Les paradoxes de l´Eurocambra: més països, més poder però menys participació

El Parlament Europeu és l'única institució europea els membres de la qual són triats directament pels ciutadans, però no sempre va ser així.

ACN Entre 1958 i 1979, els eurodiputats eren designats pels governs i romanien dues legislatures. La manca d'una democràcia participativa real en el procés de construcció europea va portar a què finalment fossin els ciutadans qui votessin els seus representants a Europa. Amb els anys l'Eurocambra ha guanyat en representativitat i poder, però paradoxalment els europeus cada cop voten menys, demostrant un cert desencís per quina és la influència real que el seu vot té en les decisions de la UE. Si el 1979 la participació era del 61,99%, el 2004 va ser del 45,47%.

Enguany la cita electoral, a la que estan convocats 375 milions d'europeus, celebra el seu trentè aniversari i ho fa amb rècord d'estats adherits, un total de 27. A les últimes eleccions, el 2004, van votar 25 països, tots menys Romania i Bulgària, que encara no formaven part de la unió. De fet, l'ampliació de la Unió és un dels aspectes on el Parlament té més a dir, ja que segons els tractats europeus, tota ampliació requereix de la llum verda de l'Eurocambra, al igual que els acords d'associació amb tercers països.

El Parlament Europeu ha anat guanyant poder amb el temps, i en l'actualitat els seus 785 membres, que representen a quasi 500 milions de persones, decideixen la major part de la legislació europea. La institució té amb el Consell (representant dels governs nacionals) un procés anomenat codecisió. En dos terços de la legislació europea, el Parlament comparteix amb el Consell de Ministres igualtat de poder. Quan la Comissió Europea exerceix la seva funció de proposar una possible directiva o reglament, el Parlament i el Consell en igualtat han d'acceptar-la, modificar-la o rebutjar-la. Les àrees en què el Parlament pot codecidir són polítiques mediambientals, transport, protecció del consumidor, immigració il·legal i mercat intern de béns, serveis i capital.

En canvi, els governs encara no s'han després d'àrees tan sensibles com agricultura, indústria, impostos o nous membres de l'Eurozona. En aquests temes, el Parlament té només opinió no vinculant, l'anomenat procediment de consulta. Es preveu que si el Tractat de Lisboa tira endavant, l'Eurocambra incrementarà poders i podrà codecidir en agricultura, pesca, migració legal, espai i esports. Amb el Tractat també s'ampliaria una altra de les competències de la institució, la pressupostària.

En l'actualitat el Parlament, juntament amb el Consell, estableix el pressupost anual de la Unió. Té la última paraula en més de la meitat de les partides pressupostàries de la Unió i decideix sobre el finançament dels fons regionals, energia, investigació, transport, ajuda al desenvolupament, medi ambient, educació i cultura. Amb el Tractat el poder dels europarlamentaris s'estendria a totes les despeses, inclosa l'agricultura.

A banda d'aquestes dues competències, legislar i pressupostar, el Parlament també fa sentir la seva veu en altres polítiques, com la d'exterior, seguretat i defensa, on la Comissió i el Consell han d'informar al parlamentaris, que alhora poden participar en el debat públic i polític. L'Eurocambra, a més, ha d'aprovar el nomenament del president de la Comissió i del Col·legi de Comissaris. Finalment, els parlamentaris tenen comissions d'investigació i comissions temporals, a més de fer preguntes escrites i orals com a una altra forma de supervisió i control de la resta d'institucions.

Quasi 8.000 euros bruts al mes per legislar a Europa

Després d'aquestes eleccions, els europarlamentaris cobraran 7.665 euros bruts al mes, més dietes, que es finançaran amb pressupost de la UE. Fins ara no hi havia una remuneració comuna i cada eurodiputat cobrava un salari establert pels pressupostos del seu estat membre. En el cas espanyol, era d'una mica més de 3.000 euros bruts, mentre que els italians arriben a quasi 12.000 euros per mes. El cos d'eurodiputats és l'únic a tota la Unió Europea al que no se li exigeix parlar cap idioma a part del propi del país que representen.

Segons les regles de multilingüisme del Parlament Europeu, els seus membres tenen dret a llegir els documents parlamentaris, seguir debats i parlar en qualsevol de les llengües oficials de la UE. L'Eurocambra és, juntament amb la Comissió Europea, l'òrgan del món que dóna més feina a intèrprets i traductors, destinant a aquesta funció un 1% del pressupost total de la UE, és a dir, 2,30 euros per ciutadà i any. Per al Parlament, les despeses en multilingüisme suposen un terç dels seus costos totals. El 2008 això va suposar 484 milions d'euros.

Dels 785 eurodiputats, 54 són de l'estat espanyol, tot i que després de les eleccions passaran a ser 50, ja que el Tractat de Niça, que va ser modificat després de l'adhesió el 2007 de Romania i Bulgària, estableix que el nombre total de parlamentaris disminuirà a 736 després de les eleccions del 2009. Amb tot, si el Tractat de Lisboa entra en vigor, l'estat espanyol en tornarà a tenir 54.

Color polític més que territori

Els europarlamentaris s'agrupen segons la seva afiliació política, no per territori al que pertanyen. Cada grup polític es composa d'un mínim de 20 membres de no menys de 6 països diferents. Malgrat tot, després de les eleccions això també canviarà. El Parlament ha decidit fa poc elevar el mínim a 25 diputats que representin no menys de set estats membres. Cada eurodiputat forma part d'una o dues de les 23 comissiones. Cada comissió tracta un tema diferent. En l'actualitat hi ha set grups polítics i cap té la majoria absoluta, de manera que les aliances són necessàries per a l'adopció de la majoria de la legislació comunitària.

El febrer del 2009 el EPP-ED, Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians) i dels Demòcrates Europeus, tenia el 37% dels diputats; el PES, Grup Socialista en el Parlament Europeu, 28%; ALDE, Grup de l'Aliança dels Demòcrates i Liberals per Europa, 13%; UEN, Grup Unió per l'Europa de les Nacions, 5%; Verds-ALE, Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, 5%; GUE/NGL, Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea/ Esquerra Verda Nòrdica, 5%; IND/DEM, Grup Independència/Democràcia, 3%; NI, no inscrits, 4%. Esquerra Republicana i ICV-EUiA es troben en el grup dels Verds-ALE. Convergència i Unió està a ALDE.