EFE
Prop de 40 països de tots els continents tenen avui dia, almenys, un tros de la que va ser coneguda com "franja de la mort", que va dividir Alemanya durant 28 anys.
La barrera infranquejable de formigó, que es va dur al seu pas prop de 200 vides, va ser aixecada per les tropes de l'antiga República Democràtica Alemanya a l'agost de 1961, per a voltar al Berlín Occidental i frenar així l'èxode dels ciutadans de la part oriental a la zona pròspera.
Amidava 155 quilòmetres de llarg -43 d'ells confrontants amb l'Est- 3,66 metres d'altura i disposava d'unes estrictes mesures de seguretat, entre elles alarmes que detectaven el contacte amb el sòl, tanques electrificades, i més de 300 torres de vigilància.
Al caure, el 9 de novembre de 1989, el Mur va passar a convertir-se en un símbol de la fi de la Guerra Freda.
Record a les víctimes
Després de l'enderrocament oficial i la labor de "ocell fuster" exercida per turistes inclements -desitjosos de dur-se a casa un "souvenir" del monument-, tot just queden una desena de fragments de la paredassa en la capital alemanya, que encara serveixen per a recordar a les víctimes.
Es troben al costat de la Porta de Brandenburg; en l'antic pas fronterer de Checkpoint Charlie; en el complex que es coneix com Parlament dels Arbres; al costat del monument commemoratiu de Günter-Litfin; en el carrer Bernauer Strasse, i el tros més llarg que queda en peus, en la famosa "East Side Gallery".
No obstant això, el llibre "Die Berliner Mauer in der Welt" ("El Mur de Berlín en el Món"), escrit per Ronny Heidenreich i Anna Kaminsky i editat recentment per la Fundació Federal "Bundestiftung Aufarbeitung", apunta que hi ha restes de Mur en 40 nacions.
Des de Guatemala, fins a Estats Units, passant per Japó, els llocs menys pensats del planeta han volgut participar de la memòria alemanya i adquirir una part d'aquell símbol, malgrat el costós de transportar peces que pesen tones.
Organismes internacionals com el Parlament Europeu a Brussel•les o l'edifici principal de les Nacions Unides, a Nova York, són alguns d'ells.
Llocs simbòlics
Altres peces d'aquell "puzle del terror" han anat a parar a llocs simbòlics, com el "International Trade Center" de Washington; el Museu Nacional de les Forces Armades de Londres, o la llibreria Presidencial Ronald Reagan, situada a la part alta d'un pujol en la ciutat de Simi Valley (Califòrnia).
Fins i tot fins als emplaçaments més comuns i transitats, com l'estació de tren de Mònaco i el campus de la Universitat John Hopkins, a Washington D. de C. exhibeixen un tros.
En molts casos, els fragments han estat donats per les autoritats germanes, per exemple el regalat al papa Juan Pablo II a la tardor de 1990, mentre que uns altres, han estat comprats en canvi de sumes astronòmiques de diners.
En qualsevol cas, entre els nous propietaris es troben col•leccionistes d'art prestigiosos, antics presidents d'EEUU i economistes.
Festejos commemoratius
Tan internacional com ha estat el repartiment de les restes de mur, tan global serà també el festeig del 20 aniversari de la seva caiguda, i moltes ciutats han volgut sumar-se amb activitats pròpies als festejos commemoratius que acull Berlín avui.
En Los Àngeles, per exemple, es presentarà "The Wall Project", per al qual, a l'octubre passat, es van traslladar vuit peces de Mur fins a Los Àngeles.
Els trossos han servit de llenç per a artistes com el francès Thierry Noir i el nord-americà Kent Twitchell, i seran erigits diumenge que ve en el Bulevar Wilshire, partint l'avinguda en dues i emulant així la divisió d'Alemanya.
