El trajecte del tren cremallera és de 12,5 quilòmetres i venç un desnivell de mil metres. Comença a l´estació Enllaç, anomenada així perquè és a tocar de la línia de la Renfe de Barcelona a Puigcerdà. El tren cremallera entrà en servei l´any 1931 i va ser promogut per la Compañía de Ferrocarriles a Grandes Pendientes, la mateixa que projectà i explotà el cremallera de Montserrat fins a l´any 1957, en què es va tancar el servei. Després de fer parada a les dues estacions de Ribes, Enllaç i Vila, el comboi inicia l´ascens. Al quilòmetre cinc, després del baixador de Rialb, s´activa el sistema de roda dentada o cremallera i comença la pujada de debò.

L´estació i el poble de Queralbs són al quilòmetres sis; es pot arribar fins aquí per carretera. A Queralbs podem visitar l´església de Sant Jaume, amb un interessant porxo romànic a tall de claustre reduït a una galeria. Queralbs és terra de velles mines de plom i ferro, pastures i ara turisme. El poble és un exemple clar de nucli afavorit per una població flotant de cap de setmana i vacances. En un dels molins de Queralbs s´inspirà Àngel Guimerà per ambientar "Terra baixa".

Cremallera amunt, el paisatge estimula; el riu de Núria obre camí i fa salts espectaculars: el de la Cua de Cavall aixeca exclamacions entre els viatgers que han tingut la bona pensada de posar-se a la banda del cingle que és pujant a la dreta. Durant una bona part del trajecte albirem l´antic camí de bast, ara només fressat pels excursionistes.

El comboi ferroviari entra en un túnel i, quan es torna a fer de dia, som a un parell de metres de l´aigua del llac artificial que surt a totes les fotos de Núria; ja som al santuari: una petita vall que el llac fa més gran del que realment és.

Núria és lloc de repòs, amb modernes instal·lacions, però també és lloc d´esport de muntanya: d´excursionisme i, sobretot, a l´hivern, d´esquí. Núria és indret de tradició mariana; sense la tradició cristiana, la recollida vall seria, segurament, com qualsevol altra vall del Pirineu.

Què diu la llegenda de la Verge de Núria?

Segons la llegenda, cap a l'any 700 d.C. Sant Gil va tallar la imatge de la Verge de Núria. Tot i això fins l'any 1615 no es va construir l'ermita de Sant Gil i fins el 1883 no es va començar a bastir la nova església. Aquest edifici va ser enderrocat el 1925 i va patir diferents canvis fins que el 1960 va erigir-se l'actual edifici.

Com anar-hi

Per fer cap al santuari de Núria ho heu de fer amb el tren cremallera o bé a peu per l´antic camí de bast, només aconsellable durant l´estiu. Podeu deixar el cotxe a Ribes de Freser o bé a Queralbs, on hi ha les estacions de la línia ferroviària.

Troba més suggeriments per visitar al web de La Costa Brava-Pirineus de Girona.