Detractors i devots de la líder índia

EFE El magnicidi va desencadenar greus disturbis i una matança de sijs a Delhi que es va cobrar la vida de 3.000 persones, uns fets que les organitzacions sijs més radicals recordaran el 3 de novembre amb una vaga.

"A l'atacar el Temple Daurat, Indira va escriure la història negra dels sijs. El seu assassinat no va ser sinó una reacció emocional, però ara els sijs hem passat pàgina", va assegurar a Efe Darmegh Singh, secretari de l'organització que controla els temples d'aquesta fe, el SGPC.

A diferència dels sijs, milions d'indis valoren encara el llegat polític d´Indira Gandhi i citen com el seu majors assoliments l'haver partit Pakistan en dos amb la creació de Bangla Desh en 1971 -l'Exèrcit indi els va ajudar en aquesta guerra- i les primeres proves atòmiques índies, desenvolupades tres anys després.

Però els seus detractors critiquen el seu autoritarisme i, sobretot, l'estar darrere de l'episodi més negre des de la independència índia: la declaració d'un estat d'excepció, en 1975, que va dur a milers d'opositors a la presó i va imposar la censura.

Indira va justificar la mesura per la tensió política i social que patia el país, però la majoria dels historiadors coincideixen que només pretenia desbaratar un procés judicial per irregularitats electorals que l'hauria apartat del poder.

La primera ministra va revocar l'estat d'excepció un any i mig després, i encara que els ciutadans la van castigar amb una derrota en les urnes, va tornar al poder en els comicis de 1980, mesos abans de la mort en accident del seu fill menor i dofí polític, Sanjay.

"Ella era el meu ídol en aquells moments -va dir fa uns mesos la seva néta Priyanka, filla del també assassinat Rajiv Gandhi-. Suposo que la gent la recorda com una persona dura, però per als seus néts era la millor àvia i la més dolça".

Indira va bussejar en les polítiques del seu pare, Jawaharlal Nehru: es va alinear amb la Unió Soviètica -el president d'EEUU Richard Nixon es va referir a ella com una "bruixota"- i va tractar de desenvolupar la indústria i acabar amb la pobresa endèmica de la Índia.

Però lluny de l'estil del seu pare, Indira va inaugurar l'era del populisme polític: va nacionalitzar la banca, es va envoltar de fidels i va governar a cop d'eslògans com "Acabem amb la pobresa" o el famós "Índia és Indira" que corejaven els seus partidaris.

Encara avui dóna els seus fruits aquella manera d'entendre la política, si es pren com referent de popularitat el memorial capital establert en la seva casa, on els visitants poden veure fotografies familiars o el sari marró que duia quan va morir.

Cada matí, l'habitatge d´Indira, adjacent a la seva oficina, s'ompli de milers de modests seguidors que vénen a Delhi després de dies d'autobús i es detenen en primer lloc davant la placa en el punt on va ser tirotejada.

El text de la placa és seu: "Si moro violentament, com alguns temen i uns pocs planegen, sé que la violència estarà en el pensament i l'acció de l'assassí, no en la meva mort, perquè no hi ha odi tan fosc que eclipsi l'amor per la meva gent i el meu país".