Dakar 2010
Els nostres pilots a Argentina i Xile

Jordi Viladoms

farà el possible per repetir l’actuació de l’any passat, ajudar Marc Coma i classificar-se en un bon lloc

Gerard Farrés

inicia la seva nova aventura amb l’equip Aprilia i formarà tàndem amb el veterà xilè ‘Chaleco’ López

Moi Torrallardona

afronta amb l’equip De Rooy el primer Dakar sense Pep Vila, la seva parella de les últimes cinc edicions

Pedregá

vol revalidar el títol aconseguit l’any 2006 però considera que «la victòria es vendrà cara»

Antonio, Carlos i Victor Vico

es presenta per segon cop al Dakar acompanyat dels seus dos fills, Carlos i Víctor

El bloc del Moi Torrallardona

En aquest espai de l'Especial, un dels nostres pilots més veterans ens explicarà el que vagi passant durant la ruta.

Cursa a l'alçada

Ja tornem a Argentina . Avui hem passat la frontera pel "Paso de Libertadores", al peu de l'Aconcagua . És la ruta més utilitzada entre Xile i Argentina , uneix Santiago de Xile amb Mendoza. Els ferragosos tràmits aduaners provoquen unes llargues cues, a més, el pronunciat tram de carretera està sempre en obres.
El tram especial ja era en la seva totalitat a l'Argentina, sempre entre 2.000 i 3.000 metres d´alçada . Per pistes molt dures i pedregoses que segueixen les lleres de rius secs. Molta pols ja que el vent no bufava, era difícil avançar. Alguns dels rius portaven aigua i les motos i els quads han patit de valent sortint molls del riu en arrebosar-se a la pols.

Aquí a l'Argentina el públic és molt entusiasta , als llocs mes inverosímils estan amb banderes animant. En les sortides i arribades som aclamats com si fóssim la selecció del país.

Avui hem repetit posició, tercers, avançar els russos sembla impossible. Hem guanyat llocs a la general però serà realment difícil entrar dins els 10 primers. Ja falta poc, però sempre, als últims dies, passen els abandonaments mes inesperats.

Etapa de muntanya

12/01/10 - Hem deixat enrere el desert, les amples valls i la sorra. Estem ja a la regió de La Serena just al nord de la capital del país . El terreny és àrid i muntanyós. La carrera tenia 238 km de pista dura i pedregosa. Els camions ja no sortíem barrejats amb els cotxes. Per seguretat primer les motos, al cap d’una hora de la darrera moto el primer cotxe. El mateix sistema entre cotxes i camions.

La pista és estreta i es fan difícils els avancaments. Sortim darrera els Kamaz rusos, en tota l’etapa no hem vist a ningu, hem arribat tan sols a 1’38 dels guanyador en els 238 km. Les baixades d’avui han estat molt fortes i la prova es demostra al campament, on totes les assistencies estan els refent frens dels vehicles.

Avui ha guanyat en Carlos Sainz en cotxes, ha hagut d’avançar el seu company d’equip , cosa que no ha estat fàcil ja que no responia al Sentinel . Aquest aparell és el que t’avisa quan el vehicle que t’atrapa et demana pas per avançar. En Nasser Al –Ayatiyah  ha fet orelles sordes a les demandes del madrileny . El galliner continua esverat!!
 

Els russos

11/01/10 - Al mateix campament començava el tram d’avui, a Copiapo. Fa molts anys que no hi plou però l’aire de l’oceà Pacific s’encalla a la serralada dels Andes produint una densa boira. Aquest ha estat el motiu de l’escurçament de la carrera: els helicopters no poden volar.

La sortida de les motos ha estat conjunta en grups de 20, en Marc tot i les fatalitats que esta patint ha pogut demostrar les seva habilitat per anar rapid i navegar al mateix temps . En cotxes continua la lluita entre galls del mateix galliner Volkswagen , aquesta vegada ha estat el Quatari Al Aytiyah qui ha guanyat.

El recorregut de 170 km era majoritariament per dunes de sorra i tot i que en Carlos Sainz ja ha agafat forca experiencia en aquesta superficie , el pilot de la peninsula arabica es sent com a casa conduint sobre la sorra. Els camions es un punt i apart , els darrers anys l’equip rus Kamaz ha guanyat el ralli.

