Fosses comunes, dignificar la memòria

Dignificar fosses comunes amb més de 700 o més de 500 cadàvers. Aquest és l'objectiu d'algunes associacions del país que esperen l'entrada en vigor de la Llei de fosses comunes, en aquests moments en tramitació al Parlament, per poder començar un procés que fa dècades que esperen.

ACN L'ACN ha recollit el testimoni de familiars, que en molts casos no saben on són els seus parents desapareguts durant la Guerra Civil, i que ara demanen dignificar fosses com la de Tarragona o la de Girona. També hi ha ajuntaments que esperen poder començar a actuar amb la nova llei. Begues (Baix Llobregat) té una fossa amb tretze soldats i vol que la Generalitat hi actuï.


A Catalunya hi ha 179 fosses comunes, segons el mapa que va fer públic la Generalitat ara fa un any. I un cop l'anomenada llei de fosses sigui aprovada -previsiblement abans de l'estiu-, es marcaran uns paràmetres per poder actuar-hi. La llei també obrirà la porta a que la Generalitat faci recerca de persones desaparegudes, segons ha explicat l'assessora de la Direcció General de la Memòria Democràtica, Queralt Solé, que havia estat cap de la unitat de Desapareguts i Fosses Comunes de la Generalitat.

Solé ha assegurat que, tot i que 'pugui semblar per algú que en algun moment quedi curta', la llei cobreix un 'buit legal'. En tot cas, obrirà la porta a que institucions i particulars puguin dirigir-se al Govern per reclamar l'inici d'un procés. A hores d'ara, amb la llei encara pendent d'aprovació, el Govern ja ha rebut una desena de sol·licituds d'ajuntaments, i també d'alguns particulars, que demanen actuacions en fosses.

Tarragona: una fossa amb pany i forrellat

L'Associació de víctimes de la repressió franquista de Tarragona i l'Ajuntament de la ciutat treballen conjuntament per dignificar la segona fossa comuna de represaliats del franquisme més gran de Catalunya, després del fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc de Barcelona. La fossa concentra 771 víctimes enterrades sense identificar en un terreny de més de 900 metres quadrats descuidat, parcialment cobert per una illa de nínxols i tancat amb pany i forrellat amb una porta de ferro.

La presidenta de l'Associació, Montse Giné, recorda la 'sensació d'abandonament' quan acompanyava el seu pare a posar flors a la tomba del seu avi i havien de deixar-les en un lloc indeterminat, perquè no sabien on estava enterrat. A hores d'ara, encara no ho saben del cert, no hi ha cap làpida que identifiqui cap espai concret de la fossa. L'objectiu és arreglar l'espai, exposar el nom de les persones sepultades amb una placa conjunta i col·locar-hi una escultura commemorativa.

Per Giné, 'no estan enterrats, tenen un tros de terra al damunt'. 'Cal que la gent sàpiga que aquí hi ha 771 persones mortes a mans dels franquistes', assegura, al mateix que denuncia que fa cinc anys que intentin que s'actuï en una negociació 'dura' amb la gestora del cementiri, una fundació presidida per l'Arquebisbe de Tarragona on també hi participa l'Ajuntament. Amb la creació del Memorial Democràtic i la nova legislació, l'associació comença a veure la llum al final del túnel.

Els 520 de Girona

Els primers afusellats a la ciutat de Girona van ser un grup de deu republicans el 8 de març del 1939. Però els van seguir 510 més, tots ells enterrats a la fossa del cementiri de la ciutat. Quan afusellaven els republicans a una de les tàpies laterals del cementiri vell, els seguidors del règim franquista pujaven a un turonet que hi ha a les immediacions i aplaudien cada cop que un 'roig' queia mort a terra, segons recorden els familiars dels republicans. Els cadàvers se'ls enduen en uns carros i els dipositaven en una fossa comuna.

Entre el grup de primers afusellats hi havia Juan Lorenzo Alcalde, un guàrdia republicà de 39 anys. Setanta anys després, la seva filla, Aïda Lorenzo, ha creat l'Associació de familiars de Represaliats pel Franquisme, que lidera una lluita perquè s'obri la fossa de Girona i retornin els cossos als familiars perquè els hi puguin donar un 'enterrament digne'. Posteriorment, al lloc de la fossa hi volen un monument en memòria dels afusellats.

L'associació sosté que les 520 persones afusellades i enterrades al cementiri de Girona estan identificades i que se sap 'més o menys' on estan enterrades. 'El 39 va ser terrible, afusellaven persones en grups de 30 i 40', explica Lorenzo, que assegura que a finals d'any es van haver d'enterrar els morts a l'altre costat de la fossa perquè 'ja no hi cabien'. Lorenzo assegura que les ferides segueixen obertes i que no es tancaran mentre els seus familiars 'estiguin en aquelles fosses franquistes, feixistes'.

Després de la fossa de la ciutat, l'associació vol seguir amb les altres que estan documentades a les comarques gironines. I als familiars no els serveix d'excusa el cost que pot suposar tot el procés. 'Poden fer-ho mitjançant universitats per fer l'excavació i les proves d'ADN, ja portem setanta anys esperant'.

Begues, tretze soldats

Un cas diferent és el de la fossa de Begues, un municipi amb 5.500 persones empadronades. L'Ajuntament vol recuperar la memòria dels morts que va produir l'entrada de les tropes franquistes al municipi, el 23 de gener del 1939. Almenys tretze soldats van perdre la vida a l'hospital de sant ubicat a l'antic hotel San Rafael. 'No van ser identificats en el seu moment i van ser enterrats al cementiri en pèssimes condicions', explica l'alcalde, Ramon Gusch.

L'Ajuntament ha sol·licitat l'ajut de la Direcció General de la Memòria Democràtica per tal de culminar el procés d'identificació dels tretze homes. El consistori vol recuperar aquells fets a través de tota la documentació acumulada als arxius municipals. Les restes dels soldats van ser enterrades en una fossa que posteriorment, l'any 1989, es va millorar coincidint amb la remodelació del cementiri. Llavors s'hi va plantar un arbre -'l'arbre de la mort'-, i es va instal·lar una placa commemorativa.

L'objectiu de l'alcalde és clar: 'corroborar la memòria històrica que tenim' i certificar que els tretze soldats estan realment enterrats al cementiri de Begues. Un cop completada la investigació prèvia, el consistori engegarà un segon procés per dignificar l'espai. Però reclama el primer pas abans de fer el segon.

Segons l'alcalde, és improbable que els soldats fossin de Begues. 'Així ho indica la memòria oral i els documents al nostre poder. És possible que fossin ciutadans d'altres indrets de Catalunya o l'estat espanyol', conclou Guasch.

Recerca, dignificació i exhumació

Segons Queralt Solé, la futura llei de fosses obrirà tres possibilitats. D'una banda, la possibilitat que els particulars demanin a la Generalitat que faci recerca de familiars desapareguts. 'Molta gent no sap on està el seu familiar desaparegut, no van a l'administració demanant dignificar una fossa, sinó que es trobi una persona desapareguda', ha dit. Solé ha defensat la rellevància per a un familiar de trobar l'expedient militar o el certificat de naixement d'un familiar seu.

Les altres opcions són actuacions en fosses, ja sigui per dignificar-les o fer-ne una exhumació. Un comitè d'experts avaluarà cada pas per veure quina actuació és més idònia en cada cas. 'Cada fossa té la seva particularitat, és un món a part. N'hi ha dins dels cementiris, fosses on saps qui hi ha, altres no, altres només en part. Alguns familiars voldran obrir i altres no. Cada fossa tindrà el seu propi dinamisme', adverteix.