Crear ocupació per fer baixar la taxa d'atur del 20%, ajudar autònoms i aturats de llarga durada, apujar el salari mínim i racionalitzar la jornada laboral són alguns dels objectius electorals que, de cara al 26-J, comparteixen els quatre grans partits, però amb matisos i des de perspectives diferents.

L'ocupació és un dels eixos estrella dels programes electorals del PP, PSOE, Units Podem i Ciutadans, però aquests partits no es posen d'acord en les receptes per crear treball estable i de qualitat, ni tampoc en com pal·liar l'atur de llarga durada que porta quatre anys per sobre de la barrera dels dos milions, enfront dels 240.000 d'abans de la crisi.

El programa d'ocupació del PP té un objectiu: que a Espanya hi hagi 20 milions d'ocupats al final de la legislatura i, per això, planteja un model de relacions laborals que posi l'accent en la flexibilitat interna perquè l'acomiadament i la destrucció del ocupació siguin l'últim recurs davant de situacions econòmiques adverses.

Els populars aposten per l'ocupació indefinida, però també per l'emprenedoria i els autònoms, de manera que aquest col·lectiu disposi de més flexibilitat i capacitat d'elecció de les seves cotitzacions. Com a novetat i davant del programa del 20-D, el PP planteja que la jornada laboral finalitzi a les 18.00 h, racionalitzar els horaris en empreses i institucions i impulsar el teletreball.

Sobre les pensions, els populars opten per la continuïtat de les mesures adoptades i diuen que amb l'actual índex de revalorització s'assegura que, en èpoques de dèficit, les pensions es revaloritzin, almenys, el 0,25%.

El PSOE busca recuperar el subsidi per a aturats majors de 52 anys, suprimir les bonificacions a la contractació, excepte les dedicades a persones amb discapacitat o risc d'exclusió, i dedicar aquesta inversió a formació. Els socialistes proposen tres modalitats de contracte: indefinit, temporal i de relleu i per a la formació. El PSOE també vol posar fi a la figura del fals autònom, acabar amb les beques que encobreixen contractes de treball i elaborar un nou Estatut dels Treballadors.

Els socialistes inclouen una taxa específica per sufragar el pagament de les pensions, que sortiria de la quantia d'impostos ja existents. També insisteixen en derogar la reforma del PP, restaurar el Pacte de Toledo i incrementar la pensió de viduïtat per a majors de 65 anys que no rebin una altra pensió pública. A més, es comprometen a posar en marxa un ingrés mínim vital de 426 euros en el seu primer any de govern, derogar la reforma laboral de 2012 -no, així, la de 2010- i apujar el salari mínim (648 euros) perquè en vuit anys arribi al 60% del salari mitjà net.

Units Podem aposta per una pujada del salari mínim que arribaria a ser de 800 euros al mes, en 14 pagues al final dels dos primers anys de legislatura.

Una altra mesura que plantegen és que es torni a la indemnització per acomiadament de 45 dies treballats, anterior a la reforma laboral de 2012. En aquesta línia proposen la derogació de les dues reformes laborals: la del PP i la de José Luis Rodríguez Zapatero.

Sobre els contractes, Units Podem es decanta per fomentar els indefinits, eliminar els incentius a l'ocupació parcial, reforçar el suport a la petita empresa i una renda mínima garantida per a les llars amb ingressos per sota del llindar de la pobresa. A més, planteja una jornada laboral de 35 hores a la setmana.

En pensions, defensen la jubilació als 65 anys, amb un període voluntari, la derogació de la reforma del PP i comparteixen amb els socialistes el finançament del sistema via impostos, però en "circumstàncies extremes".

Ciutadans, en matèria d'ocupació, porta com a eix estrella el contracte únic indefinit i l'anomenada "motxilla austríaca". Aquesta mesura és aproximadament una assegurança contra l'acomiadament amb aportacions empresarials a un compte individual de cada empleat, per una quantitat equivalent a l'1% del seu salari. El partit taronja també aposta per premiar les empreses que afavoreixin llocs de treball estables i per contra penalitzar les companyies que abusin de l'acomiadament. A més, ofereix ajudes als aturats de llarga durada per integrar-los en el mercat laboral. De fet, volen que els aturats de llarga durada que iniciïn un negoci no paguessin IRPF els dos primers anys. Tampoc el pagaran, el primer any, els que trobin la seva primera feina i els que treballin més enllà de la seva edat de jubilació.