Un vehicles molt espartans , d’estetica rudimentaria pero molt fiables i potents estan ocupant quasi cada dia els tres primers llocs del podi . Els seus pilots tan forts i tossuts com els seus camions son l’objectiu a batre per la resta de camioners . Avui hem sortit a 30 segons del tercer Kamaz, hem fet tota la carrera amb ell i en una pujada a l’ultim kilometre l’hem passat. Resultat : tercers!! Un altre podi.

Etapa variada

10/01/10 - La ruta del tram especial d’avui ha estat el mes variat i complert de tot el ralli . Hem començat pel llit d’un riu sec, fins i tot amb trialeres molt lentes . Despres hem conduit per pistes rapides fins arribar a la sorra. Primer amplies valls de sorra barrejada amb pedres i després d'unes moltes dunes.

La majoria de les pistes que estem conduint a Xile son accesos a les mines de coure. Tan la regió d’Antofagasta com la regió de Copiapo tenen com a principal motor economic la mineria. Xile és el principal productor de bastants mineralls entre ells el Coure .

El recorregut ha estat entrellacant totes les pistes de les diferentes mines, algunes d’elles ja abandonades. Era bastant perillós pels forats fets de les màquines mineres just al costat de la pista. En el llibre de ruta hi havien varis perills degut aixo. L’etapa tambe ha estat forca complicada per la navegacio , avui en algunes de les valls hi havia un bon galimaties per trobar el pas de sortida.

De moment molt contents, estem remontant a la classificació general i almenas hem arribat, que de moment estic escribint aixà i només hi han 7 camions arribats.

Aventura al Dakar?

09/01/10 - Dues etapes complertes al desert d’Atacama, hem fet les etapes reines d’aquest Dakar. Les dues amb diferent sort. La primera fins Iquique vam tornar a trencar la caixa de canvis just abans d’entrar les dunes , una vegada reparada vam tenir de fer-les de nit. Ja es prou difícil fer-ho de dia amb un camió de 10 tonelades que va estar molt lent de nit.A més et toca viure una altra carrera, la dels competidors mes lents i amb menys mitjans que sempre van al darrera.Es pot dir que en els llocs del davant hi ha mes competició i amb els il.lusionats d’aquest esport hi ha mes aventura. S’ajuden, es formen grups a la nit per anar avançant , etc .

A les dunes aquella nit hi havia un rosari de llumetes intentant sortir de l’embolic… trobar el pas o recuperar el vehicle encallat o tirar d’un company amb el cotxe avariat .Si , en aquesta carrera tot i els diners que mou hi ha una gran part d’aventura.Vam tardar en fer l’etapa 12 hores 30 minuts , menjar alguna cosa i prepar-nos per sortir una altra vegada . Doncs avui no ha passat res i tambe hem fet dunes grans . L’etapa d’avui ha estat la mes llarga , 600 kilometres cronometrats. Hem conduit tot tipus de terreny : les dunes , terreny pedregos , sobre llacs salats i fins i tot l’anomenat fesh-fesh , com una pols de talc que fa difícil avancar amb els vehicles , castiga els filtres d’aire i s’aixeca una pols que no et permet ni veure els cami. Hem arribat sense incidencies greus , ara toca descansar.

Dia de descans

08/01/10 - L´etapa del dia anterior al repòs sol ser més forta i difícil i aquest any no va ser diferent. L´arribada és visible des del campament i a mitja tarda encara arribaven corredors del tram cronometrat del dia anterior. El control era obert fins a les sis de la tarda. Molta gent ha passat la nit, una vegada més, en el sec desert d´Atacama. D´altres, com l´holandès Lammers, amb un camió, no han tingut tanta sort. Nosaltres el vam trobar bolcat a les primeres dunes i uns alemanys el van posar dret. Al cap d´uns quants quilòmetres ja tornava a ser de potes enlaire. Rècord de l´holandès volador: tres bolcades de camió de deu tones en un sol Dakar. Ja no sortirà més perquè el vehicle ha quedat bastant malmès en la tercera tombarella. En la nostra categoria, de 53 camions que vam començar ja només en quedem 25. Pensem que ja hem gastat la nostra mala sort trencant dues vegades la caixa del canvi. Aquesta cursa, però, és imprevisible i poden passar moltes coses. Carlos Sainz, a la sortida, comentava que només li valia la victòria. De moment, tot li surt rodó, però considero que són declaracions valentes. Que així sigui i guanyi d´una vegada!

