La setmana laboral de 65 hores, enterrada per sempre?

La més coneguda com directiva de les 65 hores posa sobre la taula en ple segle XXI una qüestió que semblava ja resolta a l'Europa social: el dret dels treballadors a tenir un límit en el seu horari laboral.

ACN Esgotades les possibilitats de continuar negociant la revisió actual, Chantal Hughes, portaveu del comissari europeu d'Afers Socials, explica a l'ACN que només es farà una nova proposició si hi ha la seguretat que les posicions de l'Eurocambra i els estats 'són més pròximes', si es pot evitar segur un nou col·lapse.

Tot va començar el 2003, quan, segons estipula la mateixa directiva de Temps de Treball en vigor, calia avaluar aquesta norma i revisar-la perquè molts dels supòsits que s'hi incloïen des del 1993 tenien caràcter temporal. I la temporalitat venia donada per intentar acomodar la Gran Bretanya en els estàndards laborals europeus. Londres és un dels grans defensors de la clàusula 'opt-out', que permet que un treballador pugui acordar amb l'empresari mitjançant un acord signat que no se li aplicaran les lleis laborals sobre temps màxim de treball, és a dir, que el seu horari laboral no té límit.

La clàusula 'opt-out' es va incloure en la directiva per donar temps a Gran Bretanya a preparar-se, juntament amb altres estats que també la feien servir. En total, una quinzena de socis de la UE l'utilitzen, tot i que sol quedar reduïda a professions com la mèdica i serveis com el de bombers per les guàrdies que aquests col·lectius han de fer i que a la directiva es comptabilitzen com a temps de treball. Aplicant la clàusula el sostre de 48 hores laborals desapareix. Així, la clàusula es fa servir sovint per solucionar el tema de les guàrdies. Només cinc països usen la clàusula per a altres sectors fora dels esmentats.

Catelene Passchier, secretària confederal de la Confederació Europea de Sindicats (CES), en declaracions a l'ACN explica que el perill d'aquesta clàusula és que pot convertir-se en un element de pressió sobre el treballador perquè les regles laborals no se li apliquin. La clàusula comporta que el treballador ha de signar un paper conforme està d'acord en què la normativa de temps de treball no se li apliqui, i els empresaris diuen que així asseguren 'més llibertat' pel treballador. Passchier es pregunta quin tipus de protecció o llibertat és aquella en què a un treballador que necessita una feia, 'i ara amb la crisi més', se li diu que signi 'qualsevol acord per aconseguir-la'.

El Parlament Europeu ha estat sempre de l'opinió que aquesta clàusula havia de desaparèixer de la directiva, perquè era temporal i a més, perquè anul·la la mateixa legislació en el moment en què un treballador firma un paper. Però el que va començar com a una manera d'acomodar la Gran Bretanya i altres països en la normativa europea, ha acabat intentant convertir-se en una llei per a tots. Els estats membres, amb algunes excepcions com l'estat espanyol, pressionen perquè la revisió de la directiva mantingui la clàusula 'opt-out' per sempre.

És a dir, es manté per sempre el que alguns països ja feien, malgrat que el Tribunal Europeu de Justícia hagi interpretat a favor del Parlament i els sindicats la directiva, definint els temps de guàrdia com a temps de treball, i malgrat que la Carta de Drets Fonamentals a Europa, 'que és part del nou Tractat de Lisboa', sigui 'bastant clara' en contra de la clàusula 'opt-out', assenyala Passchier.

Opcions sobre la taula

Que no s'hagi aprovat la revisió de la directiva no és tan bona notícia pels sindicats com podria semblar a primera vista. La directiva vigent manté la clàusula 'opt-out' i que les guàrdies són temps de treball, o sigui que ara alguns estats membres diran que mentre estigui en vigor faran servir la clàusula perquè no s'ha resolt el tema de les guàrdies. Passchier creu que, com va dir el comissari europeu d'Afers Socials, Vladimir Spidla, la Comissió 'es prendrà una mica de temps per decidir què passarà a partir d'ara'.

La Comissió Europea va ser qui va fer una proposta de revisió de la directiva el 2003 i qui ara hauria de tornar a fer-ne una de nova. Chantal Hughes, portaveu de Spidla, assegura que l'executiu europeu està 'decebut' amb el fracàs de la revisió actual perquè li hagués agradat que 'hi hagués un acord per a tots els treballadors europeus, però les posicions eren irreconciliables'. Encara no s'ha donat, però, una 'decisió política', és a dir, dels estats membres, perquè la Comissió es posi a treballar un nou text, de manera que encara no pot començar-ho.

El problema per tornar a revisar la directiva és com moure als països que volen continuar amb la clàusula 'opt-out'. Una de les opcions sobre la taula és fer una nova norma només per regular les guàrdies d'algunes professions. Hughes admet que, sigui el que sigui, alguna cosa s'ha de fer, perquè 'hem rebut moltes queixes d'individus i organitzacions' per com s'aplica la directiva.