Sir John Pendry, catedràtic de Teoria Física d'Estat Sòlid, és impulsor de les teories bàsiques per al desenvolupament de nous materials capaços de desviar les microones al voltant d'un objecte i fer-lo invisible. No es veu un mag, tot i que persegueixi la invisibilitat o fins i tot vulgui més: controlar la llum. Seguint les seves teories, fa poc més de dos anys, un equip d'investigadors de la Universitat de Duke (EUA) va aconseguir ocultar un cilindre de coure de cinc polzades recobert d'un metamaterial que desviava les microones i les tornava a posar en el seu camí fent-lo invisible així en l'espectre de les freqüències de radar.

Explicat així pot resultar complicat, i per això Pendry (Anglaterra, 1944), que fa uns dies va ser a Barcelona per oferir una conferència al Cosmocaixa, amb el títol La invisibilitat...per fi?, i va concedir una entrevista a Efe, sol utilitzar un símil per fer-se comprendre: imaginem una pedra en un riu. L'aigua que flueix li passa pels dos costats, per ajuntar-se de nou una vegada que supera l'obstacle. Si l'observador es col·loca tan sols uns metres més avall, no percebria que allà hi havia una pedra.

L'objectiu és aconseguir el mateix amb la llum: si aquesta envolta un objecte i torna al seu camí original, aquest mateix observador no veuria la pertorbació ni tindria manera de saber que allà hi havia un objecte. Encara que la llum, per a desesperació dels científics, no es comporta com l'aigua.

Per què va elegir la invisibilitat per al seu estudi?

No vaig elegir la invisibilitat com a àmbit de treball. Va ser gairebé com una broma. Vam aconseguir definir dos tipus de materials i vam voler demostrar fins a quin punt aquestes tecnologies eren potents. Ens vam preguntar què sorprendria la gent, i la invisibilitat era una possibilitat, però no el més important.

Què és un mantell d'invisibilitat?

Hi ha dues coses que cal aconseguir perquè alguna cosa sigui invisible: no ha de reflectir llum, i el més difícil, cal eliminar també l'ombra de l'objecte. És un miratge, com quan la llum es flexiona per l'aire calent del desert. El miratge aquí, el mantell d'invisibilitat, és que no percebis l'objecte, sinó que vegis el que hi ha darrere de l'objecte, per a la qual cosa són essencials els metamaterials.

Què és un metamaterial?

Els materials normals responen a la llum per la seva composició. Nosaltres hem afegit una dimensió nova. En un metamaterial es produeix un canvi en la seva estructura interna que fa canviar les seves propietats de forma dràstica, i els dota d'altres que no es troben en la naturalesa.

En quin punt es troba en aquests moments la investigació?

Tenim una teoria bastant rigorosa, amb experiments amb ones de radar que van demostrar el principi bàsic. Aquest any veurem experiments usant la llum visible i ocultant objectes molt petits. Però l'essencial d'aquesta tecnologia no és tant la invisibilitat, sinó la capacitat de controlar la llum, en totes les escales.

Però es pot controlar la llum?

N'estem aprenent. Ara per ara és fàcil controlar la llum a escala fins a un micròmetre. Volem ampliar aquest control fins als electrons, perquè la llum i electrons puguin mantenir un diàleg en igualtat. Per això hem d'utilitzar els metamaterials, i l'anomenat efecte plasmó, una forma de llum que existeix a la superfície dels metalls.

Encara que no li agradi la ciència-ficció, somiem una mica: es pot ocultar una persona?

El mantell d'invisibilitat genera un espai que queda ocult. Una persona, si es queda dins d'aquest espai, és invisible.