Atacama

07/01/2010 La decisió de portar una bona part del ral·li al nord de Xile ha estat encertada. Dimecres vam fer la primera etapa al desert d’Atacama. No és el desert més gran, ni el que té les dunes més altes, però és el més sec. En deixar Copiapó i posar gasoil he preguntat al treballador: «quan fa que no plou?», i m’ha contestat que, a vegades, la boira mulla, però que fa 10 o 12 anys que no hi veuen ploure.

L’etapa va anar per valls amples de sorra i pedra, molt trencada, on la suspensió dels vehicles marcava la diferència i hem acabat els tercers! Primer pòdium del Dakar! El nostre camió evolucionat per l’equip holandès De Rooy té unes suspensions revolucionàries. El Jo Adua, el pilot, després de més de 1.000 quilòmetres de trams cronometrats, ha agafat l’aire al vehicle, ja que havia començat el ral·li amb 150 quilòmetres recorreguts.

Entrem a Xile

06/01/10 La frontera entre els dos països andins està a 4750 metres d’alçada, en el Paso de San Francisco. Em passat de el calor de les valls de Fiambala 49 graus a molt fred a dalt el coll. Després de passar la frontera conduïm mes de 100 km a mes de 4000 metres vorejant La laguna verde , un llac salat a la faldilla del volca “Los ojos de Salado”.  

El tram  cronometrat tot a Xile nomes 160 km pero molt rapida ja en desert d’Atacama. Amples valls de sorra , i sempre amb muntanyes altíssimes al voltant. Avui ha guanyat en Marc Coma en motos i en Robby Gordon en cotxes que circulava a mes de 200 k/h en les valls andines.

Inici incert

04/01/10 El tram cronometrat es feia per les muntanyes del Sud de Cordoba . Molts desnivells , el camió s’esbarallava en cada una de les pujades fins que de cop va dir proa . La caixa de canvis es va trencar . En Darek, el mecànic de l’equip, va tenir el diagnòstic ràpid : necessitem una caixa nova . Mentre posem en marxa la logística per aconseguir el recanvi del camió d’assistencia (que estava a 500 km) , el públic argenti juntament amb en Darek comencen la feina .Fins i tot volien descarregar el canvi a mans (500 kg), el nostre mecànic si va negar… esperarem el camió d’assistència i acabarem la feina be. Dit i fet una vegada va arribar el camió amb la seva legió de mecànics en una hora i mitja la feina esta feta . Per no acumular mes penalització vam decidir acabar tota l’etapa. Vam arribar al Bivouac a les 6 del mati. Just per agafar el llibre de ruta aquest matí repassar el camió i marxar. Avui hem fet el setens.

Escalfant

01/01/10 Ja tenim tots els vehicles al parc tancat . Ja no podem treballar mes sobre les maquines . Dema ( dia 1 ) sortim , no hi ha tram cronometrat, sera un escalfament per a tothom.Volta per Buenos Aires , podium de sortida i 300 km fins a Colon per la ruta 8. Guanyant kilometres per allunyarnos de la civilitzacio i acostar-nos a terres mes inhospites per comencar la cursa de veritat.El cami de dema tot i esser facil es veura complicat per les pluges que han caigut aquest setmana i que han provocat el desbordament de bastant rius que hi han entre Buenos Aires i Cordoba .

De moment l’estrategia inicial es de calma i bons aliments en aquestes primeres etapes. Necesitem tots tres dins la cabina un proces d’adaptacio . Obviament per la comunicacio entre nosaltres i les diferentes llengues que parlarem . Pero tambe els pocs kilometres que hem fet junts , que no arriben ni als 150. Nomes s’ha pogut provar un dia i en Jo ( pilot ) no es trobava del tot be.Per a mi tambe sera diferent , acostumat a en Pep Vila , pilot que prove de les motos . Els motoristas al anar sols tenen un instint natural per entendre cap a on s’ha de girar , el rumb , etc. En Jo es un pilot que prove dels circuits i haure d’esser molt mes precis en les indicacions.  
 
  És un producte d' Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa d'Editorial Prensa Ibérica. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
logo OJD
 
logo CPM

  
logo EPI Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diari de Girona |  Diario de Ibiza |  Diario de Mallorca |  Empordà |  Faro de Vigo |  Información |  La Nueva España |  La Opinión A Coruña |  La Opinión de Granada |  La Opinión de Málaga |  La Opinión de Murcia |  La Opinión de Tenerife |  La Opinión de Zamora |  La Provincia |  Levante-EMV |  Mallorca Zeitung |  Regió 7 |  Superdeporte |  The Adelaide Review |  97.7 La Radio |  Blog Mis-Recetas