llançar coets. No tan sols queden molt per sota dels resultats aconseguits pel seu cap de llista a les eleccions generals del 2015 i del 2016, sinó que fins i tot fan un resultat pitjor que el de Catalunya sí que es pot. La polarització en l´eix nacional ha passat factura a la llista que proposava centrar-se en l´eix social. Només una baralla entre independentistes li donaria la clau que exhibia als actes de campanya.

I ara, què? Els vots retraten el que pensen els ciutadans, però els escons són els maons amb els quals es construeix la política dels propers mesos i anys. Caldrà pactar per investir un president i garantir-li una estabilitat.