Divendres passat i després del Consell de Ministres, en una compareixença en la qual va fer balanç polític de l'any, Zapatero va considerar "probable" que el text estigui abans del 31 desembre i en això treballa el Ministeri d'Economia i Hisenda de "manera intensa".

Es va referir a les negociacions i trobades que mantenen des de fa mesos els responsables d'aquest Departament amb els consellers autonòmics perquè el document tingui un "grau de consens mínim" i va anunciar una pròxima reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

Com el 80 per cent del finançament està destinat a l'educació, la sanitat i la dependència, considera que millorar-la" és millorar l'estat del benestar" dels ciutadans.

Entre els principis del nou model, apel·la als d'equitat, solidaritat, estímuls per a les comunitats que generen més creixement econòmic, reconeixement de la població real, així com algunes altres circumstàncies singulars, com que es tingui en compte el cost de la llengua cooficial.

Aquesta va ser una qüestió que ja va abordar el dia 23 amb el president de la Xunta, Emilio Pérez Touriño, dins de la ronda que va iniciar el dia 20 amb els presidents autonòmics.

Aquell dissabte va rebre el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, i el d'Andalusia, Manuel Chaves, per donar un impuls a les negociacions sobre finançament i llimar diferències.

Després de l'entrevista amb Montilla, de la qual no es va informar als mitjans de comunicació, ni de la mantinguda amb Chaves, les dues parts van assenyalar que es van donar passos cap a l'acord, encara que es mantenen algunes discrepàncies, malgrat no haver parlat de xifres.

Al seu retorn a Barcelona aquella mateixa tarda, Montilla va participar en un acte i les seves paraules van ser interpretades com un missatge sobre la negociació: hi ha "ombres" que pesen sobre el futur dels catalans i que els estan posant i els posaran "a prova", encara que hi ha "motius per a l'esperança".

Després de l'entrevista de Chaves amb Zapatero, des del Govern andalús es va assenyalar que hi ha hagut "un acostament important de posicions"

El PP va criticar el secretisme d'aquestes trobades i la seva bilateralitat quan el finançament és un assumpte que afecta a totes les comunitats, pel que deu ser tractada en òrgans multilaterals, aspecte aquest últim que coincidia amb plantejaments d'alguns dirigents socialistes.

Però una important dirigent del PP, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, es va mostrar satisfeta després de conèixer per boca de Zapatero les bases del nou model, perquè resultarà "molt positiu" per a Madrid.

Dilluns passat, Aguirre era rebuda a la Moncloa i el president del Govern li va donar garanties que es mantindrà la solidaritat, el model multilateral i que es tindrà en compte l'evolució de la població, cosa que beneficia a Madrid.

L'endemà va rebre Pérez Touriño, qui li va proposar que el nou model tingui en compte, per primera vegada, el cost derivat del fet diferencial de tenir llengua pròpia, fet que va ser assumit per Zapatero.

A la tarda va rebre als presidents d'Astúries i d'Extremadura, Vicente Álvarez Areces i Guillermo Fernández Vara, els quals van apostar perquè en el model ponderin factors com l'envelliment o la dispersió a l'hora de repartir els recursos.

Fernández Vara va apostar per acordar un sistema que enforteixi a totes les comunitats, però que no debiliti a l'Estat, perquè "ens debilitem doblement".

L'endemà, Rodríguez Zapatero va rebre al president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, a qui va garantir que es reconeixerà l'augment de la població.

Camps va sortir menys satisfet que Aguirre i es va remetre al document per comprovar el seu contingut i va confiar a passar d'hora "de les paraules als fets".