El canvi cromàtic entre els dos mapes que il.lustren aquesta pàgina és prou eloqüent. En tot just sis mesos, que és el temps que separa les dues convocatòries que hi ha hagut amb les urnes per escollir els representants al Congrés de Diputats, les comarques de l´àrea de Regió7 han fet un quart de volta cap a les posicions més nítidament independentistes. Si més no, aquesta és la impressió que ofereix el mapa comparatiu entre les forces dominants derivades dels resultats d´ambdues eleccions, reforçat per les xifres que se´n desprenen. El groc identificatiu d´Esquerra Republicana s´ha estès sobre el territori.
Exactament en un de cada tres municipis de l´àrea de cobertura d´aquest diari ha canviat el color del partit vencedor. I en aquest transvasament de lideratges hi ha un clar damnificat, Convergència (que el desembre es presentava com a DiL, Democràcia i Llibertat) i un evident xuclador dels vots que s´ha anat deixant aquesta formació, Esquerra Republicana.
En xifres absolutes, dels 136 municipis que hi ha al Bages, Moianès, Berguedà, Cerdanya, Solsonès i Anoia, en 45 hi ha hagut canvi de partit guanyador. D´aquests 45, en 38 (el 84%) el partit que ha vist perdre el seu lideratge és Convergència. I d´aquestes 38 pèrdues convergents, en tots els casos -sense cap excepció- qui li ha pres el primer lloc a les eleccions generals ha estat Esquerra. En sentit invers -d´Esquerra cap a Convergència- també hi ha tres casos, però el desequilibri és evident.
De fet, el republicans s´han convertit en primera força en el conjunt de les sis comarques, tant en nombre de vots total (43.399) com en nombre de municipis on han esdevingut força preeminent (65). Convergència, malgrat el retrocés, és segona força amb tots dos paràmetres: el de vots (37.462) i el de poblacions on s´ha imposat (55). La resta del mapa el completen En Comú Podem (partit guanyador en 16 municipis) i el PSC, que ha recuperat de les mans del partit de Pablo Iglesias i Xavier Domènech els municipis de Súria i Santa Margarida de Montbui.
Dèiem que Esquerra és el gran beneficiat de la caiguda convergent en aquesta àrea, però el canvi cromàtic es deu més a la pèrdua de vots d´aquesta formació, que no pas als que han incrementat els republicans. Entre el 20-D i el 26-J Convergència ha perdut en la suma dels 136 municipis un total de 6.328 vots (una baixada del 14,4%). Mentre que en aquest mateix salt temporal el republicans n´han sumat 1.592 més (un creixement del 3,8%).
Si s´agafa com a referència les eleccions al Congrés de Diputats del 2011, el canvi cromàtic encara és absolutament abismal. Aquell mapa de fa cinc anys apareixia pràcticament monocolor amb el blau identificatiu de Convergència (llavors CiU). Només sis illes pintades amb el vermell del PSC trencaven aquella monocromia convergent -el Pont de Vilomara (Bages), Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà); i Cabrera d´Anoia, Santa Margarida de Montbui, Vallbona i Vilanova del Camí (Anoia). Tot just cinc anys després, Convergència ha vist reduït a menys de la meitat dels municipis (de 130 a 55) aquell domini aclaparador.
